Decepció Revisat per Revista Treball a . Fa uns dies m’entrevistava una periodista de l’Ara per conèixer les impressions d’una nova diputada al Parlament. Era una entrevista light, sense gaire contingu Fa uns dies m’entrevistava una periodista de l’Ara per conèixer les impressions d’una nova diputada al Parlament. Era una entrevista light, sense gaire contingu Rating: 0
Esteu aquí: Home » Opinió » Decepció

Decepció

Decepció

Fa uns dies m’entrevistava una periodista de l’Ara per conèixer les impressions d’una nova diputada al Parlament. Era una entrevista light, sense gaire contingut polític i amb molt contingut humà. Entre d’altres coses, em deia, més que no pas em preguntava, que jo li semblava una persona positiva. I, per reforçar la seva impressió, em posava d’exemple la nit electoral. Deia: tot i que el resultat no era el que esperàveu, semblaves força sencera.

Jo li vaig dir que, davant de qualsevol situació nova o especialment difícil, la meva reacció reflexa és calibrar què té de bo i què té de dolent, i mirar de fer més èmfasi en els aspectes positius. I és que gairebé qualsevol circumstància té els dos pols oposats. La nit electoral era amarga perquè el resultat per sota de l’esperat ens deixava en condicions d’una oposició més dèbil de la que hauríem volgut i deixava companys i companyes de les llistes fora del Parlament. I era també un moment brillant, perquè em sentia orgullosa de defensar les idees de la formació en què estava, que són també les meves. I em deia que altres havien guanyat però amb una ideologia que, en general, no em semblava tan potent ni digna com la nostra.

De manera que, tot i la decepció, no em sentia completament feta pols. Per entendre’ns: tocada, sí; enfonsada, no.

Amb tot, quan vaig arribar al Parlament sí que hi va haver una qüestió que va anar a parar directament a la línia de flotació de la meva moral de victòria. Em refereixo a la qüestió de gènere al grup parlamentari.

D’entrada, som 4 dones i 7 homes, la qual cosa representa el 36,6% de dones contra un 63,4% d’homes. No arribem, doncs, ni tan sols al mínim, que se situaria en el 40%, i que apareix a la llei d’igualtat que vam aprovar durant la legislatura passada i que durant la present m’hauré d’ocupar de fer complir.

De sortida, els 4 càrrecs inicials –president, portaveu, portaveu adjunt i membre de la mesa—són homes. I això que les quatre dones del grup som feministes! Amb tot no ens ha quedat més remei que empassar-nos-ho, perquè el contrari suposaria un embolic massa gran. Exactament com va passar a l’últim acte de campanya, anunciat amb un cartell que posava a primera fila a cinc homes i deixava en segona fila les tres dones, acte que es va tancar amb el parlament de quatre veus masculines.

No tenir en compte el gènere és, hores d’ara, un error ideològic i un error estratègic. Ideològic perquè és impossible ser d’esquerres sense ser, alhora, feminista. Estratègic perquè són moltes les dones que voten i que, doncs, observen la conducta de les organitzacions pel que fa a aquest punt. No oblidem que estadísticament les dones són un dels grups vulnerables de la societat, encara que en constitueixin el 50%. I que van entrar a la crisi en inferioritat de condicions de manera que, ara, la seva situació és encara més dolenta que la dels homes.

Això sí que va constituir una decepció de primera magnitud, per a la qual no vaig ser capaç de trobar cap contrapès positiu que m’aixequés l’ànim.

L’únic que puc pensar per sentir-me una mica millor és que no es tornarà a repetir.

Autor/Autora

Gemma Lienas

Escriptora @gemmalienas

Articles publicats : 30

Deixa el teu comentari

Scroll to top