Els 50 anys de l’ocupació obrera de la SEAT Revisat per Revista Treball a . Enguany es commemoren els 50 anys de l’ocupació de la gran factoria SEAT de la Zona Franca de Barcelona, esdevinguda el 18 d’octubre de l’any 1971. Aquell dia, Enguany es commemoren els 50 anys de l’ocupació de la gran factoria SEAT de la Zona Franca de Barcelona, esdevinguda el 18 d’octubre de l’any 1971. Aquell dia, Rating: 0
Esteu aquí: Home » Actualitat » Els 50 anys de l’ocupació obrera de la SEAT

Els 50 anys de l’ocupació obrera de la SEAT

Els 50 anys de l’ocupació obrera de la SEAT

Enguany es commemoren els 50 anys de l’ocupació de la gran factoria SEAT de la Zona Franca de Barcelona, esdevinguda el 18 d’octubre de l’any 1971. Aquell dia, d’una forma audaç i fins i tot temerària, els representants sindicals que havien resultat elegits ‘jurats d’empresa’ i que, al cap de poc, havien estat acomiadats sense contemplacions van forçar la seva entrada a la fàbrica i aconseguiren paralitzar-la per complet.

En aquells dies treballaven a la SEAT de la Zona Franca uns 20.000 obrers, dividits en tres torns (matí, normal i tarda). L’acció s’havia anunciat amb antelació, però sense fixar una data concreta. Finalment, el dia escollit set obrers acomiadats entraren a la fàbrica bo i aprofitant la massiva arribada del torn de matí, que s’esdevenia a les 5:30 hores. Un cop a dins ja els esperaven els companys que estaven al cas, i després de superar un primer cordó de vigilants s’inicià el “paseíllo” que va recórrer tots els tallers de la immensa factoria, i al qual es van anar incorporant la majoria d’obrers que en aquell moment romanien a la fàbrica. A mig matí, més de 6.000 persones iniciaren la massiva assemblea al davant de les oficines centrals de la fàbrica, i enmig d’un silenci corprenedor van prendre la paraula els companys acomiadats, exigint la seva readmissió.

No cal dir que cap de les reivindicacions obreres va ser atesa, tan pel que fa a la demanda de diàleg com l’exigència de readmissió. L’acció, tot i que havia estat anunciada prèviament, havia agafat per sorpresa a la direcció de l’empresa i a les autoritats franquistes. Ningú s’esperava aquella resposta massiva dels obrers, malgrat que l’acomiadament, en primera  instància, i l’empresonament o fins i tot la tortura a les comissaries franquistes estaven a l’ordre del dia. Mentre l’empresa exigia pels altaveus que la gent tornés al seu lloc de treball, la policia va fer acte de presència al davant de la fàbrica mentre un helicòpter sobrevolava la gran assemblea, probablement per impedir que es poguessin escoltar els oradors que prenien la paraula.

Després d’alguns ultimàtums, probablement en espera de reforços policials que havien d’arribar de Saragossa, a la una del migdia es va produir la primera càrrega policial que va obligar la gent a refugiar-se al Taller-1. Allí arribaren nous ultimàtums fins que, a les quatre de la tarda, es va produir la càrrega massiva de la policia amb gasos lacrimògens i també a cavall a les esplanades del davant dels tallers. Allò va provocar un daltabaix i, enmig de la confusió, va caure ferit de mort el company Antonio Ruiz Villalba. L’ocupació de la factoria va durar unes 12 hores, però la vaga es va allargar encara molts dies més. Els obrers van ocupar diverses vegades els carrers de Barcelona, inclosa la plaça de Catalunya, en un seguit de mobilitzacions que convertiren la SEAT en la punta de llança del moviment obrer català i espanyol.

S’ha escrit que l’ocupació de la factoria i la vaga posterior van representar un salt qualitatiu en la presa de consciència de la força del moviment obrer, i un impuls decisiu de la lluita per aconseguir les llibertats democràtiques. S’ha dit, en aquest sentit, que la vaga de la SEAT va influir decisivament en la creació de l’Assemblea de Catalunya, precisament els mateixos dies que els treballadors ocupaven el carrers de Barcelona. És per això que, conscients de la importància d’aquesta efemèride, un grup de treballadors i extreballadors de la SEAT, protagonistes directes o indirectes del fets, ens vam constituir en Comitè Editor i vam impulsar la redacció d’un llibre commemoratiu.

Les raons del llibre que hem decidit editar i que es titula 8 de octubre de 1971. La ocupación de la Seat. Narración y representación histórica són diverses. En primer lloc per la importància del cinquantenari. El Memorial Democràtic dels Treballadors de la SEAT commemora cada any l’efemèride, però atesa la significació d’un cinquantenari i més en un temps tan incert com l’actual des de la perspectiva del  moviment obrer, s’ha considerat que el llibre podria tenir una gran utilitat, d’acord amb la màxima Verba volant, scrīpta manent; o sigui, les paraules se les endú el vent, però allò que s’escriu queda per sempre més. En segon lloc, perquè tot i que s’ha escrit molt sobre la lluita de la SEAT, l’objectiu en aquest cas és aportar la visió i el testimoni dels protagonistes directes dels fets: els treballadors i les treballadores de SEAT. És per això que el llibre, a més de comptar amb una primera part de contextualització i explicació dels esdeveniments, conté una segona part amb una cinquantena de testimonis vinculats directa o indirectament amb aquella lluita, començant pels familiars d’Antonio Ruiz Villalba. Finalment, perquè no només es tracta de recordar el passat, sinó d’ajudar a construir el futur d’un sindicalisme de classe, avui en perill però més necessari que mai.

Autor/Autora

Jaume Font Garolera

Treballador de SEAT (1970-1980) i professor emèrit de Geografia de la UB

Articles publicats : 1

Deixa el teu comentari

Scroll to top