Ocupació? Quina ocupació? Revisat per Revista Treball a . El Govern del PP presumeix, però la realitat és ben diferent: ocupació, poca i de mala qualitat. [divide] La destrucció d’ocupació, sostinguda en el temps, i l’ El Govern del PP presumeix, però la realitat és ben diferent: ocupació, poca i de mala qualitat. [divide] La destrucció d’ocupació, sostinguda en el temps, i l’ Rating: 0
Esteu aquí: Home » Estat espanyol » Ocupació? Quina ocupació?

Ocupació? Quina ocupació?

Ocupació? Quina ocupació?

El Govern del PP presumeix, però la realitat és ben diferent: ocupació, poca i de mala qualitat.

La destrucció d’ocupació, sostinguda en el temps, i l’augment de l’atur, sense precedents en aquests darrers anys, ens deixa un mercat de treball i un teixit productiu fortament castigats. Avui dia, són moltes les persones que han perdut la feina i també moltes les que han esgotat les prestacions per atur, sense tenir alternativa econòmica per poder viure.

D’altra banda, les persones que han aconseguit mantenir els llocs de treball han vist empitjorar les condicions de treball, augmentar la inestabilitat i caure els salaris, amb la conseqüent pèrdua de poder adquisitiu i d’expectatives de futur que això comporta.

Aquesta dramàtica situació, permesa pels governs de CiU i PP com abans pel PSOE, ha estat provocada per les polítiques d’austeritat, que fomenten la contractació precària, no contribueixen a crear ocupació i redueixen salaris, pensions i inversió pública.

És cert que la tendència tan negativa del mercat de treball que hem viscut fins ara ja no es constata de la mateixa manera, i les dades més recents evidencien una lleu creació d’ocupació i una minsa reducció de l’atur. Però aquesta dinàmica seria encoratjadora si no fos perquè la creació d’ocupació ha estat, a part d’insuficient, precària. Els principals indicadors del mercat de treball deixen veure que l’ocupació que s’ha generat no és estable i que el saldo positiu en ocupació respon més aviat a un repartiment d’hores de feina, ja que els llocs de treball generats són, en gran part, a temps parcial.

A més, part de la reducció de l’atur s’ha donat, no només per aquest tímid augment d’ocupació precària i inestable, sinó per l’efecte desànim que pateix part de la població desocupada, que pensa que ja no retornarà al mercat de treball. Aquest efecte desànim és present, sobretot, en les persones que porten més de dos anys a l’atur, que són més d’un terç de la població aturada, i les qui han esgotat la prestació contributiva per atur.

Aquest panorama, que ja fa uns anys que arrosseguem sense signes de millora, comporta unes conseqüències nefastes per a la societat, fent-la més vulnerable a les situacions de pobresa. Les persones, amb o sense feina, avui dia corren major risc de patir exclusió social i les desigualtats es fan més evidents i recauen sobretot en els més dèbils, com els joves, les dones, les persones immigrants i les persones majors de 45 anys.

L’ocupació que s’ha generat no és estable, i respon més aviat a un repartiment d’hores de feina, ja que els llocs de treball generats són a temps parcial.

És preocupant el fet que s’esgoti el coixí familiar, que fins ara ha suportat part d’aquesta situació, però sobretot és alarmant que el sistema públic de protecció de les persones sigui avui dia insuficient i cada cop més excloent. Els govern de CiU i PP no estan fent res per revertir aquesta situació, ans el contrari: apliquen reformes que priven els ciutadans de drets i els condemnen a la caritat.

Calen més i millors polítiques d’ocupació per millorar l’ocupabilitat de les persones, però també calen mesures de protecció per garantir una vida digna a les persones que no poden fer front a les despeses bàsiques per viure. Qualsevol govern hauria de prioritzar, ara més que mai, actuacions dirigides cap a aquelles persones que no tenen recursos i que l’Estat no els dóna cobertura, fent realitat la Renda Garantida de Ciutadania.

Els canvis que s’estan produint en les regles que fixen les relacions de poder en el treball destrueixen la idea del mateix com un factor d’inclusió social, igualtat i cohesió social que vertebra la nostra societat. El treball ha deixat de ser un dret de ciutadania degut a la permissivitat dels governs, que no han fet res per evitar la precarietat laboral i la vulnerabilitat dels drets de les persones treballadores.

Per tot això, és necessari un canvi en la política econòmica i laboral, que situï com a eix central la creació d’ocupació digna i amb perspectives de futur, perquè l’atur és el principal problema econòmic, social i personal que patim. Aquest és el problema que cal que els governs, tant central com autonòmic, afrontin amb caràcter urgent, deixant de banda les polítiques d’austeritat i les retallades, que comporten la pèrdua de drets de ciutadania, i orientant les polítiques cap al creixement, l’ocupació de qualitat i la protecció de les persones més vulnerables.

Autor/Autora

Romina García

Responsable d'Ocupació de la Xarxa de Sindicalistes d'Esquerra Verda

Articles publicats : 1

Deixa el teu comentari

Scroll to top