Una nova eina per a Catalunya Revisat per Revista Treball a . Venim, certament, de lluny. La lluita i el compromís per millorar la vida de les majories beu de diverses fonts. En aquest sentit, som hereus de les grans tradi Venim, certament, de lluny. La lluita i el compromís per millorar la vida de les majories beu de diverses fonts. En aquest sentit, som hereus de les grans tradi Rating: 0
Esteu aquí: Home » Portada » Una nova eina per a Catalunya

Una nova eina per a Catalunya

Una nova eina per a Catalunya

Venim, certament, de lluny. La lluita i el compromís per millorar la vida de les majories beu de diverses fonts. En aquest sentit, som hereus de les grans tradicions emancipadores: el sindicalisme, que ha guanyat els drets als centres de treball i al carrer; l’ecologisme, que defensa el territori dels atacs especulatius; el feminisme, que articula la possibilitat d’una societat justa també en termes de gènere; el pacifisme, que lluita contra la barbàrie, i el republicanisme, que ens impregna a diari dels valors de la llibertat, la igualtat i la fraternitat, entre d’altres. Hereus d’unes tradicions que a la nostra terra han construït i articulat el país. D’aquells qui van guanyar la jornada de 8 hores per a tothom, dels qui van reconstruir la democràcia durant la negra nit franquista, dels moviments socials i veïnals que van recuperar les llibertats i els nostres drets durant els últims 40 anys.

Som, però, tan fills i néts del nostre passat com de nosaltres mateixos. Fills també d’una nova època, que té en el 15M un dels seus signes més evidents. La seva irrupció marca, en aquest sentit, una etapa de mobilització social i política excepcional, on vam entendre que sols no podíem, que ens necessitàvem a tots i totes, en un procés de lluites i aprenentatges que cercaven transformar una realitat absolutament injusta, al mateix temps que ens transformàvem també nosaltres mateixos.

Davant un sistema polític cada cop més deslegitimat, vam passar de la protesta a la proposta, vam configurar també nous instruments i espais polítics que aplegaven el nou activisme amb les militàncies més dignes. I així vam conquerir institucions i governs, portant el canvi a la ciutat de Barcelona, entre d’altres viles i pobles, demostrant que les coses es poden fer d’una altra manera: posant la gent en el centre de totes les decisions polítiques.

Alguns van pensar que érem un fenomen passatger, un “accident” polític. Tanmateix, vam guanyar, contra tot pronòstic, les dues últimes eleccions a Catalunya. Vam guanyar-les defensant una sortida digna a la crisi econòmica i social, una proposta democratitzadora que materialitzi el dret a decidir del poble de Catalunya, i la necessitat de posar les institucions al servei de la gent. En el procés, hem marcat l’epitafi del bipartidisme i hem aconseguit imposar una nova agenda política. No cercàvem, ni cerquem, només això, per la qual cosa hem de seguir caminant per transformar i transformar-nos.

La irrupció política de les propostes confluents ha demostrat a Catalunya que estem en disposició de representar les seves classes populars, com també ho estem de construir-nos com a una alternativa de país. En les dues últimes eleccions, hem estat tant la candidatura més votada a la capital com al poble més petit, Sant Jaume de Frontanyà.

Ara més que mai necessitem bastir una alternativa de país. Ara més que mai, front a les injustícies sagnants que pateix la majoria de la població, viure, com afirmava Gramsci, és prendre partit. Necessitem un país per a la seva gent, que no deixi ningú enrere. Ens toca construir una Catalunya que no oblidi cap racó, on es compti amb totes les comarques. El desenvolupament d’una de les parts de la nostra terra ha de suposar el desenvolupament del tot, i el desenvolupament del tot ha de ser el de cada una de les seves parts. No hi ha cohesió social sense cohesió territorial, en una Catalunya on la sobirania sigui realment plena a tots els seus vessants, a partir d’una veritable democràcia política, social i econòmica.

Ens trobem en un moment clau per edificar una força integrada del millor de cadascú, que suposi unir des de la pluralitat i la diversitat les millors tradicions progressistes i del catalanisme popular per avançar i anar més enllà de nosaltres mateixos. Un espai polític que s’articuli i es construeixi com una proposta de país i amb el propi país: des de Ponent fins al Cap de Creus, des dels Pirineus fins a les Terres de l’Ebre, passant per la Catalunya Central i el Penedès, pel Camp de Tarragona i Barcelona. Ens trobem, també, immersos en forjar una alternativa que sàpiga, reconegui i construeixi una Catalunya que tingui en compte les identitats múltiples com a nació en permanent construcció.

Tenim davant l’objectiu d’erigir una força oberta a tothom, que tingui un efecte multiplicador en la seva construcció, agrupant als i a les militants i simpatitzants de les forces polítiques existents i sumant tots aquells i totes aquelles que des de diversos àmbits socials, territorials i professionals, fan un pas i decideixen implicar-se activament en aquesta nova època.

Un dels principals reptes que tenim és construir una eina per dignificar la política i deixar enrere la corrupció, la submissió als poderosos i la fi de les portes giratòries. Necessitem construir-nos per retornar la política a la gent i redefinir la política del segle XXI, modernitzant les institucions i posant-les al servei de la gent, tot practicant una política més democràtica, ètica i transparent.

L’altre gran repte és alçar una alternativa política i social progressista que entengui que l’economia està al servei de la gent. Per això és necessari innovar en les solucions a la crisi, sortint dels paradigmes caducs que ens han portat fins a la crisi actual. Hem de fer nostra la idea de «a cadascú segons les seves capacitats, a cadascú segons les seves necessitats». Hem de ser, en aquest sentit, força efectivament en disposició de governar el present, però també una força que ens permeti prefigurar futurs alternatius davant l’esgotament sistèmic actual.

L’hegemonia convergent a Catalunya està perdent la confiança d’un poble que està fart de la seva corrupció, de les seves retallades. Les classes populars han d’estar en disposició d’articular una nova hegemonia social, cultural, econòmica i política, per encarnar i ser portadores d’un nou projecte de país.

En aquest llarg procés podem trobar moments de cansament davant de tots els esforços realitzats, però tan sols hem de mirar el nostre passat recent per tenir clar el que estem fent, el que estem protagonitzant. No és tan sols la responsabilitat que tenim davant allò que ens ha d’impulsar; és sobretot la consciència de la necessitat d’aquest projecte. No tan sols pels qui participem en aquest projecte, sinó per tots nosaltres com a poble. Som, ara mateix, protagonistes d’una història que a voltes pot semblar petita, però que és clau per poder recuperar col·lectivament la confiança en un futur que construïm col·lectivament amb les nostres mans. Perquè això no va de guanyar només unes eleccions, sinó de guanyar un país, i un temps que ha de ser cada cop més nostre.

Autor/Autora

Xavier Domènech

Portaveu d'En Comú Podem al Congrés

Articles publicats : 1

Deixa el teu comentari

Scroll to top