Sebastià Piera, militant històric d’ICV Revisat per Revista Treball a . Conec de fa molts anys al camarada i amic Sebastià Piera. L’any 1991 m’arriben els seus primers documents per a ingressar-los a l’Arxiu del PSUC. En cadascun de Conec de fa molts anys al camarada i amic Sebastià Piera. L’any 1991 m’arriben els seus primers documents per a ingressar-los a l’Arxiu del PSUC. En cadascun de Rating: 0
Esteu aquí: Home » Actualitat » Sebastià Piera, militant històric d’ICV

Sebastià Piera, militant històric d’ICV

Sebastià Piera, militant històric d’ICV

Conec de fa molts anys al camarada i amic Sebastià Piera. L’any 1991 m’arriben els seus primers documents per a ingressar-los a l’Arxiu del PSUC. En cadascun dels sobres tancats, en Piera relaciona minuciosament els documents i fotografies que contenen i annexa notes amb informacions, comentaris i dates. Tot plegat, un compendi de voluntat, ordre i testimoniatge esmenat. Passats els anys, són centenars els documents ingressats. Em trucava per telèfon, m’anunciava la seva visita a Catalunya i ens veiem per una nova entrega de documents, fer un cafè i pujar plegats cap a l’Arxiu Nacional de Catalunya, on el PSUC te dipositat el seu patrimoni documental.

Sebastià Piera parla del present. De la seva vida a Còrsega, dels sopars amb la Trini, de la militància al Partit Comunista Francès o de com gaudeix aquests dies de visita a Barcelona. No s’oblida de preguntar pels temes d’actualitat política catalana i per les propostes i activitats d’ICV. Quan passo a recollir-lo amb el cotxe per casa del seu nebot per anar cap a l’Arxiu Nacional de Catalunya, m’explica històries del PSUC. Bé, més que d’històries, en Sebastià parla de política del PSUC. Tots els records de militància en aquell PSUC de la clandestinitat, els comenta críticament i des d’una mirada política actual. No parla mai en singular i sempre recorda els seus companys i companyes de lluita i en especial, d’aquells que van morir en el combat per les llibertats. En Sebastià és severament crític amb el període stalinista i amb aquell model de comunisme que ha fracassat per no atendre ni escoltar el poble. Ell, defensa les aportacions d’aquella cultura comunista que va empènyer a milers i milers de joves comunistes de la seva generació a lluitar contra el feixisme i per l’alliberament dels pàries de la terra. No oblida i recorda; és crític i lluita.

Arribats a l’Arxiu Nacional de Catalunya, ens posem a treballar en una de les seves sales. Obrim els sobres i m’explica amb detall els documents. Tres són els vessants polítics que hom pot trobar en aquest patrimoni documental: la lluita del Sebastià per no deixar en l’oblit els camarades morts en combat, la necessària unitat dels comunistes durant els anys vuitanta, i el treball que cal fer per deixar en herència als joves un debat polític que els permeti  construir els instruments polítics que creguin oportuns per a lluitar per un món més just. El PSUC per a ell va ser això, un instrument de lluita i lluny de mitificar-lo, el considera superat. I des d’aquesta òptica política renovada, neix la seva tenacitat per recordar i reivindicar el paper polític dels homes i dones del PSUC. Em parla de la seva amistat amb el company de partit Puig Pidemunt. De com el va acompanyar a la presó els darrers dies de la seva vida abans de ser executat pels franquistes al Camp de la Bota. Els ulls del Sebastià ploren. M’explica també del fred i de la por soferts al front soviètic quan lluitava contra el nazis. De l’amistat viscuda amb camarades partisans als boscos russos, i de la fam. De la immensa felicitat per la victòria contra el feixisme a la Segona Guerra Mundial i d’haver conegut en aquell país a la Trini Revoltó, la seva estimada companya. Després, treu una carta rebuda del seu amic Ferran Rius i aprofita per comentar-me el període més fosc de la història del PSUC. Durant els primers anys de la Guerra Freda (1946-1955), més enllà de l’afer de l’expulsió del nostre secretari general Joan Comorera, em parla de la cultura de la intolerància, de la repressió i de la violència executada des de les direccions dels partits comunistes d’arreu d’Europa i patida per molts i moltes camarades; de la soledat del desterrat del Partit. Dels crims de l’estalinisme. Aplegant i ordenat un munt de cartes, m’explica que aquestes del plec de la dreta són testimoni de la lluita per aconseguir que un carrer de Barcelona porti el nom de Puig Pidemunt, i les altres cartes, les de l’esquerra, són testimoni dels seus esforços per assolir el reconeixement del govern soviètic pel seu combat per l’alliberament de la URSS. Un tercer sobre conté documents en defensa de la unitat dels comunistes davant la desfeta del partit viscuda el V Congrés (1981). Tot en ordre. Després d’uns segons en silenci, parla de la seva infància i joventut. Per al Sebastià Piera, aquesta primera història és un punt i apart, nostàlgia. La Guerra Civil espanyola va llençar per la finestra la quotidianitat. Recorda  els seus germans i els pares, els balls de les festes majors, la música i l’interès per la  cultura i la llibertat que es respiraven a casa seva. Tornen a plorar els ulls del Sebastià, i no en parla més d’aquells dies passats. L’any 1947 torna a Barcelona per a organitzar el PSUC. El detenen i és sotmès a tortures durant trenta dies. Com es viu la tortura? Li ho pregunto. Respon que els ideals i la camaraderia et fan de ferro forjat, i que és per això que no oblida. No oblida els companys, no oblida el comunisme, no oblida l’estalinisme, no oblida el seu amor cap a la Trinitat Revoltó.

Recollim els documents i els ordenem de nou. Ingressem els sobres en el Fons PSUC de l’Arxiu Nacional. Un cop dins del cotxe, el Sebastià em torna a parlar d’ICV, de l’encert del Rafael (Ribó) en projectar un nou instrument polític com és Iniciativa, de la immensa alegria que té pel fet de rebre el Carnet d’Honor dels Joves d’Esquerra Verda. Em pregunta per la meva vida i per la feina….i certament em costa destriar entre el Sebastià Piera que voldria, el del dirigent històric i heroi del PSUC, i el Sebastià Piera que tinc davant, el que es reivindica com un home polític d’ICV.

Autor/Autora

Marià Hispano

Arxiver i historiador

Articles publicats : 5

Deixa el teu comentari

Scroll to top