Esteu aquí: Home » Catalunya (Pàgina 2)

Política sorda i constant

A les envistes de commemorar una dècada del 15-M i a les acaballes d’un procés sobiranista encara sense punt i final, s’imposa fer alguna reflexió política amb perspectiva històrica o comparada. Un exercici que també s’escau ara que fa un any que vivim en pandèmia -o més aviat en sindèmia, per les múltiples crisis que la covid-19 ha obert o accentuat (sanitària, econòmica, social, cultural, democràtica...)- ...

Llegir més

La policia a debat: només a Catalunya?

El ministre alemany de l’Interior, Horst Seehofer, va presentar el mes de setembre de l’any passat un informe sobre el grau de penetració de l’extrema dreta a les Forces Armades i als cossos policials que depenen de l’executiu federal i dels länder; analitzava el període comprés entre gener de 2017 i març de 2020. L’Informe, tot i que ha estat considerat insuficient per alguns estats federats, demostra que ...

Llegir més

Conflicte i violències

Aquestes darreres setmanes ha tornat a emergir el debat sobre violències al carrer. Que el conflicte social s’expressi als carrers no és nou, i les seves derivades en matèria d’ordre públic tampoc no ho són. Es torna a posar de manifest la dificultat de trobar l’equilibri entre garantir drets i llibertats -no només pel motiu del conflicte, sinó també dels que discrepen- i mantenir l’ordre públic -i això tra ...

Llegir més

Per la fi de les trinxeres

No hi ha una solució ni immediata ni fàcil a Catalunya. No es pot pretendre arreglar en 10 dies el que s’ha espatllat en 10 anys. El temps de la política no és el de twitter o les tertúlies. O no hauria de ser així. En primer lloc, cal dedicar un bon temps a fer política i tornar a gestionar la realitat, no a vendre unicorns o substituir-ne uns per d’altres. A Catalunya no ens hem inventat ni el populisme, ...

Llegir més

L’alternativa republicana plurinacional

El 27 de juny de 2010 el Tribunal Constitucional, amb la sentència de l’Estatut, va fer saltar pels aires el projecte polític dels qui volíem actualitzar el pacte de Catalunya amb l’Estat, millorant l’autogovern i avançant en reconeixement nacional. L’estratègia de 'federalitzar' l’Estat amb els estatuts de segona generació va quedar en via morta. El 27 d’octubre de 2017 el Parlament va aprovar la declaraci ...

Llegir més

60 anys i 222 números de ‘Nous Horitzons’: una invitació a la lectura

Manuel Vázquez Montalbán hauria convertit la molt meritòria marca dels 60 anys de 'Nous Horitzons' en tres tangos, o sigui, molt de temps, sobretot si tenim en compte les dificultats que va viure la revista durant el primer tango, fins a la seva arribada a Catalunya després de la seva fundació a Mèxic i el seu pas clandestí per París. Molts associem la revista no sols als seus orígens antifranquistes, sinó ...

Llegir més

Deu raons per votar Jéssica Albiach

Periodistes com Eduard Voltas s’apunten a la idea de desvelar a qui votaran. No em sembla malament: és una fórmula perquè la ciutadania pugui posar en context allò que els professionals de la comunicació escriuen o diuen en uns moments en què la pretesa objectivitat de l’anomenat quart poder és una utopia. Com a màxim, als mitjans els podem reclamar rigor i honradesa... i pocs superarien la prova. Tot i que ...

Llegir més

Elogi del militant

Aquests dies de campanya electoral he pensat en la figura del militant polític de tota la vida: aquella persona que sempre està al peu del canó, participant en les reunions, assemblees, penjant cartells, repartint octavetes, sent actiu a les xarxes socials, representant al partit en les plataformes, òrgans municipals, demanant el vot en els seus cercles familiars, d'amistats i feina... Aquella persona que f ...

Llegir més

Sortim?

Des de no fa gaire, les diferents administracions s’han dedicat a culpabilitzar el jovent de bona part dels mals de la pandèmia. El cas més notori fou el de la Comunitat de Madrid amb els seus anuncis demagogs al metro. El súmmum d’aquesta hipocresia va arribar quan se’ns demanava que anéssim als bars perquè no haguessin de tancar i, alhora, se’ns criminalitzava per anar-hi. D’altra banda, no els falta raó: ...

Llegir més

Llàgrimes de cocodril per la llei electoral catalana

“Plor fingit, hipòcrita”. Aquest és un dels significats de la coneguda expressió “llàgrimes de cocodril”. No se m'acut millor forma de definir les actituds de determinats partits polítics aquests dies. Davant la decisió del Govern d’ajornar les eleccions previstes pel 14 de febrer s’ha produït un clam generalitzat lamentant no tenir una Llei electoral pròpia: llàgrimes de cocodril. Un embolic jurídic i polí ...

Llegir més
Scroll to top