CIE: Un instrument de la UE per promoure la criminalització de la immigració Revisat per Revista Treball a . La funció principal dels CIE’s és promoure la por i el control social. La mera existència d’un CIE vulnera els drets humans. [divide] El Centre d’Internament d’ La funció principal dels CIE’s és promoure la por i el control social. La mera existència d’un CIE vulnera els drets humans. [divide] El Centre d’Internament d’ Rating: 0
Esteu aquí: Home » Actualitat » CIE: Un instrument de la UE per promoure la criminalització de la immigració

CIE: Un instrument de la UE per promoure la criminalització de la immigració

CIE: Un instrument de la UE per promoure la criminalització de la immigració

La funció principal dels CIE’s és promoure la por i el control social. La mera existència d’un CIE vulnera els drets humans.

El Centre d’Internament d’Estrangers de Barcelona (CIE), situat al polígon industrial de la Zona Franca, funciona de la mateixa manera que tota la política d’estrangeria de l’Estat espanyol: amb discrecionalitat, ambigüitat i opacitat. El seu objectiu no és més que fomentar la criminalització de la immigració “extracomunitària”, concepte promogut  per la UE en torn a la fortificació de les seves fronteres, tant polítiques com “ètniques”.

A partir de la configuració del nou ordre mundial al 1973, es crea la figura de “l’immigrant irregular” o “clandestí”, sota la qual es dissenyen totes les polítiques migratòries i futures directives de la UE, posant com objectiu la “seguretat” i el blindatge de les fronteres. Aquesta figura d’ “il·legal”, gairebé un sinònim de l’immigrant “extracomunitari” (i en masculí), s’ha convertit en un estigma atribuït a persones emigrants en busca d’asil i feina a la UE, i ha predominat en la retòrica pública i dels mitjans de comunicació. D’aquesta manera, s’han legitimat les grans inversions que fa la UE en dispositius de seguretat al Mediterrani, en murs, en FRONTEX[1], en centres d’internament d’estrangers i en deportacions i expulsions. Seguint la mateixa lògica, els Estats que es troben en les fronteres han hagut de complir la funció de “guardians de la fortalesa”.

Al 1985, l’any que Espanya va entrar a la UE, s’aprova la Llei d’estrangeria i es creen els CIE. Després que es va tancar el CIE de Málaga al 2012, actualment a l’Estat espanyol hi ha set centres d’internament situats a les ciutats de Madrid, Barcelona, València, Las Palmas, Múrcia, Algesires i Tenerife. Molts d’aquests centres havien estat  antigues presons. A Barcelona, el CIE va funcionar primer a la Comissaria de la Verneda, fins que al 2006 es va construir el centre de Zona Franca, ideat exclusivament com a centre d’internament. El tancament de persones en aquests centres (que a Espanya pot ser fins a dos mesos, però que segons la normativa europea potser de fins a 18 mesos) suposa un període de transició fins que es faci efectiva l’expulsió. Al CIE de Zona Franca “s’internen” persones sense papers detingudes en “redades”. No obstant això, en aquest CIE en concret també hi ha un alt percentatge d’homes que estaven  complint condemnes en presons i es troben en procés d’expulsió. Moviments socials, el Síndic de Greuges i ONG estan denunciant des de fa anys la vulneració constant dels drets humans dels interns, les pràctiques d’abusos policials i la manca de condicions bàsiques (assistència mèdica, intèrprets, atenció psicològica, etc.).

Les directives europees i les lleis d’estrangeria dels Estats no tenen la intenció de gestionar o regular la immigració, sinó que contribueixen de forma més encertada del que es creu a potenciar un mercat de treball totalment precari amb mà d’obra barata i flexible.

Recentment, després de la mort d’Alik i de les agressions que van patir alguns interns per part dels funcionaris, la plataforma Tanquem els CIE ha presentat un informe[2] sobre la situació actual del CIE de Zona Franca, així com les respectives denúncies a la magistratura, alhora que les ONG SOS Racisme i Migrastudium han presentat una acusació popular. Per parlar de la manca de transparència i de justícia que es viu al CIE de Zona Franca, només cal recordar els noms de Mohamed, Jonathan, Idrissa i Alik, els homes que van morir als últims quatre anys al CIE de Zona Franca en circumstàncies encara no aclarides.

L’opacitat té una explicació: el tancament d’estrangers als CIE no només és un càstig a una falta administrativa, sinó que constitueix un component estructural, permanent i quotidià dels mecanismes d’opressió de la població migrant. La seva funció principal és promoure la por i el control social. El tancament al CIE, que es duu a terme sota el concepte de “detenció preventiva” (sense haver comès cap delicte), i les condicions d’aquests centres provoca conseqüències psicològiques molt greus en aquelles persones que han estat internes: terrors, angoixa, por de tornar a sortir al carrer, sentiments de ràbia, falta de control de la pròpia vida, frustracions que porten a qüestionaments identitaris. A això s’ha d’afegir la deterioració física i psíquica patida durant el tancament, que pot conduir a la mort, com de fet ja ha passat al CIE de Zona Franca i a altres CIE de l’Estat espanyol.

No obstant això, el percentatge d’estrangers sense papers interns als CIE és mínim en comparació a la població que viu a Espanya en la mateixa situació; i d’aquests, només un 50% és expulsat. Aquestes dades posen de manifest el caràcter més repressiu-adoctrinador dels CIE i l’abast del poder de l’Estat sobre la persona. Sortir del CIE sense ser expulsat també és una mort simbòlica, en tant que es produeix una frustració del projecte migratori amb la sempre latent expulsió. És per tot això que la mera existència d’un CIE vulnera els drets humans, no només de la gent que es troba tancada, sinó també de la gent estrangera sense papers o amb un “perfil ètnic” diferent del que s’entén com a “europeu”, que passeja pel carrer, que va a la feina o que va a un centre comercial. A Barcelona, els llocs més habituals per fer “redades massives” són les sortides de parades de metro, locutoris o a prop de centres comercials, com per exempleel Maremagnum.

Les doctrines feixistes (ara amb veu a partits polítics) s’aprofiten dels estigmes construïts en torn a la criminalització de la immigració promoguda per la UE, i en temps de crisi converteixen els immigrants en caps de turc.

La clandestinitat i el tancament de persones migrades és un mecanisme d’opressió que funciona mitjançant la por. Les directives europees i les lleis d’estrangeria dels Estats no tenen la intenció de gestionar o regular la immigració, sinó que contribueixen de forma més encertada del que es creu a potenciar un mercat de treball totalment precari amb mà d’obra barata i flexible que es pot renovar al servei dels empresaris. La mateixa Llei d’estrangeria espanyola –totalment restrictiva en drets–  s’ocupa també de deixar “fissures” ex professo per a què la gent que finalment pot entrar a Europa i sortejar obstacles de tot tipus (inclòs concertines) pugui inserir-se en un mercat de treball extremadament precari, en condicions d’esclavitud.

“No vagis per allà que et fotran a un CIE”, es diuen entre sí persones migrades per prevenir amics i compatriotes;però també ho diuen dones de classe alta a les seves empleades domèstiques sense papers, o encarregats de tallers a persones que hi treballen de nit.

Aquestes pseudo-polítiques migratòries imposades des de la UE no tenen l’objectiu de “parar els fluxos”, sinó que contribueixen a incrementar encara més l’estratificació social i a trencar la cohesió social, una clara forma de racisme institucional. Per això últim, les doctrines feixistes (ara amb veu a partits polítics) s’aprofiten dels estigmes construïts en torn a la criminalització de la immigració promoguda per la UE, i en temps de crisi converteixen els immigrants en caps de turc. Per altra banda, les polítiques tèbies de la socialdemocràcia europea, del liberalisme i del conservadorisme, i també les polítiques paternalistes, continuen legitimant el tancament i l’exclusió de la població migrant. El silenci, l’omissió i la complicitat són tan greus com la incitació expressa a la violència i al racisme; i les seves conseqüències, las mateixes: la criminalització de la població pobre i estrangera, i la fragmentació social.



[1]Agència europea creada al 2004 per coordinar la protecció de les fronteres exteriors de la UE i controlar els fluxos migratoris clandestins. Al 2008 la Comissió Europea va ampliar les seves funcions i activitats.

[2] Es pot veure l’últim informe de gener del 2014 al blog de la plataforma Tanquem els CIEs. http://tanquemelscies.blogspot.com.es/p/convocatories-altres-ciutats.html

Article de referència:
Jarrin, Adriana: “Los centros de internamiento de extranjeros en España: Origen, funcionamiento e implicaciones jurídico-sociales”.

Autor/Autora

Gaby Poblet

Antropòloga, coordinadora de la sectorial de migració i ciutadania i investigadora en polítiques migratòries.

Articles publicats : 4

Deixa el teu comentari

Scroll to top