Entrevista a Rosa Maria Calaf Revisat per Revista Treball a . “Sembla que quan arribes al govern, com a regal, tens una televisió” [divide] Rosa Maria Calaf Periodista [divide] Ella va dirigir la creació de TV3 i ens ha in “Sembla que quan arribes al govern, com a regal, tens una televisió” [divide] Rosa Maria Calaf Periodista [divide] Ella va dirigir la creació de TV3 i ens ha in Rating: 0
Esteu aquí: Home » Entrevistes » Entrevista a Rosa Maria Calaf

Entrevista a Rosa Maria Calaf

Entrevista a Rosa Maria Calaf

Sembla que quan arribes al govern, com a regal, tens una televisió

Rosa Maria Calaf
Periodista

Ella va dirigir la creació de TV3 i ens ha informat de l’actualitat des de Moscou o Nova York, on només hi van les corresponsals més prestigioses. La història recent dels mitjans públics en aquest país no s’entén sense el seu paper clau, tota una referència del periodisme a Catalunya i a Espanya. Així doncs, té coneixements, experiència i autoritat per analitzar amb criteri i llibertat com està el pati periodístic a casa nostra. I no dubteu que ho fa… Però també el conflicte de Crimea, el paper de la UE, etc. Diuen que està jubilada, però no para. I que no ho faci!

Quins són els reptes i amenaces del periodisme als inicis del segle XXI, amb les noves tecnologies, les xarxes socials…?
La tecnologia és una eina i, com a tal, s’ha d’aprendre a utilitzar i ha d’estar al servei del contingut. Però ara el periodisme ha canviat perquè està donant més prioritat al que impacta que al que importa. I això és molt perillós a l’hora de construir societat, perquè la gent es pensa que està informada quan està entretinguda. I pot estar entretinguda només amb una voluntat mercantilista, per fer diners, però pot haver-hi una voluntat de manipulació i desinformació.
El periodisme pensem que ja no és necessari perquè creiem que qualsevol ciutadà pot ser periodista, cosa totalment falsa. La professionalitat del col·lectiu que ha de filtrar i fer un control de qualitat (no ideològic ni d’interessos) és fonamental. I, a més, pensem que ja tenim moltes fonts d’informació, amb les xarxes, i això no vol dir que estiguis ben informat.

Tot això coincideix amb les retallades als mitjans de comunicació públics i pressions polítiques sobre els seus continguts…
Ara és un moment molt incert. El periodisme generalista el veig pràcticament perdut, quasi tots els mitjans estan controlats pels bancs i altres grups. Si l’economia té un control sobre la premsa com sobre la política, això no és en benefici d’una majoria sinó en benefici d’un grup. Si el periodisme no exerceix el seu paper de control dels altres poders, mediàtic, econòmic i polític, no compleix la seva funció.
Perquè el periodisme ha d’anar cap allò que és invisible, ha de fer sortir coses que no es volen fer sortir, no ha de fer de lloro sobre les coses sobre les quals alguns volen informar.
Ara, precisament, la gran esperança és la tecnologia i les possibilitats que aporta. Si l’empresa periodística tradicional està fagocitada pel poder financer, hem d’aprendre a usar la tecnologia amb esperit crític.

El periodisme ha canviat perquè està donant més prioritat al que impacta que al que importa. I això és molt perillós, perquè la gent es pensa que està informada quan està entretinguda.

Com veus en general els mitjans públics avui?
Les televisions públiques en aquest país són molt dispars. Sembla que quan arribes al govern, com a regal, tens una televisió; hi ha governs que ho han fet més o menys. Però al final, sempre hi ha una interferència.
En el cas de TV3, vaig participar en el procés de creació i va néixer amb un criteri clar de televisió pública. Però el que passa és que, poc a poc, es van anar agafant tots els vicis que són difícils d’evitar. TV3 és molt millor, és una de les millor televisions públiques -i no públiques-, jo diria que la millor, però s’ha anat deteriorant. I encara que té una atenció en el gran reportatge i en la informació internacional, que pràcticament no té ningú en aquest país, en matèria d’interferència ha anat empitjorant  visiblement.

Precisament el Consell Professional de TV3 ha dimitit en protesta per la mala informació del conflicte laboral intern…
Sincerament  em fa molta pena, em dol moltíssim perquè crec que quan es van començar la voluntat era de televisió moderna, alineada en les televisions de referència.
En tot el període inicial, sincerament, no hi va haver interferències. I al llarg del temps s’ha anat deteriorant. Ara no la veig molt perquè no estic aquí, però tinc molts coneguts dins TV3 que t’ho diuen i tu veus que, efectivament, hi ha interferències. Tenint una qualitat bona i gent extraordinàriament molt professional i compromesa amb la qualitat, te n’adones que els estan “acorralant”.

Tu que vas estar de corresponsal a Moscou, com creus que s’està veient des d’allà la crisi de Crimea i Ucraïna?
La situació és molt complexa. El que no podia fer la UE era acorralar Rússia d’aquesta manera. Era evident que Putin faria alguna cosa i que ho aprofitaria. I li han servit en safata.
Entremig els ucraïnesos són els que paguen el beure. Perquè Ucraïna no és un “festival europeu”. Hi ha ucraïnesos europeistes, però pocs. És veritat que Europa sap crear el somni i l’expectativa de benestar, cosa que els russos no saben fer. Però hi ha uns altres ucraïnesos que són prorussos, per història o proximitat geogràfica. I això no vol dir que siguin pro-Putin. I després n’hi ha que no volen estar ni amb Europa ni amb Rússia i que no són només els feixistes nacionalistes, que, a més, ara pujaran. El que no es pot fer és enganyar la gent amb un somni si no tens una alternativa real. Perquè sinó, després, és una frustració enorme i qui la pateix no és qui ha creat el somni, sinó qui se l’ha cregut.
És un cas com els que passava a la guerra freda: una lluita entre dos en la que utilitzes un tercer, i fas la guerra fora de casa.

Tinc molts coneguts dins TV3 que t’ho diuen i tu veus que, efectivament, hi ha interferències. Tenint una qualitat bona i gent molt professional i compromesa amb la qualitat, te n’adones que els estan “acorralant”.

Parlant de la UE, com la veus, ara que tenim eleccions a la vista.
És cert que cal arreglar moltes coses a la UE. Però que existeixi la UE és fonamental. Si això s’ataca perquè perdi força i credibilitat, a qui beneficia? A uns interessos determinats que no volen una UE forta. I estic pensant, clarament, en determinats poders econòmics.

Quin paper creus que pot tenir l’esquerra en reorientar aquesta UE?
És que si no ho fa l’esquerra no se qui ho farà. A veure, a mi no m’agraden les etiquetes. Jo no sóc de res. Però el que està clar és que si l’esquerra funciona com ha de funcionar, amb vocació social, de bé comú, és l’única que pot fer això. Però és que l’esquerra ja no fa això. Jo confio molt en la gent jove. No ja pel futur, sinó pel present, perquè si no es lluita pel present el futur està perdut.

I com veus el paper de la dona al periodisme avui?
Quan jo vaig començar pràcticament no n’hi havia. Per tant, hem millorat quant al número. Però no gaire en la direcció.
En l’únic sector on la dona ha pujat és en la política. Com diu una amiga meva, potser se l’ha deixat que entri en l’alta esfera política perquè ja no decideix res. I en l’esfera econòmica, en canvi, n’hi ha molt poques. I ara a la UE es frena l’exigència de quotes de dones en els Consells d’Administració. Per trencar aquesta barrera has de començar amb les quotes. I dóna idea de com estem de dominats pels interessos econòmics i masclistes.
Per tant, s’ha progressat però queda molt per fer. Però fins i tot hi ha un anar enrere. Perquè hi ha molts programes en els que es torna a aquesta imatge frívola de la dona, on es prioritzen els atributs físics sobre el talent, es torna al paper de submissió que semblava que estaven superats.

MINIQÜESTIONARI

Un llibre: El valle del asombro d’Amy Tan.

Un país: algun lloc del Mediterrani, potser Itàlia.

Un periodista: Gay Talese.

Un mitjà de comunicació: BBC i Al Jazeera (cada dia els veu).

Un personatge històric: totes les dones que han acompanyat els processos històrics, perquè “són les dones les que construeixen comunitat”.

Autor/Autora

Deixa el teu comentari

Scroll to top