Esteu aquí: Home » Opinió

Maleït agost del 2022

No parlo de la calor ni del canvi climàtic. Parlo de la mort i del traspàs de companyes i companys molt estimats en aquest 'ferragosto' de dolor i desconnexió, si més no, per a que els tinguem ben presents. El mes de setembre de l’any passat encetàvem el curs polític d’Esquerra Verda, de manera presencial a la sala d’actes de CCOO, amb un acte protagonitzat per la Manola Brunet, presidenta de la Comissió de ...

Llegir més

Gorbatxov va posar d’acord el PSUC i el PCC a Iniciativa per Catalunya

La mort de Mikhaïl Gorbatxov fa que, inevitablement, haguem de situar la mirada tres dècades i mitja enrere, quan el polític rus va posar en marxa els processos de glàsnost (obertura) i perestroika (reestructuració) a la Unió Soviètica, dos conceptes que avui són pràcticament desconeguts per a les noves generacions però que van marcar per sempre més la història de la URSS i del món contemporani. L'objectiu ...

Llegir més

Estalvi i eficiència energètica més enllà de la guerra

El 10 d’agost va començar l’aplicació de les mesures d’estalvi i eficiència energètica que ha dissenyat el Govern d’Espanya. Les motivacions són conegudes, entre les quals s’ha destacat la solidaritat necessària en el context europeu per fer front a un hivern de previsible escassetat de recursos energètics, derivada de la guerra a Ucraïna. Per fer front a aquesta escenari -l’amenaça de talls de subministram ...

Llegir més

Prendre partit o “la classe mitjana treballadora”

El 23 de juliol de 1936 es va fundar el Partit Socialista Unificat de Catalunya (PSUC) a partir de la suma de quatre partits socialistes i comunistes. És un dels pocs casos de la història en què la creació d’un partit comunista no és fruit d’una escissió, sinó de la unificació de diferents forces d’esquerra. El PSUC també és singular perquè va ser acceptat com a membre o secció catalana de la Internacional ...

Llegir més

La ciutat del petó

No passarà a la història, per molt que s’inspiri en una icònica imatge històrica (aquesta sí, del 1979) de Leonid Brézhnev i Erich Honecker. Tampoc passarà a la història de l’art, per molt que intenti evocar el muralisme urbà de Dimitri Vrúbel (a Berlín) o de Banksy (arreu del món) que ja fa temps que cotitzen als museus. Com a molt, i si de cas, passarà als annals de l’anecdotari del màrqueting. Però, més ...

Llegir més

L’advertiment francès

Un sospir d'alleujament recorre Europa, des de Lisboa fins a Kíev, després de la reelecció d'Emmanuel Macron a la segona volta de les eleccions presidencials franceses. Com bé deia un tens editorial de ‘Le Monde’ a la seva edició del dia anterior als comicis, cridant a barrar el pas a Marine Le Pen, “França no és Hongria”. El model Orban, traslladat a París, hauria tingut conseqüències infinitament més dese ...

Llegir més

De guerres eternes i autonomies estratègiques

Les guerres, com les grans crisis, són un desencadenant de contradiccions: no hi ha cap solució clara ni fàcil, com estem veient amb la invasió russa d’Ucraïna. Al capdavall, les respostes que hi trobem no entenen de grisos. Potser és per aquest motiu, doncs, que donar una resposta des de les forces emancipadores és difícil. Tanmateix, convé no deixar la política exterior en mans d’opacs interessos nacional ...

Llegir més

Cambray i la lliçó d’una vaga que val per a la democràcia

La vaga d’educació ens ha agafat a tots i totes en mal moment. Després de dos anys de pandèmia, de confinaments i restriccions, és normal que les famílies rebessin la convocatòria de cinc dies de vaga de l’ensenyament amb sorpresa i, perquè no dir-ho, amb indignació. Tanmateix, crec que la situació mereix una reflexió més en profunditat per discernir quines són les responsabilitats de cadascú. És evident qu ...

Llegir més

“Tus manos, nuestro capital”

Al so de ‘La Internacional’, una munió de punys enlaire va acomiadar divendres, 11 de març de 2022, al tanatori de Sancho de Ávila, Luis Romero Huertes, mort dos dies abans amb encara no 91 anys i embolcallat el seu taüt amb una bandera roja. Però la imatge que va presidir el funeral i que el va acompanyar durant dos dies a la sala de vetlla va ser la del famós cartell amb què el PSUC es va presentar a les ...

Llegir més

El dret a dubtar davant de la guerra i la geopolítica

Aquest és un article que fa dies que volia escriure, però confiava a ser capaç de construir-me un posicionament respecte del paper que ha de jugar el nostre país (i els del nostre entorn) davant de la invasió d’Ucraïna per part de Rússia. No he estat capaç d’aconseguir-ho, malgrat la sobresaturació d’informació (i desinformació) sobre el tema durant els darrers dies. Escolto i llegeixo gent que se suposa qu ...

Llegir més
Scroll to top