Carme Casas. DONA I LLIBERTAT, en majúscules Revisat per Revista Treball a . “Esta joven, qué se habrá creído que es….” És l’any 1944. La Carme Casas es troba a les dependències d’una comissaria de la policia franquista. Ha estat detingu “Esta joven, qué se habrá creído que es….” És l’any 1944. La Carme Casas es troba a les dependències d’una comissaria de la policia franquista. Ha estat detingu Rating: 0
Esteu aquí: Home » Opinió » Carme Casas. DONA I LLIBERTAT, en majúscules

Carme Casas. DONA I LLIBERTAT, en majúscules

Carme Casas. DONA I LLIBERTAT, en majúscules

“Esta joven, qué se habrá creído que es….”

És l’any 1944. La Carme Casas es troba a les dependències d’una comissaria de la policia franquista. Ha estat detinguda al passar la frontera per Agullana. Ara és apallissada i torturada per cinc o sis policies de la brigada politicosocial. La sessió de violència dura tres dies però la Carme no respon, no delata els seus camarades de lluita. El cap de la policia franquista dicta en sentència “Esta joven, qué se habrá creído que es….”

Ara que la Carme ens ha deixat, morí aquest 26 de novembre, els seus companys i companyes de lluita respondrem, des de la llibertat, la pregunta del botxí. Explicarem, des del reconeixement i la camaraderia, qui era aquesta joven, la Carme Casas. Qui era i qui es creia que era.

La Carme, va néixer al poble d’Alcalà de Gurrea, a Osca, l’any 1921. Als tretze anys es trasllada amb la seva família a Catalunya, on viurà l’aixecament feixista contra la II República i l’inici de la Guerra Civil. De tradició familiar republicana, s’afilia a les JSU l’any 1936 en una aposta personal per la llibertat i el socialisme, que no abandonarà mai.

1936, dóna el tret de sortida a un gran combat internacional per les llibertats, que a Europa es clourà l’any 1945 amb la derrota del nazisme però que a Catalunya i Espanya s’allargarà fins el 1977, any de la fi del franquisme i de la restauració de la democràcia. La Carme Casas, com succeí a milers i milers de republicans, s’empassarà sencers tots els anys de combat.

Sí. La Carme, aquesta joven que va suportar tortures i anys de presó i control policial,  va treballar en la solidaritat amb els joves combatents de l’Exèrcit Popular; va ser la guerrillera Maria en l’organització del PSUC a la França ocupada pels nazis i, posteriorment, va ser l’Elisa, la dona comunista més buscada pels cossos de seguretat del franquisme. I aquesta joven, senyor comissari, va guanyar la batalla. Va celebrar amb cava la mort del dictador i l’adveniment de la democràcia. I, tot seguit, va continuar lluitant en la seva organització del PSUC i ICV a Tarragona i a la de CCOO a l’Hospital Joan XXIII per una democràcia més justa i solidària. I ja mai més deixà la lluita. Amb 90 anys va tenir la gosadia d’entrar en la xarxa 2.0 i penjar un vídeo en defensa de les reivindicacions dels moviments socials del 15-M.

Sí, senyor comissari, senyor torturador. Ara ja coneixes en quantes batalles militava i militaria la Carme i, tanmateix, has de saber que les va guanyar totes. El que desconeixes (“Els fills de puta no poden veure el sol”, cantava Quico Pi de la Serra) és el perquè de tantes victòries. T’ho explicaré. La Carme, abans de passar per les dependències de la comissaria l’any 1944, ja havia guanyat la guerra a totes les batalles. En descobrir des de ben joveneta el valor de l’estima, va desplegar-se en solidaritat vers la justícia i en amor pel Leandre Saún, el seu company de viatge. I des d’aquesta fortalesa, senyor comissari, la Carme és va fer inexpugnable.

Gràcies Carme Casas, gràcies per la teva generositat i fortalesa.

Autor/Autora

Marià Hispano

Arxiver i historiador

Articles publicats : 5

Deixa el teu comentari

Scroll to top