Deu raons per votar Jéssica Albiach Revisat per Revista Treball a . Periodistes com Eduard Voltas s’apunten a la idea de desvelar a qui votaran. No em sembla malament: és una fórmula perquè la ciutadania pugui posar en context a Periodistes com Eduard Voltas s’apunten a la idea de desvelar a qui votaran. No em sembla malament: és una fórmula perquè la ciutadania pugui posar en context a Rating: 0
Esteu aquí: Home » Actualitat » Deu raons per votar Jéssica Albiach

Deu raons per votar Jéssica Albiach

Deu raons per votar Jéssica Albiach

Periodistes com Eduard Voltas s’apunten a la idea de desvelar a qui votaran. No em sembla malament: és una fórmula perquè la ciutadania pugui posar en context allò que els professionals de la comunicació escriuen o diuen en uns moments en què la pretesa objectivitat de l’anomenat quart poder és una utopia. Com a màxim, als mitjans els podem reclamar rigor i honradesa… i pocs superarien la prova. Tot i que publico sovint articles d’opinió, no sóc periodista i he estat càrrec públic del PSUC i d’ICV; el meu posicionament no representa, doncs, una sorpresa ni té cap mena d’importància. Però quan alguns amics i amigues dubten sobre quina opció triar d’entre les que es proclamen d’esquerres, voldria, modestament, aportar les meves deu raons per votar a Jéssica Albiach, per votar En Comú Podem:

1. Perquè veig un fil de continuïtat entre el que va ser el PSUC i el que representen els Comuns. Reconec que per a molta gent la fidelitat a un espai polític pot ser un argument feble. És lícit canviar d’opinió i de vot, només faltaria. I malament qui no evoluciona: però formo part d’un col·lectiu que ha intentat adaptar-se a les noves realitats sense renunciar a allò que era substancial dins la seva opció ideològica. Em sembla molt rellevant que En Comú Podem hagi aconseguit, malgrat les dificultats que això representava, fusionar la innovadora voluntat de canvi sorgida del 15-M i la lluita “sorda i constant” dels que venim del PSUC i ens neguem a acceptar que l’única esquerra possible sigui la proposta descafeïnada dels socialistes. Molta gent va passar del PSUC a ICV i ara ha transitat, amb la mateixa voluntat de sumar, d’Iniciativa als Comuns. Hi ha qui pel camí ha triat legítimament altres opcions però no es pot descartar que ens retrobem en un projecte que hem d’anar enfortint si no volem renunciar a punts diversos de referència com Francesc Layret, Salvador Seguí, Lluís Companys, Joan Comorera, Josep Benet, Antoni Gutiérrez Díaz, Montserrat Roig, Miguel Núñez, Manuel Vázquez Montalbán, Neus Català, Joan N. García Nieto o l’enyorada Maria Salvo, a qui els Comuns han dedicat un dels seus vídeos de campanya.

2. Perquè soc sobiranista: m’agradaria que el meu país fos independent, però no al preu de trencar la convivència, i acceptaria de bon grat una relació confederal amb l’Estat espanyol que reconegués els nostres drets nacionals. Perquè voldria que Catalunya aprovés l’assignatura pendent d’establir relacions de cooperació amb la resta de Països Catalans. Perquè em sento orgullós de ser català i de que persones com Salvador Espriu ens “salvessin els mots”, però no em considero aliè als valors que representaren Federico García Lorca, Rafael Alberti, els treballadors i treballadores que varen defensar Madrid contra el feixisme o els advocats que durant la transició van morir assassinats per l’extrema dreta al seu despatx d’Atocha. Perquè rebutjo les visions supremacistes vinguin d’on vinguin, siguin nord-americanes, espanyoles o catalanes. Perquè vull la llibertat dels presos independentistes, a través de l’amnistia, de l’indult o de la reforma del Codi Penal, i valoro els esforços dels Comuns per aconseguir-la enfront les pors electoralistes del PSOE i la demagògia d’altres. Perquè penso que ha arribat el moment de posar a debat la possibilitat d’una República plurinacional i no vull que el PSOE utilitzi la lluita de la meva generació per la democràcia com a pretext per apuntalar una Monarquia caduca. I perquè els que vàrem participar en les mobilitzacions de l’1 i el 3 d’octubre de 2017 no podem permetre que ningú se n’apropiï de forma partidista.

3. Perquè, malgrat les contradiccions que comporta governar amb el PSOE a l’Estat espanyol, Unidas Podemos i els Comuns estan aconseguint avenços socials indispensables per millorar la qualitat de vida de la gent alhora que pressionen per arribar a les fites a les que el partit de Pedro Sánchez oposa una resistència conservadora. I perquè no accepto els arguments demagògics de Junts i la CUP quan ens diuen que aquest govern és igual que un de PP, Cs i Vox i no tenen escrúpols en votar amb la dreta i l’extrema dreta cada vegada que el Congrés de Diputats ha d’adoptar una decisió.

4. Perquè vull una esquerra de debò, amb voluntat de transformació real, que lluiti contra totes les desigualtats, que posi el feminisme al bell mig del seu projecte i encari els reptes del canvi climàtic. Perquè recordo que el darrer conseller de Medi Ambient d’un govern català va ser d’Iniciativa i d’això ja fa deu anys: i ni Junts, ni ERC, ni la CUP han volgut recuperar un Departament de Medi Ambient ni, molt menys, crear la Vicepresidència de Transició Ecològica que el país necessita. Perquè crec en una Europa més unida. Perquè m’identifico amb la lluita de les esquerres de tot el món, molt especialment les de Llatinoamèrica, i continuo exigint la llibertat de Palestina i el Sàhara. I perquè les idees que defenso les encarnen persones com Pepe Mujica, Bernie Sanders, Ska Keller, Pablo Iglesias o Ada Colau.

5. Perquè no vull que governi la dreta, ni l’espanyola ni la catalana; i ERC i la CUP no em garanteixen que no faran presidenta Laura Borràs o que no governaran amb en Joan Canadell o Josep Costa. Perquè Pilar Rahola o Xavier Sala Martín tenen tot el dret a escampar el seu odi contra els Comuns però espero que no continuïn inspirant l’acció del govern del meu país. Perquè em fa por que ERC no sigui capaç de superar la tremolor de cames que li provoquen les crítiques de Junts. I perquè dubto que Dolors Sabater, principal responsable de que Xavier García Albiol sigui alcalde de Badalona, i que al matí diu una cosa i a la tarda la contrària, tingui la valentia i la voluntat de no pactar amb Laura Borràs.

6. Perquè el PSC, una vegada més, promou la trampa que ha utilitzat des de 1977 de demanar concentrar el vot progressista en els socialistes per, després, construir aliances i aplicar polítiques contràries als valors d’esquerres. Perquè quan Salvador Illa practica l’abraçada de l’ós proposant un govern amb els Comuns i la segona de la seva candidatura els ataca amb duresa, el que pretenen tots dos, en realitat, és afeblir un projecte que els molesta. I perquè estic segur que si Illa intentés ser president amb els vots de l’extrema dreta, no podria comptar amb els d’En Comú Podem.

7. Perquè cal superar la política de blocs. Illa no és garantia d’enterrar-la perquè ell mateix estableix vetos que només fan que consolidar les divisions; igual que fa ERC des de l’altra banda del mur. Perquè els Comuns volen enderrocar les barreres que ens separen; i les fórmules poden ser diverses: des d’un Govern plural de coalició a una majoria parlamentària encara més plural que doni suport a un Govern en minoria; un Govern, però, que per ser viable haurà de defensar alhora els drets nacionals i els socials. Perquè ERC encara no ha reconegut la seva greu equivocació d’arrossegar Carles Puigdemont al 27 d’octubre de 2017 i Illa, que critica la foto conjunta de PP, Vox i Cs a la plaça Colón de Madrid, no ha estat capaç de passar pàgina a la seva imatge desfilant pels carrers de Barcelona al costat de Societat Civil Catalana, PP, Cs i l’extrema dreta. Perquè és urgent reunir de forma immediata la taula de diàleg i exigir-li avenços concrets.

8. Perquè cal frenar l’extrema dreta, però sense fer-li el joc convocant aldarulls contra els seus actes que es converteixen, precisament, en la campanya que ells desitgen. Perquè no oblido que PP i Cs han contribuït a difondre les idees que després capitalitza Vox. Perquè per combatre el populisme d’extrema dreta res millor que polítiques socials que ajudin a superar la greu crisi econòmica que la pandèmia ha accentuat. I perquè els valors dels Comuns són els que més provoquen la ira del feixisme.

9. Perquè les candidatures dels Comuns ofereixen garanties de solvència: una Jèssica Albiach que ha estat la revelació de la campanya i que ha demostrat que sap defensar les seves idees sense necessitat de cridar ni generar crispació, i caps de llista com Rosa Lluch, Jordi Jordan i Jaume Moya que, a les seves circumscripcions, es podrien estar jugant un escó amb Vox. I perquè la presència del número dos per Barcelona, l’exsecretari general de CCOO Joan Carles Gallego, és l’antídot més eficaç contra les polítiques econòmiques de dreta que propugnen Ramon Tremosa i Joan Canadell, candidats de Junts, o Maurici Lucena, proposat pel PSC com a conseller d’Economia.

10. Perquè els Comuns no guanyaran però són la millor opció per construir majories que ajudin a superar l’etapa convulsa que hem patit sense que hi hagi ni vencedors ni vençuts. I per combatre la corrupció. I perquè siguem “un sol poble” respectuós amb totes les opcions sobre un futur que només la ciutadania de Catalunya ha de poder decidir. Perquè la voluntat de sumar i pactar no ha d’implicar confusió de polítiques ni cap supeditació a altres partits. I perquè vull votar amb la consciència tranquil·la, sabent que la meva papereta del 14 de febrer no em farà avergonyir uns quants dies després.

 

Autor/Autora

Jaume Bosch

Advocat i exdiputat d’ICV al Parlament de Catalunya

Articles publicats : 34

Comentaris (2)

  • Avatar

    Pere

    ECP, per mi, té el següent dilema:
    Poden cogovernar repressors i reprimits? Empresonadors i empresonats? És realista i coherent proposar un govern amb ERC i PSC-PSOE alhora?
    ECP recolzaria (o, fins i tot, hi participaria) un govern del PSC amb recolzament de PP i Cs?
    Prevaldrà el model que va servir per fer Ada Colau alcaldessa de Barcelona?
    Quin preu es paga?
    Pel que fa a l’ajuntament de Barcelona, d’aquí poc més d’un parell d’anys ho sabrem.

    Respon
  • Avatar

    Pere

    Em sembla que només hi ha un desllorigador per a la complexa situació actual: un govern de les esquerres sobiranistes catalanes.
    Crec que cal una aposta valenta, ferma i decidida per un govern ERC-ECP-CUP/Guanyem.
    No té cap sentit pretendre fer entrar el PSC (el PSC del 155!) en el govern de Catalunya. Em sembla una proposta contradictòria, que mira cap al passat i, en el fons, profundament reaccionària, que de cap manera ens faria avançar.
    Sembla difícil? Fins i tot impossible? Doncs la tasca de l’esquerra transformadora és, precisament, lluitar per fer possible allò que semblava impossible.

    Respon

Deixa el teu comentari

Scroll to top