El sexisme en les joguines, el sexisme en la vida Revisat per Revista Treball a . El sexisme és una constant en la nostra societat i és una de les causes per les quals les dones seguim vivint fortes situacions de desigualtats, discriminacions El sexisme és una constant en la nostra societat i és una de les causes per les quals les dones seguim vivint fortes situacions de desigualtats, discriminacions Rating: 0
Esteu aquí: Home » Actualitat » El sexisme en les joguines, el sexisme en la vida

El sexisme en les joguines, el sexisme en la vida

El sexisme en les joguines, el sexisme en la vida

El sexisme és una constant en la nostra societat i és una de les causes per les quals les dones seguim vivint fortes situacions de desigualtats, discriminacions i violències.

El sexisme és la discriminació que es basa en atorgar-nos un sexe determinat (home/dona) i que d’aquest se’n deriva un gènere (masculí/femení) que determina què s’espera de nosaltres al llarg de la vida.
Aquestes diferències entre dones i homes no són innates, són apreses des de la infància, moltes d’elles a través del joc i el bombardeig constant d’un únic model de dona que veiem a tothora a la televisió, la publicitat, etc. Una dona que té com a objectiu principal agradar a un home, per suposat, i que està disposada a (renunciar a) tot per amor.
El sexisme, com a bona constant, i per tal de mantenir aquest lloc privilegiat en la nostra societat, no podia faltar en un espai tan important en la socialització de la canalla com ho és l’oci.
A través dels jocs i les joguines, la canalla (i també les persones no tan petites que seguim jugant!) desenvolupen unes habilitats, unes capacitats, unes actituds i un univers referencial que formaran part de la seva motxilla i el seu aprenentatge durant tota la seva vida. Creem imaginaris i aprenem models de relacions i de formes de ser. Les habilitats i capacitats que es desenvolupen són, evidentment, diferents en funció dels jocs a què se les convidi a jugar i participar.
Uns jocs i unes joguines que mostren un model de dona que té com a objectiu principal estar guapa i sempre a punt per a quan aparegui un príncep, un home, a través i gràcies a la mirada del qual ella començarà a existir i tindrà valor.
La dona, una vegada més, com a objecte, i l’home com a subjecte. La dona dolça i submisa que confon cuidar-se de la salut amb cuidar-se per agradar i que, sobretot, aprèn a cuidar els altres.
Quin fàstic, educar la canalla en aquests valors. Hi ha exemples de manual, com els centres d’oci Princelandia destinats a nenes de 4 a 12 anys, on entre d’altres, es poden celebrar festes d’aniversari tot pintant-se les ungles i fent passes de models, veritables escoles de rols i estereotips de gènere.  Des de projecte ella hem dut a terme una campanya de rebuig sota el lema #StopPrincelandia, amb la voluntat de provocar un debat seriós sobre models d’oci, els implícits (i no tan implícits) i les seves conseqüències. Una denúncia i un debat que va molt més enllà d’aquest cas concret, que qüestiona, en el fons i en les formes, el sexisme transversal i que impossibilita d’arrel la igualtat i mutila i limita les opcions de les dones de ser persones lliures, crítiques, plenes d’inquietuds i curiositats.

Hi ha exemples de manual, com els centres d’oci Princelandia destinats a nenes de 4 a 12 anys, on entre d’altres es poden celebrar festes d’aniversari  tot pintant-se les ungles i fent passes de models, veritables escoles de rols i estereotips de gènere.

Però com deia, Princelandia és només un exemple més d’una indústria que es lucra a través de tallar les ales de la imaginació de les criatures, de vendre el bé i el mal, el rosa i el blau, la submissió i el poder, en una falsa dicotomia heteronormativa, castradora de la diversitat i l’esperit crític, perpetuadora d’un model social basat en un contracte de gènere misogin i caducat.
Ara que s’acosten festes nadalenques és escandalosament més visible aquesta realitat de la qual parlem i que es fa palesa a través dels jocs i les joguines però també, per exemple, en els colors i dibuixos de la roba que es ven a les botigues de nadons. El rosa per a les nenes i el blau per als nens. Tot sempre dins d’una falsa dicotomia, arraconant i menyspreant la diversitat, les múltiples maneres diferents de ser nenes i de ser nenes, alimentant un amor romàntic ple de mites i fal·làcies, ensenyant les nenes quin és el paper que la societat els hi té reservat: agradar, cuidar, cuinar, netejar.
Pàgines de catàlegs de joguines de colors pastel, principalment rosa, amb cuinetes, nines i kits de neteja. Pàgines del mateix catàleg en colors foscos, que criden a l’acció, a la guerra, a la lluita, a ser el més valent i poderós.
Sembla que tant el programa ideològic de la dreta misògina que ens governa com l’oferta d’oci, jocs i joguines destinades per als nostres infants, van orientats a un mateix objectiu: consolidar els rols tradicionals de gènere en els quals la dona és la mestressa de casa i cuidadora i l’home el valent i intrèpid, que surt a buscar el pa i sosté econòmicament la llar.
No podem obviar, doncs, la nostra responsabilitat individual i col·lectiva, en un tema clau com ho és aquest. Cal prendre consciència de la infinitat de senyals i missatges sexistes que enviem a la canalla, dels més subtils als més implícits, sobre què esperem d’ells i elles com a nens i com a nenes. Cal combatre el sexisme en el joc, en l’oci, en l’educació, en la vida. Només així podrem acabar algun dia amb una societat desigual en la qual les dones seguim sent de segona.

projecteella.org

Autor/Autora

Júlia Mas

Co-fundadora de "projecte ella" projecteella.org

Articles publicats : 1

Deixa el teu comentari

Scroll to top