Cooperativa? ICV. Confluència? En xarxa! Revisat per Revista Treball a . Després de tants anys, en el meu cas 25 dins, veig com ICV vol entrar, de debò, al món de l' «economia cooperativa, social i solidària», ja que majoritàriament Després de tants anys, en el meu cas 25 dins, veig com ICV vol entrar, de debò, al món de l' «economia cooperativa, social i solidària», ja que majoritàriament Rating: 0
Esteu aquí: Home » Tribuna Oberta: confluència » Cooperativa? ICV. Confluència? En xarxa!

Cooperativa? ICV. Confluència? En xarxa!

Cooperativa? ICV. Confluència? En xarxa!

Després de tants anys, en el meu cas 25 dins, veig com ICV vol entrar, de debò, al món de l’ «economia cooperativa, social i solidària», ja que majoritàriament ha produït en el món fabril, industrial, més o menys fordista o postfordista. I ho fa, com a proposta «estrella», de la ponència política de la 11ena Assemblea Nacional d’ICV : <<de la confluència a la cooperativa>> (pàgina 27).

Potser són els «astres», però quan estic escrivint això, fa un any del cap de setmana en que s’esdevingué a Sabadell la Convenció Nacional d’ICV. Precisament, el mateix dia de la cloenda de la convenció, la Xarxa d’Economia Solidària (XES) de Catalunya celebrà la seva Assemblea Ordinària del 2015, tot i ser molt extraordinària . Vaig compartir, com vaig poder, els temps i els espais, en ambdós esdeveniments; i la conclusió que vaig elaborar-ne era, que en les formes (els COMs) i, en part, els QUIs ICV era  passat i la XES futur,  tot i compartir  part important dels QUÈs, PERQUÈs, QUANs i A Ons. Un any després ICV sembla voler deixar el passat per ser present… i confluint En Comú futur! Així, estic d’acord en la proposta de cooperativitzar, però és la mateixa ICV la que ha d’esdevenir una cooperativa, i no pas la confluència En Comú,  ja aquesta ha de ser una xarxa, de persones i d’organitzacions polítiques, plataformes, moviments, a la manera de la XES.

Igual que feu el PSUC amb ICV el 1990, igual com feren els quatre partits fundadors del PSUC el juliol de 1936, ara ICV ha de traspassar la seva activitat «productiva» político-electoral i, de resultes, institucional  a la confluència En Comú. I així, ICV ha d’esdevenir una mena de cooperativa de serveis i consum, una cooperativa d’ensenyament i formació, en l’elaboració político-programàtica, de pensament, d’anàlisi de pràctiques, de creació de relat i hegemonia cultural. Sí, ICV no ha de produir béns i serveis político-electorals i institucionals, (aquests s’han de produir a la  confluència En Comú). No ha d’esdevenir, com a activitat principal, una «cooperativa de treball associat» en l’àmbit productiu electoral, sinó una cooperativa de serveis i consum en l’àmbit cultural, formatiu i educatiu, tant del llegat propi (PSUC, ENE, ICV) com del global de les tradicions igualitàries, com de la seva actualització permanent, programàtica i, sobretot, metodològica en el combat sociocultural hegemònic per negar i superar l’estat real de les coses.

ICV, podria ara (per fi!), practicar tots i cadascun dels 7 principis cooperatius (adhesió voluntària i oberta; gestió democràtica; participació econòmica; autonomia i independència; educació, formació i informació; intercooperació; interès per la comunitat). Però com molt bé han estudiat tres excel·lents investigadores a Femení Plural , hi ha cooperativisme que <<replica formes de fer pròpies de l’economia de mercat capitalista, assentada en la divisió sexual del treball i altres dinàmiques pròpies de la organització patriarcal de les societats>>. Per tant, l’ICV cooperativitzada ha de practicar «el qüestionament d’una organització social i econòmica basada en i generadora de desigualtats, unes fórmules de capacitació basades en l’aprenentatge compartit i el suport mutu, l’exercici del lideratge entès com quelcom col·lectiu individual, la presa de decisions participativa, una pràctica real de democràcia interna o la intercooperació … qüestions cabdals en l’eradicació de la discriminació i les relacions de poder de gènere presents al món econòmic i laboral» i polític, dins les organitzacions i institucions. Perquè això, en el mode fabril fordista i postfordista d’ICV s’ha d’esdevingut o no s’ha superat suficientment (Dones amb ICV: Pacte de Gènere).

Aquesta ICV cooperativitzada és la que, amb els altres espais «orgànics» i el moviment «inorgànic» emergit abans, durant i després del 15-M,  han de promoure una xarxa d’ «economia solidària» política. Una xarxa confluent En Comú de persones a nivell individual i d’organitzacions polítiques, plataformes, moviments. Això és nou? El PSUC del segle XXI?

A Què estem fent (el primer article d’aquesta Tribuna Oberta sobre la confluència), N’Oriol Costa reivindica E.P. Thompson;  jo vull fer-ho d’un dels nostres Thompsons,  en Ricard Vinyes i Ribes. A La presència ignorada. La cultura comunista a Catalunya (1840-1931) (Edicions 62, 1989),   explica (a la justificació del llibre) l’atmosfera enrarida en que ell realitzà el seu treball, arran dels efectes del 1982. De com, en pocs anys, es passà de la confecció i emergència d’un teixit democràtic nacional, vivaç i amb  matisos de la seva trama en expansió, a la  «dissipació d’aquell teixit» i «l’emersió d’un discurs que en teoritzava la destrucció en benefici de les institucions governamentals en els seus diversos nivells, local, autonòmic o estatal». Ricard Vinyes, però, afirma, i és allò rellevant que vull vindicar, que <<en ple desencís hi havia encoberta una cultura política que no és que «aguantés» o «resistís», sinó que es desenvolupava inorgànicament i vivia fent seus els principis ètics de les tradicions igualitàries: l’esperança els duia a fer projectes per negar l’estat de coses que els desagradava i el sentit de justícia a solidaritzar-se i mobilitzar-se>>. Això mateix és el que Vinyes cercà i trobà a la segona meitat del XIX i primer trentenni del XX: les tradicions igualitàries (la cultura comunista present i ignorada), allò que feren per negar l’estat present de les coses i superar-lo!

Em pregunto i em responc  «a sobre»: que potser l’abans, el durant i el després del 15-M, no ha estat el desenvolupament, «inorgànic»,  d’una cultura política de les tradicions igualitàries? Que no ha significat, i significa,  la formació, l’expansió i la consistència, al segon decenni del segle XXI, de l’univers cultural de les tradicions igualitàries i la seva normativa ètica i social i ho ha fet tàcitament a totes les activitats humanes? Per  a mi és fonamental retenir, que allò que emergeix del 15-M, i la seva derivació política institucional, s’ha esdevingut fonamentalment de la forma més «inorgànica» possible dins les «orgàniques» : Barcelona en Comú i, en el moment inicial, el Podemos anterior a Vista Alegre. Ara, és el moment de que, ICV i EUiA, Podem, Equo, Barcelona en Comú,  trobem el COM actuar, el sentit d’actuar i els seus efectes  en aquest moment històric i en aquests espais polítics: Catalunya, Espanya i Europa.  I aquest COM, hauria  de poder ser el més inorgànic possible dins de les formes orgàniques: millor una xarxa d’economia solidària; i la cooperativa, sí, però que ho sigui ICV.  I sempre recordar que, mai més, s’ha  de repetir els errors dels vuitantes del segle XX, quan es destruí el teixit democràtic construït col·lectivament, i destruït amb la institucionalització i els múltiples trencaments «orgànics partidistes». Per què «competir és un luxe que només es pot permetre’s l’ 1%: el 99%  COOPERA!».

Autor/Autora

Xavier Rubio
Articles publicats : 2

Deixa el teu comentari

Scroll to top