La lluita pels drets dels treballadors i les treballadores Revisat per Revista Treball a . La greu crisi econòmica generada per un afany incontrolat  de negoci i de benefici, juntament amb unes polítiques antisocials i d’una forta carrega ideològica n La greu crisi econòmica generada per un afany incontrolat  de negoci i de benefici, juntament amb unes polítiques antisocials i d’una forta carrega ideològica n Rating: 0
Esteu aquí: Home » Estat espanyol » La lluita pels drets dels treballadors i les treballadores

La lluita pels drets dels treballadors i les treballadores

La greu crisi econòmica generada per un afany incontrolat  de negoci i de benefici, juntament amb unes polítiques antisocials i d’una forta carrega ideològica neoliberal i individualista, ha comportat  no només retallar drets dels treballadors i treballadores, sinó també suprimir-ne. Els diferents governs d’inspiració neoliberal   -malgrat el seu discurs, “hem de fer això per que la situació de crisi ho exigeix”- han fet les reformes legals  amb la voluntat de mantenir-les més enllà del final de la situació que, per ells, les justifica.

Així, s’ha modificat de forma radical el model de negociació col·lectiva i s’ha reduït el poder de negociació dels sindicats, s’ha incrementat de forma totalment desproporcionada la facultat unilateral dels empresaris de decidir sobre les condicions de treball -ja de per sí fràgils com a conseqüència de la greu situació d’ atur-, i s’ està convertint als treballadors i treballadores en una mercaderia més.

A la contractació temporal fraudulenta i abusiva s’hi ha afegit un altre instrument de precarització, el contracte a temps parcial, que ja ha arribat a ser el 16% del total de contractes; el 60% dels treballadors contractats a temps parcial voldrien un contracte e temps complert, i el nombre d’hores contractades, de mitjà, és de 17 hores setmanals. En definitiva, creix el nombre de treballadors pobres, i creix el nombre d’hores extres que fan: fins a una total de més de 5 milions d’hores extres, de les quals el 50% ni tan sols es cobra.

La caiguda dels salaris, un dels objectiu reals de la reforma laboral, es situa en, com a mínim, el 20% des de 2007, i ha estat afavorit pel creixement de l’atur i per la reforma de la negociació col·lectiva, que ha donat als empresaris la clau per no negociar, menystenint a les organitzacions sindicals i trencant l’equilibri de la regulació legal anterior a l’any 2012.

L’acomiadament és més fàcil, més ràpid i més barat per les empreses, i ha deixat en paper mullat les possibilitats de resoldre els problemes reals que pugui tenir una empresa a través de mesures de flexibilitat interna negociada amb els representants dels treballadors.

Finalment, la necessària estabilitat pressupostària ha estat la justificació governamental per reduir les prestacions i subsidis d’atur per tots els milions de treballadors que han perdut la feina i que no en poden trobar una altra; més de 3 milions són aturats de llarga durada, dels quals el 42 % no cobren cap tipus de prestació, subsidi o ajut.

Ara, quan,  segons el PP i  CiU, estem ja en un inici de recuperació, cal que recuperem els drets que transitòriament  -segons la justificació dels governs-  els treballadors vam perdre. És per això que el Grup parlamentari d’IU, ICV-EUiA, CHA: La Izquierda Plural ha presentat al Congrés de Diputats diverses propostes sobre treball digne, sobre creació d’ocupació de qualitat i sobre recuperació de prestacions i subsidis d’atur.

En compliment dels Convenis de la OIT, de la Carta Social europea, de les Directives europees sobre contractació temporal i a temps parcial i de les sentències del Tribunal de Justícia de la UE,  s’ha de derogar la reforma laboral, i s’han de fer efectius els 4 objectius estratègics de la OIT, amb l’objectiu transversal d’igualtat de gènere:

1er.-Crear ocupació i ocupació de qualitat, de forma que la contractació temporal es regeixi pel principi de causalitat i que es sancioni la utilització fraudulenta i abusiva de la contractació temporal; i de forma que el contracte de treball a temps parcial es regeixi pel principi de voluntarietat i sigui un instrument al servei de les necessitats dels treballadors i treballadores per a la conciliació de la vida laboral i familiar.

2º.- Garantir els drets dels treballadors, i fer que els salaris siguin d’una quantia que garanteixi una vida digna, per a que els convenis col·lectius recuperin la seva funció de fixar les condicions de treball. En paraules  de la OIT, els treballadors desfavorits o pobres han de tenir unes lleis adequades que es compleixin i estiguin a favor, i no en contra dels seus interessos.

3º.- Estendre la protecció social per garantir unes prestacions públiques adequades i suficients en cas de pèrdua o reducció d’ ingressos.

4º.- Promoure el diàleg social entre les organitzacions empresarials i sindicals, per tornar a reequilibrar la negociació col·lectiva com a instrument útil per regular els drets i obligacions d’ambdues parts en el contracte de treball.

En definitiva, un canvi radical en la política laboral del govern del PP, una aposta per un treball digne.

Autor/Autora

Sixte Garganté

Professor de Dret del Treball de la UPF

Articles publicats : 1

Deixa el teu comentari

Scroll to top