Entrevista a Montse Castellà Revisat per Revista Treball a . “Lo territori ara és més madur, sap que lluitar serveix i no donarà el braç a tòrcer” [divide] Montse Castellà Cantautora i activista [divide] Diu que defensar “Lo territori ara és més madur, sap que lluitar serveix i no donarà el braç a tòrcer” [divide] Montse Castellà Cantautora i activista [divide] Diu que defensar Rating: 0
Esteu aquí: Home » Entrevistes » Entrevista a Montse Castellà

Entrevista a Montse Castellà

Entrevista a Montse Castellà

Lo territori ara és més madur, sap que lluitar serveix i no donarà el braç a tòrcer

Montse Castellà
Cantautora i activista

Diu que defensar “lo riu” ha significat per ella una important experiència vital, especialment pel capital humà d’aquella lluita que la va fer millor persona i que la va introduir d’una forma irreversible en la lluita social. La Montse és candidata d’ICV-EUiA a les eleccions Europees.

Quan et pregunten pel teu color preferit  anomenes “lo verd riu”. És un color ebrenc?
Més que ser un color ebrenc és la manera que jo tinc de definir lo color verd que té el riu, una tonalitat plena d’autenticitat, una mena de verd-gris, com glauc, sempre en moviment. L’Ebre és un riu vell i tot i així sempre té coses noves a contar-te. Lo color que jo anomeno ‘verd riu’ és especialment bonic en dies de núvol on, paradoxalment, l’aigua brilla d’una manera especial; també té una presència poderosa en jornades de sol retillent, quan llueix amb tot lo seu esplendor. S’hi pareix al verd de les rames d’olivera en dia de tronada: la punteta de les fulles agitades pel cerç té un to verd gris, verd cel, verd riu.

En què es diferencien les actuals mobilitzacions en defensa de l’Ebre en les de fa 10 anys?
Considero irrepetible aquell esclat i res se li podria assemblar. Va deixar un pòsit important, un aprenentatge, una identitat i confiança en natros mateixos que ens farà tornar a vèncer. Lo territori ara és més madur, sap que lluitar serveix i no donarà el braç a tòrcer. Què li fa pensar al ministre Cañete que ara ens pot guanyar, si ell mateix ja va perdre fa 10 anys tot i dir que ‘el Plan Hidrológico se haría por huevos y sería un paseo militar’? Ara lo Pla Hidrològic de la Conca de l’Ebre parla de bancs d’aigua, un eufemisme de transvasament. No en proposa un d’explícit sinó que aposta per gairebé 500.000 hectàrees noves de regadiu aigües amunt de Catalunya (xifra insostenible) i una quarantena d’embassaments més, sobretot a l’Aragó. L’efecte devastador per al Delta seria el mateix: és igual de perniciós que li traguen aigua a l’Ebre directament amb una canonada a l’altura de Tortosa, a què deixe de baixar cabal per la llera. Brussel·les no ho permetrà.

Defensant “lo riu”, a més de defensar un patrimoni natural incalculable, què més s’està defensant?
Molts polítics pensen de quatre en quatre anys; natros hem de pensar en les generacions futures, en natros mateixos i en los nostres avantpassats que van forjar este Delta a glops de sang i suor. Les Terres de l’Ebre som Reserva de la Biosfera. Defensant una part del país l’estàs defensant tot i per extensió una manera d’entendre la vida, més sostenible, més humana, amb més justícia social. Estem en un moment d’involució per culpa de les polítiques del govern del PP a Madrid i en gran mesura també per les de CiU a Catalunya. Cridar lo riu és vida és també fer una crida a la dignitat de les persones i als drets socials.

Autor/Autora

Rosa Mateu

Redacció Treball

Articles publicats : 24

Deixa el teu comentari

Scroll to top