‘Weltschmerz’, treball i ruptura generacional Revisat per Revista Treball a . ­­­­­El 'weltschmerz' és un terme alemany que significa literalment "dolor de món" i es refereix al "dolor" que se sent quan descobreixes que el món que havies ­­­­­El 'weltschmerz' és un terme alemany que significa literalment "dolor de món" i es refereix al "dolor" que se sent quan descobreixes que el món que havies Rating: 0
Esteu aquí: Home » Actualitat » ‘Weltschmerz’, treball i ruptura generacional

‘Weltschmerz’, treball i ruptura generacional

‘Weltschmerz’, treball i ruptura generacional

­­­­­El ‘weltschmerz’ és un terme alemany que significa literalment “dolor de món” i es refereix al “dolor” que se sent quan descobreixes que el món que havies somiat no existeix. I és exactament aquest fet, la ruptura generacional, un dels fets més determinants de la nostra època. Els habitualment anomenats joves ‘mil•lenials’ seguim sent un dels greus perjudicats, no d’aquesta, sinó de totes les crisis que ens porta la ciclotímia del sistema capitalista, i en especial a Espanya, que viu fortament les expansions i recessions del sistema.

El fet és un: els mil•lennials som una generació espoliada. Des dels anys trenta del segle XX existia un patró que, de forma continuada, determinava les estructures de la societat: cada generació vivia millor que l’anterior. És important situar la idea que parlem en termes relatius, és a dir, no hem de fer una valoració del ‘progrés’ en termes absoluts, ja que no és una quantificació total, sinó de punts de partida. Des del punt d’inici de cada generació hi havia una millora substancial, no només en les condicions materials, sinó en la capacitat i possibilitat de la que la dotava l’entorn a l’hora de desenvolupar projectes de vida autònoms o, com a mínim, en pensar que es podia.

Aquest patró s’ha trencat. Som la primera generació que pensem (i vivim) pitjor que els nostres pares i això s’hi ha instal·lat en l’imaginari col·lectiu. Som una generació que portem el trauma, sobrevingut i sistèmic, instaurat en la nostra forma d’interpretar el món i la societat, des de l’11-S del 2001 com a punt d’inflexió en el marc mental de la llibertat i fins a l’actual crisi sanitària, passant per l’estat de la crisi climàtica.

Aquest reguitzell de successos han trencat amb el mantra de la mobilitat social ascendent i han determinat un punt d’arrencada pitjor que el de la generació que ens ha precedit. Tant la generació del ‘baby boom’ com els fills del ‘desarrollismo’ van partir d’una premissa que els feia, de forma relativa, estar en millor posició que la generació anterior, la de la postguerra, i així successivament.

Estem davant d’una generació que va planejant sobre unes expectatives vitals amb una incertesa inherent, encarant la creació de projectes de vida autònoms amb una sola idea: viurem -si el planeta no s’acaba abans- pitjor que la generació anterior. És a dir, sense aconseguir que, a diferència dels nostres progenitors, tinguem un increment exponencial sobre la premissa de la generació anterior.

A tot això cal sumar-hi un factor que, tot i estar latent, comença a introduir-se amb força i del que la pandèmia de covid-19 pot accelerar-ne la implementació. Ens referim a la digitalització i l’automatització, que poden portar-nos la mutació més gran del factor treball en dècades, atomitzant encara més la classe treballadora, aprofundint en la irreverència individualista que caracteritza a molta esquerra del segle XXI i afectant per primer cop, amb la deslocalització, els treballadors i treballadores de coll blanc. Aquesta realitat pot complicar encara més la feina unitària de la representació legal dels treballadors i diluir els subjectes normatius del dret del treball.

Aquest fet, sumat a la precarietat laboral actual i a la seva sensació d’inevitabilitat, situa en una situació molt més complexa els i les joves en el mercat de treball, limitant la seva emancipació i posant en risc tot el sistema de seguretat social, que se sustenta sobre un pacte intergeneracional.

Després del ‘weltschmerz’ caldrà entendre i veure en quin marc catalitzador es desenvolupa. I com, de forma contestatària, aconseguim revertir aquesta dinàmica i situem una altra vegada al centre la capacitat de tornar no només a creure, sinó a portar a la pràctica projectes de vida autònoms que ens permetin l’emancipació i, en definitiva, recuperar la promesa.

 

Autor/Autora

Pol Mena

Coordinador d'Acció Jove al Baix Llobregat

Articles publicats : 1

Deixa el teu comentari

Scroll to top