Una investidura per un canvi d’etapa Revisat per Revista Treball a . El dimarts 7 de gener vam viure, segurament, la investidura més complexa políticament des del final de la transició democràtica espanyola. L’escenari polític am El dimarts 7 de gener vam viure, segurament, la investidura més complexa políticament des del final de la transició democràtica espanyola. L’escenari polític am Rating: 0
Esteu aquí: Home » Actualitat » Una investidura per un canvi d’etapa

Una investidura per un canvi d’etapa

Una investidura per un canvi d’etapa

El dimarts 7 de gener vam viure, segurament, la investidura més complexa políticament des del final de la transició democràtica espanyola. L’escenari polític amb Catalunya com a rerefons, el primer govern de coalició progressista des de la Segona República i una dreta i ultradreta salvatges dialècticament i ideològicament convertiran aquesta legislatura en un canvi d’etapa política que hem de saber aprofitar des de les esquerres. L’arribada al govern de forces d’esquerra transformadora, com Unidas Podemos i En Comú Podem, és un fet històric. L’efecte del 15M i el fet que la gent comuna arribés a les institucions amb projectes ja consolidats com el govern de Barcelona han facilitat aquesta situació. Ha calgut un cicle electoral volàtil i de bloqueig constant, amb repeticions electorals que anunciaven que el vell bipartidisme no volia saber res de compartir el poder, perquè Espanya normalitzés allò que ja és normal a molts ajuntaments de l’Estat, a unes quantes comunitats autònomes i a una majoria aplastant de govern europeus: un govern de coalició. Aquest, a més, serà un govern progressista amb una agenda social, territorial i de regeneració democràtica aturada des de fa ja massa temps i, per tant, inajornable.

Necessitem a partir d’avui un govern que faci front a les tres crisis que han colpit Espanya en la dècada que ara deixem enrere. La crisi social sistèmica amb què va començar el segle XXI i els efectes devastadors que aquesta ha tingut per a les famílies espanyoles en clau de retrocés de drets i també de retallades en condicions materials de la vida de la gent. La crisi territorial que ha fet saltar pels aires els consensos de la transició amb focus a Catalunya però també amb expressions d’esgotament de l’autonomisme a Espanya. I una crisi democràtica que ha acabat amb episodis de corrupció escandalosos als principals partits que han controlat el poder de l’Estat: PP, PSOE i CiU. Ara cal transitar una via de solució per a aquesta triple crisi que, segurament, són diferents cares d’una mateixa moneda.

La dreta ha complicat la situació però també, de forma inconscient, pot ser part de la solució al bloqueig en què estàvem instal·lats. Almenys aquest hauria de ser l’objectiu. Ha complicat la situació perquè les seves decisions de fer pagar la crisi a les famílies més vulnerables a costa de blindar els privilegis dels de sempre han esgotat políticament la ciutadania que ha viscut un procés d’allunyament de la política. També l’ha complicat la decisió pensada de judicialitzar el procés català. Especialment el PP, que és qui ostentava la responsabilitat de govern, va renunciar a fer política i va optar per polititzar la justícia i utilitzar-la com a element de combat contra l’independentisme. Això ha facilitat un escenari de bloqueig polític que feia inviable l’enteniment, el pacte i l’acord entre les esquerres estatals i les anomenades ‘perifèriques’. La investidura d’aquest dimarts, acordada per PSOE i Unidas Podemos, però també per En Comú Podem, ERC, EH Bildu, BNG i Compromís, acaba amb aquest bloqueig que feia inviable una majoria progressista a Espanya. Pot ser també l’avantsala d’una entesa a altres territoris, com ara Catalunya, de cara al futur.

Però la dreta també pot ser la solució. El comportament autoritari i ratllant allò antidemocràtic (vam sentir crits d’assassins per part de PP i VOX i també a Inés Arrimadas alentant des de la tribuna a un ‘tamayazo’) és una oportunitat per cohesionar les esquerres i fer-nos entendre que l’alternativa a aquest govern progressista i plurinacional és tan dolenta per a tothom que no ens queda cap altre camí que l’acord. La competició entre les dretes i la radicalització de les seves posicions pot tenir un efecte balsàmic en la relació, fins ara també negativa, entre les forces d’esquerres.

Tenim per endavant, doncs, tres reptes importants: fer un govern que pensi en la majoria social del país, que aposti pel diàleg com a solució al conflicte entre Catalunya i Espanya i que recuperi la política com a via per solucionar els conflictes que són polítics. Aquest govern també té una responsabilitat en clau internacional. Davant les polítiques esgotades i fracassades de l’austeritat promogudes per la Unió Europea, necessitem un govern progressista que sigui exemple de com es poden fer les coses d’una altra manera. Que pensi en els interessos de la majoria social i no en els lobbies i els grans poders de l’Estat. Podem demostrar que fent polítiques d’esquerres frenem el pas a la ultradreta i construïm una Europa dels pobles i de la gent.

Autor/Autora

Joan Mena

Portaveu de Catalunya en Comú i diputat d'En Comú Podem al Congrés

Articles publicats : 2

Deixa el teu comentari

Scroll to top