Esteu aquí: Home » Catalunya (Pàgina 13)

I de sobte, Puigdemont!: Pujolisme 2.0

La story-line de la sisena temporada del Procés estava ben perfilada: la Diada tornava a encetar el curs polític amb una mobilització espectacular, que esperonava la convocatòria del referèndum; l’Estat hi posava els bastons a les rodes (l'1-O també ho va fer sobre les persones) i el president Puigdemont convocava eleccions amb el repte de superar la barrera psicològica/política del 50% dels vots emesos. En ...

Llegir més

El “treball” davant el 21D

"Els canvis no són un tsunami. Els canvis es governen quan es té una visió progressista i social de com fer les coses, o els canvis et passen per sobre en funció de les necessitats del mercat si es té una visió neoliberal". La frase és d'Unai Sordo, Secretari General de CCOO d'Espanya. Un país és en bona part això, la forma en què una societat s'agrupa per afrontar i governar el canvi. Durant la crisi econò ...

Llegir més

Necessitem una política que neixi de dir la veritat

“La veritat és la primera víctima de la guerra” és una frase que s’atribueix a diferents personatges històrics, des d’Èsquil a la Grècia clàssica fins a d’altres que van viure la Segona Guerra Mundial. Aquestes diferents autories ens poden fer pensar en com de present ha estat aquesta reflexió en diferents moments de la història. Avui no podem dir que estiguem en guerra a casa nostra, però els atacs a la ve ...

Llegir més

El debat que realment importa

L’Hospitalet, barri de la Florida. Un edifici com molts altres. Una nit de finals de novembre. Arriben les deu de la nit i el veí del 1r-4a surt a la finestra armat de cassoles i culleres. Repica, repica fort per a protestar per l’empresonament dels Jordis i per l’aplicació del 155. La veïna de l’àtic se n’adona, també surt. Pica i pica. A la finca fa poc que han nascut tres nadons, que automàticament es de ...

Llegir més

El sentit dels Comuns

Matí fred de dissabte. L’hivern s’escolava entre els carrers i les cases humils del barri del Congrés. A l’espai del Canòdrom ens trobàvem per compartir un acte de Catalunya en Comú Podem. Ada Colau, Gerardo Pisarello, Laia Ortiz, Janet Sanz i Gemma Tarafa rendien comptes de les polítiques del canvi a Barcelona. Una feinada impressionant en dos anys i mig, que demostra amb fets com es pot governar obeint la ...

Llegir més

¿Cinquanta-cinquanta o trenta-quaranta-trenta?

Les descripcions del paisatge sociopolític català varien segons els observadors. Hi ha qui persisteix a veure una societat dividida al cinquanta per cent. Un cinquanta per cent de la ciutadania estaria constituït pels partidaris del rupturisme independentista. L’altra meitat correspondria als favorables a l´immobilisme constitucional. Aquesta presumpta divisió per meitats visualitza una tendència a la confr ...

Llegir més

I el 22 D, què?

Les eleccions autonòmiques del dia 21 D estan a tocar, un mes i escaig, i tothom està d’acord en considerar-les com a molt importants, com a molt impredictibles i, segurament, com a les més concorregudes de totes les que s’han fet fins ara. També sembla que hi ha acord majoritari en considerar-les només autonòmiques, és a dir no seran plebiscitàries, ni constituents, encara que hi ha qui vol veure-les com a ...

Llegir més

El PSC renuncia

S’acosten unes eleccions estranyíssimes, a Catalunya. Ja eren estranyes les anteriors, amb aquella gran coalició esquerra-convergent i l’apuntalament posterior de la CUP. Una gran coalició esquerra-dreta sempre significa que no hi ha conflicte esquerra-dreta. Guanya la dreta. Ja que s'aparquen els conflictes socials i de classe. Ningú parla ja de salaris ni d’habitatges gelats. Però aquell moment era “excep ...

Llegir més

Quo vadis, Comuns?

La Història ensenya que mai s’aprèn de la Història, va deixar escrit Ciceró de forma lapidària. Dos mil anys després, Antonio Gramsci -que també va passar, com Ciceró, part dels darrers anys de la seva vida a Formia- reblava el clau afirmant: la il·lusió és la mala herba més difícil d’arrencar de la consciència col·lectiva. La Història ensenya, però no té alumnes. Recordem, ara i aquí, alguns afers de casa ...

Llegir més

Adéu ICV?

De vegades, les idees modelen quasi tota una vida, i la fidelitat a les idees forma part d’un mateix. Som uns quants els que a partir de l’any 1970, ara farà 47 anys, ens vàrem afiliar al PSUC, i hem continuat fins avui sent fidels a les idees originals d’un socialisme en llibertat, un catalanisme popular i un partit al servei de les classes treballadores. Ha passat molt de temps, moltes vicissituds, alguns ...

Llegir més
Scroll to top