El PSUC, la batalla de l’Ebre i la memòria democràtica Revisat per Revista Treball a . L’acte de donació al Museu d’Història de la Ciutat de Barcelona (Muhba) de la col·lecció 'El PSUC a Barcelona: moviment obrer, estudiantil i associatiu (1950-19 L’acte de donació al Museu d’Història de la Ciutat de Barcelona (Muhba) de la col·lecció 'El PSUC a Barcelona: moviment obrer, estudiantil i associatiu (1950-19 Rating: 0
Esteu aquí: Home » Actualitat » El PSUC, la batalla de l’Ebre i la memòria democràtica

El PSUC, la batalla de l’Ebre i la memòria democràtica

El PSUC, la batalla de l’Ebre i la memòria democràtica

L’acte de donació al Museu d’Història de la Ciutat de Barcelona (Muhba) de la col·lecció ‘El PSUC a Barcelona: moviment obrer, estudiantil i associatiu (1950-1983)’ es publicita aquest 22 de juliol de 2021, coincidint amb el 85 aniversari de la creació del Partit Socialista Unificat de Catalunya, amb una octavilla del partit del 1964 que resa: “25 anys de dictadura. 25 anys sense llibertat! Volem democràcia”. Més enllà de la importància de conservar i difondre la documentació d’arxiu i la memòria de les organitzacions polítiques (com ha apuntat l’historiador i coordinador d’Esquerra Verda Andreu Mayayo en un article a ‘El Periódico’  i en aquest acte explicaran la coordinadora ecosocialista Anna Martín, Lali Vintró, Marià Hispano, Joan Herrera i Aina Vidal), aquesta octavilla té vida pròpia i és de rabiosa actualitat. Perquè, entre altres motius, serveix per contextualitzar moltes coses i posar cadascú al seu lloc.

No es pot deixar passar com un estirabot més de la dreta espanyola el fet que Ignacio Camuñas, un exministre de la UCD que ha passat per VOX i ara dona suport al PP, advoqui directament pel revisionisme històric i proclami que la Guerra Civil no va ser culpa del cop d’estat franquista sinó del Govern legítim de la República. Més greu encara és que aquest revisionisme l’avali el líder del PP, Pablo Casado. Però no sorprèn gaire si, al marge dels orígens franquistes del seu partit, tenim presents les dubtoses credencials acadèmiques (màster inclòs) del cap de l’oposició i les seves mateixes declaracions de fa poques setmanes dient que el franquisme va ser un règim legal sense democràcia i contraposat a una República que va ser una democràcia sense llei. O al que també acaba de dir Casado aquest mateix juliol davant la presentació de la nova llei de memòria democràtica del govern de coalició d’esquerres: si el PP guanya les pròximes eleccions, la dreta derogarà qualsevol llei de memòria democràtica per substituir-la per una llei de concòrdia.

Tota aquesta retòrica enllaça (si és que no la desborda per la dreta) amb aquella famosa campanya dels ’25 años de paz’ ideada el 1964 pel ministre franquista d’Informació i Turisme Manuel Fraga i contundentment rebatuda, de forma modesta però clar i català, per l’octavilla del PSUC: “25 anys de dictadura. 25 anys sense llibertat! Volem democràcia”. Els comunistes, sense renunciar per res al socialisme, tenien clara la seva aposta per la democràcia fruit de la seva estratègia de reconciliació nacional. Igual que el 1936, digui el que digui Casado o els revisionistes de torn, van lluitar abans que res en defensa d’una democràcia que, enfront del feixisme, era efectivament revolucionària.

Si la guerra i la repressió va deixar mig milió de morts i un llegat de fosses encara per obrir i de por i endarreriment encara per tancar, la campanya dels ’25 años de paz’, entre propaganda i manifestacions de tota mena, va deixar a Catalunya com a vestigis el nom d’algun barri i el monument a la Batalla de l’Ebre. Justament ara es manté obert el debat, per interferència judicial, sobre la legalitat i conveniència d’enderrocar o no el monument de Tortosa, a priori programada aquest estiu per la Generalitat després de dècades de polèmica i dubtes del nacionalisme català majoritari i dels governs municipal i autonòmic. Aprofitant que no és l’Ebre, sinó el Pisuerga de la judicatura el que passa no per Valladolid, sinó per Tortosa, encara hi ha qui defensa, apel·lant a una consulta i a la singularitat local o amb arguments academicistes, que caldria amnistiar el monument franquista i resignificar-lo. Com si fos tant natural o fàcil. I sense entendre que potser sí que el nom del barri barceloní de La Pau es va resignificar ja al final del franquisme i durant la transició per acció del seu propi moviment veïnal i de la mateixa democràcia municipal, però en el cas de Tortosa això no ha estat així… per omissió i deixadesa de les autoritats democràtiques locals, autonòmiques i estatals.

“Ara, quan la Generalitat decideix retirar finalment el principal vestigi franquista que roman a Catalunya -que per alguna cosa continua exhibint una àliga i una placa d’homenatge als combatents que van guanyar la batalla de l’Ebre, en detriment dels que la van perdre-, es produeix una reacció de darrera hora per intentar salvar-lo”, explica la historiadora de la URV i experta en simbologia franquista Montserrat Duch en un article esclaridor al quadern de ‘Plecs d’Història Local’ de la revista ‘L’Avenç’ d’aquest estiu. Però més esclaridora encara és una ràpida comparativa europea, i no sobre els molts espais memorials que hi ha arreu d’Europa i dels quals tan mancats estem a casa nostra, sinó per la gènesi i l’essència mateixa d’unes democràcies a què difícilment es pot homologar la nostra en matèria de memòria democràtica. Amb totes les contradiccions i clarobscurs que es vulguin, França, Itàlia, Alemanya i Portugal tenen assumits (i, en alguns casos, fins i tot constitucionalitzats) uns principis antifeixistes que aquí les nostres institucions, fins i tot quan governa l’esquerra, només s’atreveixen a esbossar tímidament.

No n’hi ha prou amb intervenir al nomenclàtor; fer lleis de memòria que després cal refer perquè sempre queden curtes; infradotar i deixar en eternes promeses o esllanguides realitats qualsevol  equipament memorial (i mira que n’hi ha pocs) i molts arxius; o, fins i tot, exhumar del Valle de los Caídos un dia a Franco (amb vergonyosos funerals televisius d’Estat) i deixar per més endavant a José Antonio Primo de Rivera. Discussions polítiques, acadèmiques i pedagògiques a banda, d’això se’n diu ‘resignificar’ tard i malament, a càmera lenta o a pas de tortuga. Sobretot si fem comparatives amb països veïns: des del cadàver de Mussolini penjat cap per avall a ‘piazza’ Loreto a les esvàstiques dinamitades a Alemanya; des dels monuments als morts de les guerres mundials i als combatents de la Resistència que hi ha a cada racó de França i fins als molts espais memorials dignament museïtzats arreu d’Europa, bé sigui qualsevol camp de concentració o bé el Museu d’Aljube – Resistència i Llibertat de Lisboa.

Quan la nostra dreta judicial i política, espanyola però també catalana, és tan extrema en temes memorials, potser el que cal és plantar cara amb algun gest simbòlic contundent. Eliminar d’una vegada el monument de Tortosa i dinamitar sense contemplacions la creu del Valle de los Caídos deixaria les coses ben clares. I potser esmenaria simbòlicament el pecat original de la nostra democràcia: no és la transició i la seva correlació de debilitats ni l’amnistia àmpliament reivindicada per l’antifranquisme i les esquerres als anys 70, sinó la desmemòria i el “procés de desdemocratització” -Miquel Caminal ‘dixit’- que es va imposar als anys 80 i 90 amb els governs del PSOE de Felipe González a Espanya… i de la CiU de Jordi Pujol a Catalunya.

La batalla de l’Ebre, doncs, s’ha de guanyar. Com tantes altres. I l’esperit que ha d’animar la lluita és el de l’anhel de llibertat i democràcia que resumia tan bé aquella octavilla del PSUC de 1964. Un anhel que, en definitiva, venia de molt abans. I que el 1936 es va saber recollir, sintetitzar, organitzar i projectar amb la creació -per confluència de quatre forces socialistes, comunistes, republicanes i catalanistes- del partit que avui celebra 85 anys tot posant ordre al seu arxiu i a la seva memòria. Per mantenir viu el llegat de les seves idees i de la seva gent.

Autor/Autora

Marc Andreu

Periodista i historiador, és codirector de 'Treball'

Articles publicats : 19

Comentaris (1)

Deixa el teu comentari

Scroll to top