Deixem que reivindiquin els nostres referents Revisat per Revista Treball a . Darrerament molts companys i companyes, hereus de la tradició psuquera, veterans i també joves, observem impàvids i sorpresos com persones de tota condició reiv Darrerament molts companys i companyes, hereus de la tradició psuquera, veterans i també joves, observem impàvids i sorpresos com persones de tota condició reiv Rating: 0
Esteu aquí: Home » Opinió » Deixem que reivindiquin els nostres referents

Deixem que reivindiquin els nostres referents

Deixem que reivindiquin els nostres referents

Darrerament molts companys i companyes, hereus de la tradició psuquera, veterans i també joves, observem impàvids i sorpresos com persones de tota condició reivindiquen referents que pensàvem que eren patrimoni exclusiu nostre. Hem vist com gent que no té res a veure amb els psuqueros, amb els iniciativeros o amb l’esquerra en general ha reivindicat símbols com en Guti, en Vázquez Montalbán, la Neus Català o fins i tot l’Ovidi Montllor, que tot just ara fa vint anys que ens va deixar. Hem vist com es lloa (ara) la feina del PSUC. Sorprèn veure que persones que en el seu moment no van simpatitzar en absolut amb aquesta organització ara reivindiquin el seu llegat. Sovint, s’ha de dir, per atacar els hereus no bastards del PSUC. Que si el PSUC hagués fet o dit això, que si això altre… També hem vist com ara, els que acaben d’adonar-se que cal lluitar per canviar les coses, volen convertir-se en el referent exclusiu de Syriza al nostre país. Ara, quan guanyen les eleccions gregues. Nosaltres, però, ja ens fèiem fotos amb en Tsipras i el convidàvem als nostres actes fa uns quants anys, quan Syriza era una força minoritària.

Companyes i companys, no ens fem mala sang. Sé que és difícil pair que alguns adversaris de tota la vida reivindiquin (i el que és pitjor, vulguin apropiar-se) els nostres referents més estimats. Sé que quedem perplexos quan alguns parlen del PSUC com si l’haguessin votat tota la vida, quan realment mai no ho van fer ni molt menys hi van militar. I sé que fa mal que algú vulgui dir-nos què hauria dit o defensat en Guti o en Vázquez Montalbán en els temps actuals. Ara que no podem preguntar-los… Doncs bé, crec que això no fa més que demostrar que potser no estàvem tan equivocats, que potser no anàvem errats… Ara que alguns defensen el que nosaltres portem defensant fa molts anys i sembla que sigui una novetat, no ens decebem, felicitem-nos! Potser només ens voldran per recollir les cadires després de les reunions, com diu l’Andreu Mayayo, però crec que cal que hi siguem. Perquè som i serem. Perquè, permeteu-me la immodèstia, som imprescindibles. Doncs això, nouvinguts: benvinguts a la lluita. I si us plau, reivindiqueu els nostres referents. N’estarem encantats!

Autor/Autora

Miguel Guillén Burguillos

Politòleg i militant ecosocialista

Articles publicats : 12

Deixa el teu comentari

Scroll to top