No pretenc fer una classe d’història, però em permetreu una marrada històrica, potser un pèl llarga, per arribar al moll de l’ós del que m’interessa explicar. Per començar, aportaré l’autoritat de Vicens Vives i el seu Notícia de Catalunya (la seva darrera versió de 1960); d’algunes coses que s´hi diuen, deixant al marge el seu caràcter general. Tres aspectes m’interessen destacar. El primer, recordat fa po ...

“La Federació Comunista Catalano-Balear declara que els obrers de tota la península no tenen res que fonamentalment els separi i sí, com a classe i com a homes, infinitat d’interessos que els ajunten” (tesi sobre la qüestió nacional, abril de 1932; cursiva a l’original). Aquest no és un article de conjuntura. Tampoc no és un article de política en sentit estricte. És un article que previsiblement trepitjarà ...

Sens cap mena de dubtes, la consolidació del nou subjecte polític que hem començat a construir dependrà més de les polítiques que impulsi a partir d’ara, que no pas d’una lectura acurada dels documents aprovats. I els reptes són molts i, a més, a curt termini. Especialment, pel que fa al que hem acordat denominar com a “Procés”. I, en aquest sentit, tot i que ha quedat clar que el nou actor polític no és in ...

Entre l’efecte de la calor, més benigna que fa uns dies, i el record recentíssim de l’acte commemoratiu dels vuitanta anys del PSUC, em decideixo a posar negre sobre blanc algunes idees que em vénen al cap. Amb el benentès que no tenen la pretensió d’aportar anàlisis originals i molt menys solucions concloents. D’antuvi, diguem que estem en una situació paradoxal. Mai no havíem obtingut uns resultats electo ...

A ICV seguim amb el peu canviat. Seguim parlant com si estiguéssim en el període 2011-2012, llegeixi’s, si no, el segon paràgraf del primer punt de la proposta de resolució presentat pel GP de Catalunya Sí que es pot el proppassat 27 d’octubre (exposició de motius). M’explico. Recordem aquell període: mobilitzacions dels ensenyants, dels sanitaris, actuacions de la PAH, primers de maig més participats, 15-M ...

El lector haurà endevinat d’antuvi que he manllevat, en part, una frase atribuïda a Rosa Luxemburg, amb el benentès que es pot canviar el mot barbàrie per barbaritat; mot que no fa referència als qui han abraçat, de bon principi o de bell nou, l’independentisme, els quals, com no podria ser d’altra manera, mereixen tots els meus respectes. Més aviat vol fer referència als intents de canviar la pell política ...

Sens cap mena de dubtes, ja és hora de fer balanç d’això que hem acordat denominar procés sobiranista; amb el ben entès que no improviso res, sinó que el que segueix és conclusió d’altres articles meus. Diguem-ho de bell antuvi: si del que es tractava era de fer una campanya d’agitació i conscienciació independentista, ha estat tot un èxit, en aquest sentit cal felicitar els qui s’hi han lliurat en cos i àn ...