Garzón: de la granja a la polèmica Revisat per Revista Treball a . El ministre de Consum del Govern espanyol, Alberto Garzón, ha tornat a ser l’ase dels cops de la dreta desubicada i malintencionada. Deixant de banda l’origen f El ministre de Consum del Govern espanyol, Alberto Garzón, ha tornat a ser l’ase dels cops de la dreta desubicada i malintencionada. Deixant de banda l’origen f Rating: 0
Esteu aquí: Home » Actualitat » Garzón: de la granja a la polèmica

Garzón: de la granja a la polèmica

Garzón: de la granja a la polèmica

El ministre de Consum del Govern espanyol, Alberto Garzón, ha tornat a ser l’ase dels cops de la dreta desubicada i malintencionada. Deixant de banda l’origen fals de la polèmica i els atacs que ha rebut, és especialment sorprenent que el ministre hagi estat abandonat per una part dels seus col·legues d’Executiu. Ell n’ha restat importància dient que és una prova de la diversitat natural d’un govern de coalició i de les diferents sensibilitats que hi conviuen. Em sembla una excel·lent i molt elegant estratègia per part seva, però el que és problemàtic és que s’etiquetin les seves declaracions sobre el model de ramaderia i els patrons de producció i consum d’aliments d’opinió o percepció personals.

La cosa ideal és que un polític electe s’abstingui de barrejar opinions (pròpies o d’altri) amb la seva activitat institucional. Les ideologies, com les propostes programàtiques i els posicionaments o acords de partit o coalició, per cert, no són pas opinions; tampoc són sagrades escriptures – cosa que encara menys s’hauria de barrejar amb la política. En tant que activitat humana, la política no està perfectament en línia amb el que podem considerar ideal, així que hem d’esperar trobar-nos, en moments i quantitats diversos, algunes opinions personals amanint l’activitat dels i les representants electes.

Si acceptem que Garzón transmetia opinions personals, que a més aparentment no són compartides ni pel PSOE com a mínim ni pel conjunt de l’Executiu com a màxim, hem d’argüir que qualsevol manifestació en el mateix sentit per part de polítics electes és també, en el context de la sobreentesa falta de posicionament comú en la matèria, la manifestació d’una opinió personal. Així, no ens queda més remei que concloure que els membres de la delegació espanyola al grup dels Socialdemòcrates al Parlament Europeu expressaven les seves opinions personals quan el mes d’octubre passat van votar a favor de la resolució sobre l’estratègia Farm To Fork (literalment “de la granja a la forquilla”, o “de la granja a la taula” si ho adaptem del castellà, tot i que jo us animo a basar-vos en la interpretació portuguesa i dir-li “del prat al plat”). I és que les declaracions del ministre són totalment congruents amb aquest text.

De totes les situacions on sostenir opinions personals com a representant de la ciutadania, la més problemàtica em sembla el procés de formulació de polítiques en la cambra legislativa on es desenvolupa el mandat corresponent. És sens dubte molt preocupant que 21 membres del Parlament Europeu hagin fet servir els seus escons a l’Eurocambra per expressar opinions personals en lloc de desenvolupar-hi activitat parlamentària en línia amb les propostes programàtiques d’una candidatura que va rebre la confiança de 7.369.789 ciutadans i ciutadanes d’Espanya. Tot això ens ha de preocupar tan sols si acceptem que el senyor Garzón estava expressant la seva opinió. En el cas que no fos així, ens hem de preocupar d’altres coses, i potser preguntar-nos com és que les seves declaracions han estat desacreditades.

Darrere de tot aquest embolic hi ha una gran veritat que ens mira de prop i es va esbalaint enfront de la generalitzada ignorància que hem decidit alimentar: els patrons de producció i de consum d’aliments tenen un impacte gegant en les nostres vides i en els ecosistemes on les despleguem. La relació entre l’emissió de gasos d’efecte hivernacle i la ramaderia, l’impacte que té en la nostra salut la ingesta totalment desmesurada de productes d’origen animal, la manca de promoció i informació sobre les condicions i mètodes de producció i distribució dels aliments, les dificultats a l’hora de trencar mites sobre l’alimentació humana… Tot això i molt més són qüestions urgents i importants que necessiten ser tractades a diversos nivells, i en què cada actor té diferents responsabilitats.

Les exigències perquè es duguin a terme polítiques en matèria de producció i distribució d’aliments han d’anar de la mà de plantejar-nos els patrons de consum que seguim. Mentre les institucions fan la seva feina, cal que ens desafiem a nosaltres mateixos i iniciem els hàbits individuals i comunitaris que corresponen a una altra manera d’entendre la nostra relació amb la terra i amb les activitats que hi duem a terme pel nostre manteniment com individus i com a espècie.

No podem esperar més, hem d’actuar i mobilitzar-nos en consonància amb l’evidència científica i el context d’emergència climàtica mundial en què vivim. Ens trobarem molts obstacles pel camí, la manipulació que han sofert les paraules del ministre Garzón i l’abandonament al qual s’ha vist sotmès ho exemplifiquen, per això necessitem lleialtat i unitat. Acabem amb l’abandonament del planeta i les amenaces als nostres futurs des de l’honestedat i la valentia! Ens haurem d’enfrontar a situacions incòmodes i reptes que potser no seran fàcils de gestionar, però aquest planeta és l’únic on podem viure i, sobretot, opinar.

Autor/Autora

Cinta González Sentís

Equip coordinador nacional de Joves Ecosocialistes

Articles publicats : 1

Deixa el teu comentari

Scroll to top