Una petita descripció d’una modesta proposta per sortir de la crisi del’euro Revisat per Revista Treball a . Europa viu una recessió econòmica innecessària. Tres economistes de la categoria de Varoufakis, Holland i Galbraith fan una “proposta modesta” per sortir-se’n, Europa viu una recessió econòmica innecessària. Tres economistes de la categoria de Varoufakis, Holland i Galbraith fan una “proposta modesta” per sortir-se’n, Rating: 0
Esteu aquí: Home » Europa » Una petita descripció d’una modesta proposta per sortir de la crisi del’euro

Una petita descripció d’una modesta proposta per sortir de la crisi del’euro

Una petita descripció d’una modesta proposta per sortir de la crisi del’euro

Europa viu una recessió econòmica innecessària. Tres economistes de la categoria de Varoufakis, Holland i Galbraith fan una “proposta modesta” per sortir-se’n, basada a acabar amb la devaluació social, en la inversió i a pal·liar la crisi social.

La construcció de la UE està esbiaixada cap una ideologia neoliberal i l’euro no és un àrea monetària òptima. Les polítiques per fer front a la crisi de l’euro haurien estat diferents si les majories fossin altres a Europa.  Això és el que expliquen els economistes Yanis Varoufakis, Stuart Holland i James K. Galbraith en la seva “Modesta proposta per resoldre la crisi de l’eurozona”. Aquí us en fem una petita explicació sobre de què va aquesta proposta.

L’anàlisi: Europa s’està fragmentant degut a 4 crisis: (1) la bancària, a causa de la crisi global i el col·lapse financer als Estats Units; (2) la del deute sobirà,a conseqüència de la contracció del crèdit i la incapacitat del Banc Central Europeu-BCE de comprar directament deute públic als Estats; (3) la crisi d’inversió,per culpa del model de creixement insostenible, en el qual Alemanya va consolidar grans superàvits comercials des del 2000, deixant tota Europa amb un nivell d’inversió baix i una distribució desigual; (4) la crisi social, que està destruint l’Estat del Benestar.

Una proposta, per ser modesta, ha de ser realista i realitzable. Per això, consideren quatre límits: (1) el BCE no podrà monetitzar el deute públic; (2) el mecanisme OutrightMonetaryTransactions–OMT, pel qual el BCE podria arribar a comprar deute sense emetre diners, és simplement una amenaça als mercats financers i no pas una solució estable; (3) els països amb superàvit no acceptaran els Eurobons perdent la seva sobirania: (4) Europa no pot esperar fins a la creació d’una Unió Federal per sortir de la crisi.

Quatre crisis, quatre propostes. La proposta modesta no crea cap institució nova ni tampoc no viola cap Tractat Europeu. És, per tant, una proposta factible i possible d’aplicar, si les majories polítiques així ho volen.

Programa bancari cas-per-cas.

El Mecanisme Europeu d’Estabilitat–MEDEhauria derecapitalitzar directament els bancs, sense necessitat d’esperar que es finalitzi la Unió Bancària. Així es trencaria el  cercle viciós entre deute públicdels Estats i els risc privat dels bancs. Els governs podrienfer ús del MEDE per rescatar un banc que ho necessiti. En aquell moment, el MEDE i el BCE crearien una nova junta directiva i farien la revisió i reforma dels actius del banc, sense que això comportés una retallada dels dipòsits.

Programa de Conversió del deute limitat.

El Tractat de Maastricht permet que el deute públic dels Estats sigui un 60% del seu PIB. El BCE podria oferir als Estats l’oportunitat de convertir el deute públic que estigui sota els límits de Maastricht en bons del BCE. D’aquesta manera, el BCE actuaria com a un intermediari entre els inversors i els Estats, facilitant el refinançamentdel deute i disminuint la prima de risc. Aquesta política no requereix d’unanimitat; un grup d’Estats poden fer-ho separadament.

La recuperació a partir de la inversió i programa de convergència.

Per sortir de la crisi, cal invertir. El Banc Europeu d’Inversions i el Fons Europeu d’Inversions podrien fer una emissió conjunta de bons que faciliti la inversió en projectes socials i sostenibles. L’objectiu és enfortir la integració econòmica, restablir la confiança del sector privat i garantir els drets socials a la UE. A la perifèria europea, la inversió ha d’anar orientada a crear nous sectors, fomentar la cohesió social, crear ocupació i guanyar competitivitat dins l’eurozona. La idea és acabar amb la divisió centre-perifèria dins la zona euro.

Un fons de solidaritat social immediat.

Aquest fons ha d’acabar amb la pobresa. Hauria d’estar finançat amb els excedents del tipus d’interès dels deutes dels països creditors i amb la taxa sobre transaccions financeres. El fons actuaria com a estabilitzador per reduir els desequilibris dels moviments de capital.

Conclusió: Europa viu una recessió econòmica innecessària. Si bé el BCE va aconseguir aplacar les turbulències del mercat financer, no s’ha eliminat el risc de desintegració de la UE.  La proposta modesta es basa en els principis d’acabar amb la devaluació social, sortir de la crisi amb inversió i pal·liar la crisi social. Segons els economistes, fins i tot una política monetària expansiva als països del centre, tot i ser positiva, no tindria la magnitud suficient per garantir la sortida de la crisi. I, sobre tot, no podem esperar a construir una UE federal per sortir de la crisi. Cal actuar ja!

Aquí podeu descarregar-vos i llegir el text complet de “A modest proposal for resolving the eurozone crisis”

http://varoufakis.files.wordpress.com/2013/07/a-modest-proposal-for-resolving-the-eurozone-crisis-version-4-0-final1.pdf

Autor/Autora

Raül Romeva

Eurodiputat d'ICV i vicepresident dels Verds/ALE

Articles publicats : 2

Comentaris (1)

  • Avatar

    MARIA PILAR GENOVÊS CAILÂ

    Segons la meva humil opinió la UE, ja ha deixat una demostrada constància de la seva no viabilitat com a entitat democràtica.
    Ha fet del sud d´Europa una gàbia d dolor i no tenim perquè seguir mentenint-nos-hi.
    A les generals d´Espanya, si us reafirmeu en que voleu sortir de l´UE, crec que molta gent us votarà. Entre ells jo.
    Atentament.

    Responder

Deixa el teu comentari

Scroll to top