Violència de gènere o masclista Revisat per Revista Treball a . La Marta Rivera de la Cruz, escriptora i ara també candidata a les eleccions generals per Ciudadanos, ha posat de relleu un dels punts del programa de la formac La Marta Rivera de la Cruz, escriptora i ara també candidata a les eleccions generals per Ciudadanos, ha posat de relleu un dels punts del programa de la formac Rating: 0
Esteu aquí: Home » Opinió » Violència de gènere o masclista

Violència de gènere o masclista

Violència de gènere o masclista

La Marta Rivera de la Cruz, escriptora i ara també candidata a les eleccions generals per Ciudadanos, ha posat de relleu un dels punts del programa de la formació política que representa: la violència domèstica o intrafamiliar, un terme que, si ells arriben al poder, substituirà el de violència de gènere o violència masclista. No només això, també volen reformar la llei de violència contra les dones per tal –diuen- “d’acabar amb l’asimetria penal per raó del sexe”.

Tot plegat ha provocat un gran enrenou social i polític, tant per la voluntat de  canvi de nom com per la de canvi normatiu.

I per què n’hi diem “violència de gènere o masclista” i no volem que se’n canviï el nom? Primer cal saber què és el gènere. Així com el sexe és biològic, el gènere és una construcció social, o sigui, apresa. Com deia Simone de Beauvoir, “no es neix dona, s’aprèn a ser-ho”, que significa que la manera en què ens volen com a dones es va dipositant damunt del sexe.

Els mandats de gènere han patit lleugeres variacions al llarg del segles. Al segle XVIII, els pedagogs creien que les dones no podien aprendre a llegir perquè el seu sexe els ho impedia. Com és obvi, no era pas la condició sexual sinó les idees que tenia la societat a propòsit de les dones allò que els impedia accedir a la lectura.

I és que gairebé totes les societats al món –tot i que als llibres de text no s’estudia– han estat organitzades seguint un patró patriarcal segons el qual els homes han estat predominants –i dominants!— i les dones, secundàries i, doncs, subordinades a l’home.

Tot i que les lleis al nostre país han canviat moltíssim des de la dictadura franquista fins ara, les mentalitats no han fet el mateix recorregut. Encara hi ha moltes, moltíssimes persones que funcionen amb aquest esquema patriarcal instal·lat al cap. Per posar només un exemple, el número 1 de gairebé totes les candidatures és un home, cosa que posa en evidència la prevalença del sexe masculí.

Aquesta prevalença és la que fa que alguns homes encara es neguin a reconèixer la igualtat de les seves companyes. I és aquí on s’origina la violència de gènere: la violència que pateixen les dones només pel fet de ser-ho. Per això també s’anomena violència masclista, perquè és la que apliquen els homes que encara consideren el sexe masculí superior al femení.

La violència masclista se sustenta sobre unes idees i una estructura social és, doncs, una violència estructural. La violència que pot patir un home a mans d’una dona –que també es pot donar- no és estructural, sinó puntual. Aquesta diferència és la que justifica l’asimetria penal per raó de sexe. Asimetria que, per cert, no es dóna quan el resultat, en un cas o en l’altre, és l’assassinat.

Cal una oposició decidida de tota la societat als canvis que, frívolament, està posant damunt la taula Ciudadanos. Ho devem a les més 700 dones assassinades per violència masclista a l’estat espanyol en l’última dècada.

Autor/Autora

Gemma Lienas

Escriptora @gemmalienas

Articles publicats : 30

Deixa el teu comentari

Scroll to top