La reforma fiscal diu adéu als drets Revisat per Revista Treball a . Les mesures presentades pel govern de l’Estat estan més orientades a conservar els drets fiscals de només uns pocs i no de la majoria dels contribuents. [divide Les mesures presentades pel govern de l’Estat estan més orientades a conservar els drets fiscals de només uns pocs i no de la majoria dels contribuents. [divide Rating: 0
Esteu aquí: Home » Estat espanyol » La reforma fiscal diu adéu als drets

La reforma fiscal diu adéu als drets

Les mesures presentades pel govern de l’Estat estan més orientades a conservar els drets fiscals de només uns pocs i no de la majoria dels contribuents.

La reforma fiscal que proposen els experts elegits pel govern remarca la necessitat de simplificar el sistema tributari i eliminar tots aquells impostos o exempcions que el fan més ineficient. No obstant això, el que sembla un bon punt de partida pot tenir conseqüències no tan positives per als que venim pagant religiosament els nostres impostos. I en aquest grup ens incloem tots aquells contribuents que, per normals o per precisament tot el contrari -depèn del color del cristall amb què es miri-, no tenim ni comptes a Suïssa ni podem (o no sabem) aprofitar-nos de les martingales fiscals que permet la legalitat per pagar menys.

Per començar, els experts passen per alt una cosa que el govern, en altres assumptes, s’encarrega bé de defensar: la Constitució. Concretament, el seu informe no presta molta atenció a l’article 31 de la Carta Magna, que estableix que cada contribuent ha de pagar d’acord a la seva capacitat econòmica.
Aquest “descuit” es produeix en constatar algunes de les mesures més importants de la proposta, com és la simplificació dels trams de l’Impost de la Renda (IRPF), que passarien de set a quatre, i que no és altra cosa que el maquillatge que amaga una minva de la progressivitat. Reduir els trams significa que l’impost no s’ajusta als diferents nivells de renda, ja que la càrrega tributària ve determinada pels tipus marginals -aquells que varien a mesura que els ingressos van pujant-.

La simplificació dels trams de l’IRPF (de set a quatre) és un maquillatge que amaga una minva de la progressivitat.

I si, per a més inri, es proposa una pujada de l’IVA per compensar la rebaixa dels trams en l’IRPF, llavors el retrocés en la progressivitat és total, ja que l’IVA es considera un impost regressiu; és a dir, que tots els contribuents han de pagar la mateixa quantitat (un 21 % en el tipus general) independentment dels seus ingressos. Per dir-ho encara més planerament: Amancio Ortega, una de les majors fortunes segons la revista Forbes, paga la mateixa quantitat d’impostos per comprar qualsevol producte que un mileurista. I si s’apuja aquest impost el més perjudicat és, per lògica, qui ha de dedicar al consum major part de les seves rendes.

Per això aquest dret constitucional es veuria seriosament afectat amb aquestes dues mesures que hem esmentat. Però encara hi ha més. El comitè de ‘savis’ aposta per eliminar de forma gradual la deducció per compra d’habitatge habitual, que des de 2013 ja no existeix per a la nova compra d’habitatge. En aquest cas es tractaria de llevar la desgravació a tothom, fins i tot els que van comprar casa abans de 2013. Independentment que aquesta mesura es prengui en cinc o deu anys, el que està clar és que suposa eradicar un dret adquirit al llarg de molts anys i que a dia d’ avui beneficia gairebé sis milions de persones.

Els detractors d’aquesta deducció argumentaran que el seu cost (uns 4.200 milions d’euros anuals) és massa elevat, però en aquesta vida tot és relatiu. De fet, si les 3.000 empreses més grans d’aquest país paguessin els impostos que els corresponen (el 30%), es recaptarien 27.000 milions d’euros més, de manera que aquests quatre mil milions representen tan sols un 15% dels diners que les corporacions més poderoses eludeixen al fisc. El que s’ha dit, que tot és relatiu i sembla evident cap a quin camins apunta aquesta (proposta de) reforma. Un cop més, les mesures presentades fins ara estan més orientades a conservar els drets fiscals de només uns pocs i no de la majoria dels contribuents.

Autor/Autora

José María Mollinedo

Secretari general de Gestha, sindicat del Cos de Tècnics d’Hisenda.

Articles publicats : 1

Deixa el teu comentari

Scroll to top