Dilemes estratègics Revisat per Revista Treball a . El 26J semblava que era possible sumar una majoria de govern progressista i situar Unidos Podemos, En Comú Podem, A la Valenciana i En Marea com a primeres forc El 26J semblava que era possible sumar una majoria de govern progressista i situar Unidos Podemos, En Comú Podem, A la Valenciana i En Marea com a primeres forc Rating: 0
Esteu aquí: Home » Estat espanyol » Dilemes estratègics

Dilemes estratègics

Dilemes estratègics

El 26J semblava que era possible sumar una majoria de govern progressista i situar Unidos Podemos, En Comú Podem, A la Valenciana i En Marea com a primeres forces de l’esquerra. Els resultats ho han desmentit i s’obre un temps per a la reflexió sobre com administrar un valuós capital polític de més de cinc milions de vots i 71 escons, amb l’objectiu de continuar sent el motor d’un procés de canvi.

Hi ha dues qüestions estratègiques a afrontar i una premissa. Les dues qüestions són: la construcció d’un espai polític que sigui alternativa de govern i la relació amb el PSOE. La premissa és que el debat s’ha de realitzar de forma constructiva, s’ha d’obrir i tancar en un temps determinat per no bloquejar la iniciativa política i s’ha de garantir la cohesió d’un espai d’una enorme pluralitat.

El viatge fet per les esquerres emergents és espectacular: irrupció de Podemos a les europees de 2014, èxit de les confluències en les municipals en Madrid, Barcelona, València, Saragossa, A Corunya o Cadis i percentatges superiors al 20% en les eleccions generals. I tot això en dos anys, amb continuades conteses electorals i amb processos de construcció d’espais polítics que sumen formacions noves, altres que ja hi eren i grups i persones provinents de moviments socials.

Esdevenir alternativa de Govern és un pas necessari quan l’objectiu és impulsar transformacions reals i no només representar a les institucions un espai ideològic molt definit o un vot de protesta. Però és difícil i requereix temps, no es fa en una legislatura de quatre mesos ni en quinze dies de campanya, és una carrera de fons, no un esprint.

Les causes de la pèrdua de vot de les confluències a l’Estat (Catalunya és un cas que exigiria més matisacions) poden ser molt diverses, una hipòtesi és que part d’aquest electorat, popular i menys polititzat, indignat per la gestió de la crisi i la corrupció ja va exercir el vot el 20D per castigar el sistema i, només sis mesos després, no s’ha sentit interpel·lat per una nova campanya en la qual han tingut més protagonisme arguments més tradicionalment polítics, com les aliances per formar govern. Rajoy ha aconseguit un dels seus objectius de campanya, amb la col·laboració de quasi tothom, que el debat se centrés més en el que ha passat en aquests quatre mesos de legislatura que en els quatre anys anteriors, diluint les responsabilitats dels desastrosos anys de govern del PP i la realitat de les condicions de vida de molta gent.

Possiblement una altra part de l’electorat no s’ha cregut que UP i les confluències estiguéssim en condicions de governar. És difícil que amb la campanya de la por davant una possible victòria de UP i les confluències, que les enquestes feien versemblant, i en el curt termini d’un mes, faci forat un relat en positiu sobre el projecte de país que connecti amb una majoria social.

El debat entre prioritzar la unitat de l’esquerra o la transversalitat -plantejat com opcions contradictòries i alternatives- no té sentit, perquè per ser una força guanyadora, en un context en què els grans partits tradicionals estan en crisi però que no en fallida, tan necessària és la unitat de les esquerres alternatives, evitant la competència electoral en espais que estan superposats, com construir un projecte polític atractiu per a un vot popular que no s’identifica amb les etiquetes clàssiques o que en altres moments s’ha abstingut o ha votat altres formacions polítiques.

El dilema no és anar més cap a l’esquerra o més cap al centre en el sentit tradicional. Els conceptes clau són coherència i credibilitat. Coherència amb la pròpia trajectòria com a força motriu del canvi d’un règim polític esgotat i d’un model econòmic que deixa enrere part de la població; coherència, evitant els sobtats cops de timó, amb una proposta que continuï connectant amb la gent que no s’ha sentit representada pel vell sistema bipartidista. I credibilitat com a força que pot governar i fer-ho diferent; guanyar en solvència i al mateix desenvolupar una radicalitat democràtica moderna: social, ecològica i plurinacional; garantir la connexió amb els sectors populars més allunyats de la política institucional i, a la vegada, créixer entre les classes mitjanes més polititzades. Tot tan difícil i complex de fer com necessari.

El segon dilema és la relació amb el PSOE. El rebuig de Pedro Sánchez, durant la legislatura i la campanya, a un govern progressista amb Unidos Podemos i les confluències ha fet que no fos creïble un futur govern d’esquerres, refermant el missatge del PP que pretenia desmobilitzar el vot progressista: el PSOE no tindrà més opció que la gran coalició. La confrontació entre el PSOE i Unidos Podemos i les confluències ha acabat perjudicant tota l’esquerra, també el PSOE.

El Partit Socialista ha d’entendre que els temps de la seva hegemonia sobre l’esquerra han passat, ha de normalitzar que hi ha altres esquerres que tenen una força molt similar i que no són ni subalternes ni complementàries, sinó forces iguals. Els resultats també demostren que el PSOE té una base electoral sòlida amb un fort sentiment identitari i que continuarà sent una força fonamental per conformar majories de govern.

Hem de treballar per crear un escenari més cooperatiu que competitiu entre les esquerres, que faci versemblant un govern progressista i plural. Les experiències positives de referència són les del govern valencià i les de l’Ajuntament de Barcelona. Un primer pas és no donar per fet un govern del PP i impulsar el diàleg per explorar la investidura d’un Govern clarament progressista,

En Comú Podem, a partir de la seva experiència, pot contribuir positivament, de forma constructiva i serena, a encarar aquests dilemes estratègics per continuar impulsant un procés de canvi que és fonamental per millorar la vida de la gent i guanyar una democràcia de debò.


Josep Vendrell. Diputat d’En Comú Podem al Congrés

Autor/Autora

Josep Vendrell

Membre del Consell Nacional de Catalunya en Comú

Articles publicats : 10

Comentaris (1)

Deixa el teu comentari

Scroll to top