Una reforma agrària allunyada del Green Deal Revisat per Revista Treball a . El 25 de juny es van tancar les negociacions de la Política Agrària Comuna (PAC) per als anys 2023-2027 d'una forma poc ambiciosa pel que fa als objectius climà El 25 de juny es van tancar les negociacions de la Política Agrària Comuna (PAC) per als anys 2023-2027 d'una forma poc ambiciosa pel que fa als objectius climà Rating: 0
Esteu aquí: Home » Actualitat » Una reforma agrària allunyada del Green Deal

Una reforma agrària allunyada del Green Deal

Una reforma agrària allunyada del Green Deal

El 25 de juny es van tancar les negociacions de la Política Agrària Comuna (PAC) per als anys 2023-2027 d’una forma poc ambiciosa pel que fa als objectius climàtics i de protecció de la biodiversitat, però també respecte a la renda dels petits productors o, tal com anomena ara la nova reforma, dels “agricultors genuïns”.

D’aquesta manera, els interessos de la gran agroindústria continuen imperant a l’hora de prendre decisions sobre la salut alimentària, l’impacte de l’activitat agrícola i ramadera sobre el medi ambient i sobre el poder adquisitiu dels productors locals. Cal tenir en compte a més que, malgrat que les mesures per lluitar contra el canvi climàtic siguin poc ambicioses, les ajudes per dur a terme aquestes mesures seran les mateixes, de manera que la pagesia adverteix d’una nova davallada de la renda agrària. Per tant, es tracta d’una reforma que suposa un ‘greenwashing’ per a la gran agroindústria en relació a mesures per preservar el medi ambient mentre que fa encara més insostenibles les petites explotacions familiars, que no podran fer front a les noves exigències en la mateixa igualtat de condicions.

Cal recordar que a Espanya un 20% dels beneficiaris de la PAC s’enduen el 80% dels recursos i això sembla que no variarà massa amb la nova política comuna. Només a Catalunya, un territori imminentment agrícola i farcit de petites explotacions familiars per la seva geografia arrugada i de poques planes, els sindicats agrícoles estimen que la renda agrària pot caure en 139 milions d’euros anuals i que, per tant, es poden veure afectats els costos de producció que evidentment repercutiran en el preu final per al consumidor.

Així mateix, la pagesia continua denunciant la competència deslleial a la qual es veu sotmesa, ja que mentre a Europa s’exigeix una “certa qualitat” en la producció pel que fa a la sostenibilitat i salut alimentàries, es continuen important productes de fora de la UE a un preu més baix sense exigències mediambientals ni de producció.

No obstant, no tot és negatiu en aquesta nova reforma. Por otra PAC és una plataforma que inclou entitats com Greenpeace, Ecologistes en Acció i WWF però també Ganaderas en Red, la Xarxa per a la Conservació de la Natura, Red Terrae o Germinando. Aquesta plataforma aplaudeix que la part positiva d’aquests acords és que només les explotacions que respectin els drets laborals rebran ajudes agrícoles. Si bé és cert que això s’aplicarà amb caràcter voluntari a partir del 2023 i obligatori des del 2025, no deixa de ser una bona notícia que les empreses que exploten treballadores i treballadors, majoritàriament persones migrades, no puguin accedir a les ajudes.

Per contra, el Grup dels Verds Europeus ha denunciat que no es podrà sancionar l’explotació de treballadors i treballadores ni de màfies d’inserció laboral que s’han format al voltant del sector agrícola que s’aprofiten de l’extrema pobresa i vulnerabilitat d’aquestes persones. Per tant, la mesura és un bon començament, però no acaba de ser prou efectiva.

Veient els diferents posicionaments, val a dir que la reforma no està resultant satisfactòria ni pels sectors més ecologistes ni tampoc per als sindicats agrícoles tradicionals: mentre uns veuen les reformes mediambientals insuficients, altres les veuen excessives; i malgrat tot, tots coincideixen a dir que la reforma era necessària i que, de fet, arriba molt tard (com a mínim amb dos anys de retard).

Un dels aspectes en què tampoc coincideixen aquests sectors és la quantitat a destinar als ecoesquemes. Aquestes subvencions verdes finalment comptaran un 25% del total. Excessiu per als sindicats agrícoles convencionals i tebi per als productors ecològics que aspiraven almenys al 30% de les ajudes. I és que, certament, si hem de complir amb els Objectius de Desenvolupament Sostenible cal ser més ambiciosos en la conversió de l’agricultura convencional cap a l’agricultura ecològica. La segona no només beneficia la salut de les persones, sinó també la del planeta i, per tant, es tracta d’una inversió pública d’interès general.

Finalment, un dels fracassos de la nova reforma ha estat la manca de consens per aconseguir un reglament, fet que suposa que les exigències per minimitzar l’impacte en el medi ambient siguin voluntàries en principi i es quedin en una mena de manual de bones pràctiques a estudiar en un futur.

Si bé la via de les negociacions per a la reforma de la PAC sembla una via tancada per aconseguir millors condicions per als productors i productores de models agroecològics justos i sostenibles, encara ens queda un cert marge de millora dins el Pla Estratègic de la PAC (PEPAC) que s’impulsa des del Ministeri d’Agricultura, Pesca i Alimentació i que cada país ha d’enviar a la Comissió Europea abans del 31 de desembre d’aquest any.

Veient la lamentable reacció del ministre Planas a la campanya de reducció de consum de carn impulsada pel ministeri d’Alberto Garzón i també les majories democràtiques amb què comptem, cal ser realistes. Augurem que serà difícil introduir canvis substancials pel que fa al model econòmic i mediambiental de l’agricultura i la ramaderia al nostre país i a Europa. Si més no, cal intentar-ho allà on sigui possible. Com, per exemple, fent arribar el nostre posicionament a la consellera catalana aquest mes de juliol abans de la reunió amb les diferents comunitats autònomes.

Esquerra Verda a través d’En Comú Podem té la possibilitat de marcar posicionament propi amb una defensa verda i de les explotacions familiars en aquesta legislatura que comença al Parlament. En paral·lel, cal seguir treballant des dels grups parlamentaris del Congrés i del Parlament Europeu per aconseguir una estratègia més compromesa amb el Green Deal.

Autor/Autora

Sara Vilà

Exsenadora per Catalunya en Comú Podem

Articles publicats : 6

Deixa el teu comentari

Scroll to top