Esteu aquí: Home » Articles publicats per Andreu Mayayo
Andreu Mayayo
Andreu Mayayo

Coordinador d'Esquerra Verda i catedràtic d’Història Contemporània de la UB

Articles publicats : 33

La primavera torna amb Esquerra Verda

És de rebut començar per agrair la intel·ligència, la fermesa i l’esforç de les persones que ens han conduit fins aquí en aquest darrer any tan complicat i no tan sols per la pandèmia. M’agradaria exemplificar-ho -i penso que tots ens podem sentir ben representats- en la persona de la Núria Buenaventura, punt de referència indiscutible d’aquest procés constituent d'Esquerra Verda (EV). Així mateix, sense ci ...

Llegir més

Els catalans no tenim president però sí expresidents amb escreix

Clar i català: m’han pres el país, les institucions d’autogovern, TV3 i, ara, fins i tot el pèl. Mentre ERC accepta la humiliació i la riota nacional i internacional de deixar buit, no el despatx o l’escó, sinó el càrrec de President de la Generalitat, la santíssima trinitat processista, formada per Artur Mas, Carles Puigdemont i Quim Torra, es manifesta davant del faristol i les televisions en un deliri se ...

Llegir més

Sueques, sardines i sindicats

¡Que vienen las suecas! Aquest era el crit de guerra d’un José Luís López Vázquez davant d’aquelles turistes en bikini, de cabellera rossa i d’ulls blaus, amb unes cames més llargues que la nit franquista. Ni futbol, ni tenis, ni ciclisme. L’esport nacional dels anys seixanta va ser la cacera d’aquelles víkings que arribaven a Espanya a la recerca de sol i platja i, en l’imaginari del mascle ibèric, del lat ...

Llegir més

Iniciativa per Catalunya Verds: el llegat de l’ecosocialisme

La festa de les eleccions del 15-J i les primeres municipals de 1979 es va estroncar en les eleccions del Parlament de l’any següent. Malgrat la candidatura d’en Josep Benet i els vint-i-cinc diputats obtinguts, el govern de la Generalitat s’esvaní. El PSUC es va trencar en el Vè Congrés i gairebé va desparéixer en les eleccions generals de 1982. Gregorio Lópéz Raimundo va quedar més sol que Gary Cooper al ...

Llegir més

Vázquez Montalbán també hagués votat Zingaretti

Soc del parer que als morts no tan sols els hem de deixar descansar en pau sinó que, a més a més, no hauríem de marejar-los amb el vot. En el millor dels casos, sense potinejar gaire en la intimitat de la papereta electoral, podem fer memòria, quan ho feien públic, de per a qui demanaven el vot. De vegades tinc la sensació que em cremaria la mà si sabés el que voten aquells que tinc més a prop. Fet i fet, p ...

Llegir més

La serp pot sortir de l’ou a la primavera

Enguany el centenari del naixement d’Ingmar Bergman ha passat sense pena ni glòria, si més no, a casa nostra. En temps líquids, l’obra densa i, tot sovint, claustrofòbica, del reputat dramaturg i cineasta queda fora de joc en la conversa pública. Més enllà de la introspecció autobiogràfica, amb la religió com a rovell de l’ou, derivada de la presència d’un pare capellà luterà, estricte i ambiciós, Bergman e ...

Llegir més

Tertúlies amb VAR, sisplau!

El campionat mundial de futbol de Rússia-2018 passarà a la història per la novetat del VAR (Video Assistant Referee) o video arbitratge, que ja opera en la Lliga espanyola i que l’any proper s’aplicarà la Champions. Un fet que, més enllà d’incidir en els resultats dels partits, canviarà, ben segur, la conversa pública sobre el futbol en els mitjans de comunicació i entre els mateixos afeccionats. La finalit ...

Llegir més

I de sobte, Puigdemont!: Pujolisme 2.0

La story-line de la sisena temporada del Procés estava ben perfilada: la Diada tornava a encetar el curs polític amb una mobilització espectacular, que esperonava la convocatòria del referèndum; l’Estat hi posava els bastons a les rodes (l'1-O també ho va fer sobre les persones) i el president Puigdemont convocava eleccions amb el repte de superar la barrera psicològica/política del 50% dels vots emesos. En ...

Llegir més

Quo vadis, Comuns?

La Història ensenya que mai s’aprèn de la Història, va deixar escrit Ciceró de forma lapidària. Dos mil anys després, Antonio Gramsci -que també va passar, com Ciceró, part dels darrers anys de la seva vida a Formia- reblava el clau afirmant: la il·lusió és la mala herba més difícil d’arrencar de la consciència col·lectiva. La Història ensenya, però no té alumnes. Recordem, ara i aquí, alguns afers de casa ...

Llegir més

Tres jornades d’octubre ben particulars

A la darreria del 1977 s’estrenava als cinemes de Barcelona la pel·lícula Una jornada particular, del colossal Ettore Scola, amb la gran Sophia Loren i l’immens Marcello Mastroiani, que transcorre el dia 6 de maig de 1938, quan els carrers de Roma es van omplir per festejar la visita d’Adolf Hitler mentre en un bloc de pisos buits una parella de desconeguts i, aparentment, sense res en comú, aconsegueixen t ...

Llegir més
Scroll to top