Uns tractats de lliure comerç que desprecien la vida dels animals no humans Revisat per Revista Treball a . Diu un vell adagi: “Cap enrere, ni per agafar embranzida”. Per això, els animalistes hem d’estar contra el TTIP[1]. Ningú que aspiri a autonomenar-se animalista Diu un vell adagi: “Cap enrere, ni per agafar embranzida”. Per això, els animalistes hem d’estar contra el TTIP[1]. Ningú que aspiri a autonomenar-se animalista Rating: 0
Esteu aquí: Home » Europa » Uns tractats de lliure comerç que desprecien la vida dels animals no humans

Uns tractats de lliure comerç que desprecien la vida dels animals no humans

Uns tractats de lliure comerç que desprecien la vida dels animals no humans

Diu un vell adagi: “Cap enrere, ni per agafar embranzida”. Per això, els animalistes hem d’estar contra el TTIP[1].

Ningú que aspiri a autonomenar-se animalista no pot donar suport als denominats Tractats de Lliure Comerç de Nova Generació, el CETA, el TTIP, el TISA i els que estan per arribar. Es fa peremptòria la implicació dels moviments socials contra els interessos mercantilistes que escanyaran els escassos drets per als animals reconeguts a la Unió Europea. Les persones que considerem il·legítim el menyspreu i la utilització brutal dels éssers vius que no pertanyen a l’espècie humana hem de pensar, parlar i actuar en contra del que se’ns tiraria a sobre amb el Tractat Transatlàntic. A aquest combat s’haurien de sumar aquells qui consumeixen productes d’origen animal, sobretot els qui inclouen en la seva dieta la carn i els lactis del bestiar sotmès a l’explotació de les granges.

La Unió Europea no és el paradís per a 130 milions d’animals de granja[2] que són fecundats, criats, engreixats i sacrificats per al consum de les persones. Tot i així, els estàndards de benestar i salut que dicten o ometen envers els seus els Estats Units els converteixen en un infern encara més cruel. La quarta part de la producció càrnia mundial se l’emporten els nord-americans[3] . Les diferències socioculturals i axiològiques permeten a l’altre continent certa lassitud, prioritzant la rendibilitat sobre la protecció de la salut. El menor zel de les institucions reguladores de la seguretat alimentària permet l’addició de substàncies vetades al vell continent en els animals durant la seva alimentació, la seva criança i, una vegada morts, sobre els anomenats “productes per al consum”. No hi ha dubte que la pressió exercida per les indústries làctica i càrnia nord-americanes farà el possible per aniquilar aquelles mesures de benestar animal que puguin minimitzar el seu marge de lucre. Els petits productors, més en contacte amb els animals i més encarrilats cap a una avenç humanitari, seran aniquilats per models despietats dels quals ja tenim massa experiència.

Fa anys que sabem i denunciem que algunes de les substàncies fetes servir habitualment en les explotacions porcines i avícoles nord-americanes són il·legals en el marc de la Unió Europea. Antibiòtics, i altres productes químics afegits, per exemple clors per fer empal·lidir el color de la pell dels pollastres, estan prohibits a la UE per no resultar ni segurs ni innocus. La ractopamina és un fàrmac desenvolupat contra l’asma que, encara que s’ha revelat ineficaç per a aquest problema respiratori, es fa servir als EUA per estimular l’hormona del creixement en molts animals que després són consumits. Tots sabem que un pes més gran en menor temps genera més guanys. Hi ha estudis que revelen que alguns porcs han mort d’estrès perquè entre les hormones estipulades hi havia implicades les que regulen les reaccions a l’entorn. En els pacients asmàtics, consumir carn de porc tractat amb ractopamina interfereix en el control del seu tractament, però és que en els animals la seva salut i el seu benestar estan molt més seriosament compromesos.

No només els immensos hòldings ramaders d’ultramar estan desitjant desembarcar aquí, també la indústria agrícola, i sobretot les grans corporacions de producció de gra. Aquestes empenyen fort per col·locar les seves llavors de cultius transgènics per alimentar animals. Van de la mà d’empresaris sense escrúpols que desitgen col·locar productes derivats d’individus clonats. Transgènics i animals de laboratori són focus de debat al si de la Unió Europea. Als EUA s’introdueixen com una plaga sense cap oposició. Són esclaus d’un déu major: la rendibilitat econòmica. El principi de precaució, que és el que s’ha d’adoptar sempre davant les novetats en l’oferta de productes de consum, dicta les respostes de la UE. Tanmateix, és vist com un obstacle ridícul per a les grans corporacions de les barres i les estrelles. No s’estalviaran esforços per tombar amb la força d’uns nous marcs legals (que no ètics) aquelles mesures que buscant proveir de salut i benestar a tota mena d’animals, signifiquen el que ells consideren un greuge contra el seu dret a ser més voraços i més pròspers.

Partint de la base que tots els humans som també animals, el TTIP i el seu cavall de Troia, el CETA, tenen unes nefastes conseqüències sobre els exigus avenços aconseguits a Europa en relació amb els animals no humans. Andrea Gavinelli –un alt funcionari italià que des de Brussel·les treballa per a tot Europa, i que durant molts anys ha estat responsable del benestar animal–, en les seves ponències, sempre recalca l’origen economicista de la comunitat europea. Va néixer com un acord internacional fonamentat en la recerca de millores al mercat intern continental. La Unió Europea no és tal unió si no s’assumeix la lògica de l’insostenible sistema d’explotació de recursos, persones i béns. La vella Europa Unida es mostra més amable del que en realitat és. Efectivament, és millor que la piconadora d’ultramar. La Unió Europea no és aquesta beatífica comunió entre Estats germans encantats de conèixer-se i impel·lits per fer d’aquest un món millor. La Unió Europea té alguna cosa de monstre bicèfal hipocondríac que necessita del flagell dels moviments socials per ser més racional, més suportable i paradoxalment, més europeu. Sense l’empenta i la lucidesa d’alguns ciutadans rescatats de l’atordiment general, la Unió Europea seria poc més que un batut del Castell Kafkià amb la Torre de Babel. Un gegant neuròtic que se sent ranci entre la hiperactivitat asiàtica i l’adolescència voraç dels iankis. Cansat i confús, l’esguerro no ha de ser arrossegat; tampoc no ha de retrocedir.

Cada petit avenç obtingut en la tasca sisífica d’augmentar el benestar animal ha tingut darrere una feina agosarada d’un col·lectiu organitzat i amb consciència. Bé des d’una sensibilitat ètica renuent a comprendre que la diferència d’espècie significa anul·lació de drets, bé sigui des de l’interès per millorar “el producte”, bé sigui perquè l’explotació massiva es fa insuportable. És innegable que hi ha hagut progressos a Europa per als animals: des de la prohibició de la importació de pell de foca, de la comercialització d’objectes amb pèl de gos i de gat, la limitació de l’experimentació amb animals en la indústria cosmètica, l’ampliació –ridícula en la seva insuficiència– de cubicles per a porcs i gallines, fins a la regulació del transport d’animals a través del territori. Els activistes animalistes han lluitat contra la gran maquinària empresarial, que de vegades ha estat també aliada “accidental”. Els lobbies dels explotadors ramaders, alimentaris o cosmètics, han vist en les restriccions en el maltractament animal una etiqueta promotora o una barrera per a la competència estrangera, encara més tova en el control de l’origen, manufactura i venda de “productes” d’origen animal. “Et cuido perquè seràs més rendible, no perquè sigui més honest”.

Més enllà de les mesures concretes que regulen certes pràctiques, la redacció de l’article 13 del Tractat de Funcionament de la Unió Europea, que declara l’obligació de tractar els animals com a éssers sintents, marcaria un avenç en el bon sentit. Llàstima que la “traça” de certs lobbies amb intencions no compartides pels animalistes va tacar la següent frase: “La Unió i els Estats membres tindran plenament en compte les exigències en matèria de benestar dels animals com a éssers sintents”, afegint la gairebé negació contigua “respectant alhora les disposicions legals o administratives i els costums dels Estats membres relatius, en particular, a ritus religiosos, tradicions culturals i patrimoni regional”. Això vol dir que els Estats membres, només amb justificar l’acatament de normes pròpies emanades del costum, els credos, els valors –especialment si són arcaics– i altres excrescències, poden saltar-se a la torera (mai millor dit) aquesta invitació a obrar a favor dels animals. En conseqüència, del bo per al que no només és sensible sinó que té consciencia de si, té desitjos, té memòria i té una voluntat de vida. Aquestes ganes de continuar vivint dels animals s’expressen cada vegada que fugen, si poden, d’un depredador amb males intencions, que habitualment sol ser un humà deshumanitzat.

Els governs de països europeus més avançats que el nostre estan mostrant interès per desenvolupar estratègies efectives en matèria de benestar animal. La majoria dels representants dels 508 milions d’europeus van expressar el suport a l’avenç de polítiques que generin més benestar animal i que es facin millores legislatives perquè els abusos contra els animals vagin reduint-se. La incorporació dels avenços en el coneixement de les necessitats dels animals i el compromís real per a l’aplicació i l’enduriment de normes contra el maltractament forma part de l’acerb moral de molts europeus. Les paraules del ministre holandès d’Agricultura, “Necessitem crear un món en el qual l’aliment sigui sa, deliciós, segur i honest”[4] sonen a còmic[5] per a l’Administració nord-americana, i sonen a música celestial per als animalistes, perquè l’única opció que garanteix això és el veganisme. Ser vegà implica desistir del consum de productes derivats directament o indirectament del sofriment animal. La forma més ostensible del veganisme és la renúncia a alimentar-se de carn (el peix també és carn), lactis, ous, mel i tot allò que sigui tot o part d’un animal no humà. Inclou també l’ús d’alternatives a la pell, la llana, els cosmètics experimentats amb animals, per exemple. En contra de l’opinió que ser vegà o vegana implica una renúncia, són molts els que pensen que és part d’un alliberament profund i irreversible del joc del consumisme insaciable, que té en el TTIP i el CETA els seus màxims aliats.


[1] Autora: Emma Infante Sentelles, Màster en Dret Animal i Societat, Postgraduada en Antrozoologia, llicenciada en Filosofia. Cofundadora de FuturAnimal.org

[2] The EU-28’s livestock herd was 130 million livestock units (LSU) in 2013. http://ec.europa.eu/eurostat/statisticsexplained/index.php/Farm_structure_statistics

[3] http://documents.worldbank.org/curated/en/548861468317082756/pdf/864160BRI0Issu0Box0385180B00PUBLIC0.pdf

[4] http://www.eurogroupforanimals.org/wp-content/uploads/Eurogroup-for-Animals-Report-seminar-future-animal-welfare.pdf

[5] Una llengua extinta el 1777.

Autor/Autora

Emma Infante

Antrozoòloga, màster en Dret Animal i presidenta de FuturAnimal.org

Articles publicats : 1

Deixa el teu comentari

Scroll to top