Una crisi sense resposta: Refugiats i Unió Europea Revisat per Revista Treball a . Aquest 2015 serà recordat, sense cap mena de dubte, pel gran flux de refugiats que, fugint de la guerra i la inestabilitat, han arribat a les portes d’Europa. M Aquest 2015 serà recordat, sense cap mena de dubte, pel gran flux de refugiats que, fugint de la guerra i la inestabilitat, han arribat a les portes d’Europa. M Rating: 0
Esteu aquí: Home » Europa » Una crisi sense resposta: Refugiats i Unió Europea

Una crisi sense resposta: Refugiats i Unió Europea

Una crisi sense resposta: Refugiats i Unió Europea

Aquest 2015 serà recordat, sense cap mena de dubte, pel gran flux de refugiats que, fugint de la guerra i la inestabilitat, han arribat a les portes d’Europa. Malgrat que l’atenció mediàtica va disminuint, al llarg de l’any hem sentit parlar en moltes ocasions de la crisi europea de refugiats, que ha evidenciat moltes debilitats del procés de construcció europea.

És cert que el número de persones que intenten arribar a les fronteres europees és extraordinari, i el més notable en les darreres dècades de la història europea. Però no és menys cert que, aquesta crisi, no s’hauria de considerar una crisi de refugiats a la Unió Europea. Es tracta d’una crisi global, amb un impacte major en molts altres territoris, tant si parlem de refugiats com, especialment, de desplaçats interns. De fet, que la Unió Europea hagi demostrat tan poca voluntat o capacitat per respondre-hi, és certament el que té caràcter de crisi.

Les xifres ens mostren que aquesta crisi de refugiats, la més important des de la Segona Guerra Mundial, s’està vivint principalment als països d’Orient Mitjà i d’Àfrica. Per posar un exemple paradigmàtic: en aquests moments, i segons les xifres d’ACNUR, hi ha més de 4.000.000 milions de persones refugiades procedents de Síria. D’aquestes, prop de 700.000 han intentat accedir al territori europeu per la frontera marítima o per les fronteres més orientals. En canvi, als països veïns, la xifra de refugiats va dels 2.000.000 que hi ha a Turquia, el 1.000.000 de Líban o els 600.000 de Jordània.

Grafic_Gemma_Pinyol_1

I on està la crisi, doncs? Segurament en la incapacitat de resposta dels països de la Unió Europea, que des del mes d’abril, s’han anat reunint periòdicament sense prendre decisions integrals que donin resposta a la crisi humanitària (aquesta no es pot negar) que s’està vivint a Europa. De fet, les respostes parcials que s’han pres en el marc de la política d’immigració i asil europea (que s’intentà construir de manera comuna des de 1999 sense èxit), han estat ben poques. La més comentada, sense cap mena de dubte, l’acord d’acollir 160.000 persones refugiades (via reassentament o reubicació) entre tots els estats membres en els propers dos anys (malgrat que Nacions Unides segueix recordant que el nombre de refugiats segueix augmentant). Reforçar el control de fronteres (especialment les marítimes, a través de les operacions Tritó o Posidó); o fomentar el retorn quan sigui possible són dues de les grans conclusions del Consell Europeu del proppassat 15 d’octubre. N’hi ha una altra, l’aprovació del Pla d’Acció amb Turquia, que evidencia com, davant la incapacitat de respondre al flux de refugiats a les seves fronteres, la Unió Europea prefereix encarregar aquesta feina a països tercers, deixant al marge qüestions claus com la protecció dels drets humans o la seguretat de les persones refugiades.

La crisi la protagonitza, per tant, la Unió Europea. El seu projecte de construcció comú, basat en la solidaritat, el respecte als drets humans i l’estat de dret, fa aigües si no es capaç de donar resposta a un flux de refugiats com l’actual. No només perquè planteja dubtes sobre la capacitat de gestió de la maquinària europea i dels estats membres (responsables finals de gestionar l’asil), sinó també perquè planteja dubtes sobre la solidaritat entre els estats membres i el seu compromís amb la legislació internacional i europea de drets humans. I això, deixa greument tocada a la Unió Europea.

Grafic_Gemma_Pinyol_2

Autor/Autora

Gemma Pinyol-Jiménez

Responsable d’Immigració i Integració a Instrategies. Investigadora associada GRITIM-UPF (@gemma_pinyol)

Articles publicats : 1

Deixa el teu comentari

Scroll to top