Lectura territorial dels canvis al Govern central Revisat per Revista Treball a . Els canvis al Govern d’Espanya no han estat de poca volada. Afecten a pesos pesants de l'Executiu i també a alguns del Partit Socialista Obrer Espanyol. Sense v Els canvis al Govern d’Espanya no han estat de poca volada. Afecten a pesos pesants de l'Executiu i també a alguns del Partit Socialista Obrer Espanyol. Sense v Rating: 0
Esteu aquí: Home » Actualitat » Lectura territorial dels canvis al Govern central

Lectura territorial dels canvis al Govern central

Lectura territorial dels canvis al Govern central

Els canvis al Govern d’Espanya no han estat de poca volada. Afecten a pesos pesants de l’Executiu i també a alguns del Partit Socialista Obrer Espanyol. Sense voler desmerèixer cap de les interpretacions o intencions dels canvis de persones al Govern de l’Estat: rejovenir, feminitzar, incrementar el pes polític… hi ha un aspecte que no em sembla menor.

El Govern de coalició, a part de l’oposició de l’extrema-dreta i la dreta extrema, estava sotmès a un intens ‘foc amic’ des d’algunes presidències autonòmiques en mans del PSOE: Andalusia, Extremadura, Castella-La Manxa i Aragó.

A Andalucia, el primer graner de militància i vots socialistes, la direcció actual de Ferraz ja va fer neteja. La contrapartida ha sortit bastant econòmica: un escó al Senat per a Susana Díaz. Val a dir que és la primera vegada que triomfa un canvi al PSOE andalús sense el vist i plau de Felipe González. Ja veurem.

A Extremadura el president de la Junta, Guillermo Fernández Vara, va ser un dels crítics amb els indults als dirigents del procés. Fernández havia estat militant de Nuevas Generaciones, les joventuts del que aleshores era Alianza Popular. Sempre queda alguna cosa de l’època de joventut. Però el president extremeny potser ha vist les barbes de la veïna afaitades i no ha volgut posar les seves a remullar. Ha tingut vista?

A Castella-La Manxa, Emiliano García-Page Sánchez, militant des de molt jove a les Joventuts Socialistes, ha estat a l’entorn dels dos presidents socialistes que l’han precedit José Bono (de ‘cert’ caràcter nacionalista) i Barreda (quan era president va estar a punt de presentar recurs al Tribunal Constitucional contra l’Estatut de Catalunya del 2006). És un bon representant de les idees de la vella guàrdia nacionalista i dretanitzant del PSOE. Aquí Pedro Sánchez fa ministra de Política Territorial i portaveu del Govern a Isabel Rodríguez García, alcaldessa de Puertollano. Sembla que, tot i estar en ‘territori comanxe’, va ser partidària de Pedro Sánchez a la secretaria general del PSOE. És un avís per a nevagants.

A l’Aragó, el president Javier Lambán és de la mateixa collita que García-Page: nacionalista espanyol i contrari al govern de coalició. Pilar Alegria serà la nova ministra d’Educació i Formació Professional. En contra de l’opinió de Lambán, es va presentar a les primàries per a l’alcaldia de Saragossa. També va ser nomenada delegada del Govern a Aragó sense l’aquiescència del president Lambán. A Ferraz no se la veu amb mals ulls per ser la substituta de Lambán. Preparant relleus?

Els ‘territoris amics’

Pel que fa a Catalunya, l’alcaldessa de Gavà, Raquel Sánchez Jiménez, és la nova ministra de Transports, Mobilitat i Agenda Urbana. La quota catalana del PSC passa, doncs, d’un a dos ministres. No és ‘pecata minuta’ que sigui una ministra catalana la que tingui el control sobre la inversió en infraestructures: rodalies, el corredor mediterrani, polítiques d’habitatge… Estem parlant d’uns 20.000 milions d’euros dels Fons Europeus. Pedro Sánchez pot aprofitar per fer visible la política de “reencuentro”. I Miquel Iceta es queda amb Cultura i Esports. Tot i que sigui la bèstia negra dels processistes catalans, per poc que faci des d’un ministeri amb poques competències el seu bon tarannà pot ajudar a desinflamar el contenciós català.

Del País Valencià, és Diana Morant, alcaldessa de Gandia, qui assumeix el ministeri de Ciència i Innovació Tecnològica. Ximo Puig no havia donat suport inicial a Pedro Sánchez a la secretaria general del PSOE però s’ha anat convertint en un fidel escuder del president del Govern, apuntant vocació federalista i perifèrica. No oblidem que, després d’Andalusia i Catalunya, el País Valencià és el tercer graner de vots socialistes.

Amb aquestes reflexions no pretenc menystenir cap de les aptituds per als càrrecs dels nous ministres. Només hi poso la reflexió d’un gat vell des de la perifèria.

 

Autor/Autora

Josep Illa

Professor jubilat

Articles publicats : 2

Deixa el teu comentari

Scroll to top