“Tranquilas, no iremos a Eurovisión (que nos apetecía, la verdad!) pero hemos ganado”. Amb aquest tuit de mitjanit va celebrar la catalana Paula Ribó, de nom artístic Rigoberta Bandini, el seu segon lloc a la final del Festival de Benidorm, desbancada per un més que discutible (i encara més discutit) jurat davant de la guanyadora, la també catalana -d'Olesa de Montserrat, però nascuda a l’Havana- Chanel Ter ...
Llegir més ›La diputada de Junts per Catalunya al Congrés, Míriam Nogueras, va afirmar en roda de premsa a la cambra baixa, respecte de la reforma laboral, que "el progrés de Catalunya no pot dependre dels tacticismes polítics i partidistes de suposades esquerres espanyoles. No és una reforma laboral. És un pedaç que blanqueja la reforma del PP. El nostre posicionament és el mateix que el del Govern de Catalunya". Tamb ...
Llegir més ›L’ésser humà és l’única espècie animal que ensopega dues vegades amb la mateixa pedra. O tres, quatre i més, si s’escau. Això és el que ens està confirmant, després de dos anys, la pandèmia de covid-19. Arreu i a molts nivells. Però és especialment sagnant veure-ho i viure-ho des d’Europa estant, i encara més a Espanya i Catalunya, amb una prepotència i estultícia que no hem abandonat malgrat (o potser gràc ...
Llegir més ›Enguany es commemoren els 50 anys de l’ocupació de la gran factoria SEAT de la Zona Franca de Barcelona, esdevinguda el 18 d’octubre de l’any 1971. Aquell dia, d’una forma audaç i fins i tot temerària, els representants sindicals que havien resultat elegits 'jurats d'empresa’ i que, al cap de poc, havien estat acomiadats sense contemplacions van forçar la seva entrada a la fàbrica i aconseguiren paralitzar- ...
Llegir més ›L’enunciat de “transició ecològica justa” és el paradigma d’un canvi necessari per evitar el col·lapse climàtic. Defineix una necessitat imprescindible davant la situació actual de canvi climàtic, és una qüestió de supervivència. L’adjectiu de “justa” determina que es vol realitzar amb els mínims costos social possibles, com repeteix de forma reiterada el govern: “Sense deixar ningú enrere”. Ens trobem dava ...
Llegir més ›Els fenòmens de violència urbana no són nous al nostre país. Ens podem remuntar als episodis de 'kale borroka' a Euskadi fa dues dècades, que no van ser aïllats. En la mateixa època, sense que es donés la més mínima publicitat, hi va haver també episodis de violència de baixa intensitat a l'àrea de Barcelona per part d’autodenominats grups antisistema, especialment durant els caps de setmana i contra oficin ...
Llegir més ›Amb permís de l’any primer de la pandèmia, l’onze de setembre d’aquest 2021 és segurament el més estrany de la darrera dècada. Per no dir el menys unitari, específicament en el camp de l’independentisme, perquè la unitat ja fa temps que malauradament brilla per la seva absència en els marcs més amplis del catalanisme. I això que, enguany, hi ha alguns vímets que, aparentment, haurien de permetre començar a ...
Llegir més ›Després de la pandèmia semblava que tocava prudència, rigor, equilibri territorial, reflexió sobre el model econòmic que volem, necessitat de preservar el medi ambient i la biodiversitat que tenim a l’àrea metropolitana de Barcelona, respondre a l’emergència climàtica, sabent el moment transcendent en què estem. Però aquí estem. Parlant de l’ampliació de l’aeroport del Prat, únics a tota Europa –en els darr ...
Llegir més ›L’acte de donació al Museu d’Història de la Ciutat de Barcelona (Muhba) de la col·lecció 'El PSUC a Barcelona: moviment obrer, estudiantil i associatiu (1950-1983)' es publicita aquest 22 de juliol de 2021, coincidint amb el 85 aniversari de la creació del Partit Socialista Unificat de Catalunya, amb una octavilla del partit del 1964 que resa: “25 anys de dictadura. 25 anys sense llibertat! Volem democràcia ...
Llegir més ›A les dues de la matinada del dimarts 9 de juny de 1964 truquen a la porta del número 5, 5è-D, del carrer Amado Nervo, al barri madrileny del Niño Jesús, a tocar del Retiro. La jove parella catalana sap molt be qui truca de matinada i la dissort que els espera. Feia poc més d’un any que Xavier Folch i Maria Dolors Folch s’havien casat, havien fet les maletes i havien començat una nova vida a Madrid. El jove ...
Llegir més ›