Un nou espoli d’allò públic: la T-Mobilitat Revisat per Revista Treball a . La privatització de la gestió del transport públic cada dia és més a prop després de l’adjudicació del concurs “públic” de la T-Mobilitat a un grup d’empreses l La privatització de la gestió del transport públic cada dia és més a prop després de l’adjudicació del concurs “públic” de la T-Mobilitat a un grup d’empreses l Rating: 0
Esteu aquí: Home » Món local » Un nou espoli d’allò públic: la T-Mobilitat

Un nou espoli d’allò públic: la T-Mobilitat

Un nou espoli d’allò públic: la T-Mobilitat

La privatització de la gestió del transport públic cada dia és més a prop després de l’adjudicació del concurs “públic” de la T-Mobilitat a un grup d’empreses liderades per CaixaBank, que quedarà totalment instaurada a l’àrea metropolitana de Barcelona l’any 2018.

Atesa l’opacitat amb la qual s’ha dut a terme el procés d’adjudicació, des de la Mesa Popular del Transport Públic (MPTP), en la qual participa la plataforma Stop Apujades, l’Associació per la Promoció del Transport Públic (PTP), la FAVB i altres col·lectius i territoris que defensen el transport públic, es va decidir que era necessari recopilar la màxima informació sobre la T-Mobilitat per tal d’esbrinar què hi ha darrere d’aquest projecte. Això és el que hem fet i el que us exposem en aquest escrit.

La T-Mobilitat suposa la incorporació d’una nova tecnologia en la targeta de transport (es passarà de l’actual banda magnètica al xip) i també implica un canvi global en la gestió del transport públic, ja que s’incorpora un nou intermediari privat entre l’Autoritat del Transport Metropolità (ATM) i les empreses operadores, i alhora es modificaran les tarifes i els sistemes de pagament.

El concurs s’ha executat a partir d’un contracte de col·laboració públic-privada i mitjançant un diàleg competitiu entre les quatre unions temporals d’empreses (UTE). El fet que només hagi arribat un grup d’empreses a presentar-se a l’última fase del concurs i també la manca d’un procés participatiu ciutadà sobre un tema tan important com la mobilitat, ens generen, com a mínim, grans dubtes sobre com s’ha realitzat la licitació. De fet, que sapiguem, ni tan sols se n’ha informat la classe política, els mitjans o la ciutadania, i les notícies aparegudes als mitjans han estat escasses i incertes.

El concurs preveu que l’empresa gestora, anomenada SOC Mobilitat, tindrà menys d’un 6% de participació pública i que la resta del capital quedarà en mans de les empreses que conformen l’UTE que s’ha adjudicat el concurs, integrada per CaixaBank, Fujitsu, Indra Sistemas i Marfina (grup Moventia). Aquesta privatització de la gestió del transport públic no es realitza per motius tècnics, ja que l’Administració ja disposa dels coneixements necessaris i està aplicant tecnologia sense contacte a llocs com Tarragona i Sant Cugat. El motiu financer esdevé, llavors, el més plausible.

La concessió és per a 15 anys i, segons els nostres càlculs, molt bon negoci: l’adjudicatària invertirà inicialment uns 70 milions d’euros per renovar el sistema de validadores (al voltant de 30.000 màquines) i percebrà entre 22 i 25 milions d’euros anuals. Però el negoci encara és més rodó, perquè l’adjudicatària només ha d’invertir un 20% del total en capital; la resta pot finançar-se, i, en aquest sentit, sabem que l’ATM ha sol·licitat un crèdit de 35 milions d’euros al Banc Europeu d’Inversions. I per si això no fos poc, el concurs incorpora el “risc de demanda”, que compensa l’adjudicatària en cas que la demanda del transport no sigui l’esperada i els ingressos siguin menors dels previstos.

Pel que fa a les noves targetes de transport, seran de plàstic i amb xip i antena, podran ser de post o prepagament (opció amb domiciliació i factura), portaran publicitat i permetran gaudir de descomptes. També es preveu una targeta de cartró de prepagament per a la qual la persona usuària no s’haurà de registrar ni donar les seves dades, però que no inclourà cap mena de descompte. En aquest sentit, ens preocupa, i molt, la gestió i la protecció de la base de dades de mobilitat de les persones usuàries, i més encara si, com s’ha previst, la T-Mobilitat s’estén per tot Catalunya i s’utilitza en altres àmbits com poden ser peatges, pàrkings, Bicing… En principi, les dades seran propietat de l’ATM, però la gestió la farà el nou operador privat, que, no ho oblidem, també tindrà el control del flux econòmic derivat dels ingressos i de la gestió del sistema.

Aquesta privatització de la gestió del transport públic no es realitza per motius tècnics, ja que l’Administració ja disposa dels coneixements necessaris i està aplicant tecnologia sense contacte a llocs com Tarragona i Sant Cugat. El motiu financer esdevé, llavors, el més plausible.

L’equilibri financer en la implantació de la T-Mobilitat, segons l’ATM, vindrà derivat de l’augment de la demanda, dels ingressos per publicitat i de l’exportació del nou coneixement tecnològic. En aquest sentit, s’hauria d’exigir que un coneixement tecnològic que ha estat, en última instància, pagat amb fons públics, sigui de propietat pública, per tal que tots els beneficis que generi també ho siguin. Considerem, així mateix, molt subjectiu i perillós el fet que l’equilibri financer es basi en un suposat augment de les vendes.

I amb tot això, la incògnita que se’ns plateja és: si el nou sistema genera estalvis i ingressos, per què no es fa des de les administracions públiques? ¿Per què permetem que els guanys vagin a parar a l’UTE adjudicatària, que, no ho oblidem, són empreses privades que cerquen el seu propi benefici?

D’altra banda, el Síndic de Greuges ha obert una investigació per conèixer les condicions de l’adjudicació de la T-Mobilitat; en concret, per què s’ha adjudicat a un grup empresarial privat en comptes de fer-ho directament al sector públic. També investigarà si es garanteixen els drets actuals de les persones usuàries en el nou sistema tarifari, quina serà la zonificació i la tarifació social i quins seran els processos de participació ciutadana previstos, els quals, per ara, han estat inexistents.

I finalment, tan sols manca explicar la cirereta del pastís. Només 15 dies després que s’anunciés que el grup de CaixaBank havia guanyat el concurs de la T-Mobilitat, els mitjans es feien ressò que un conglomerat de bancs, liderats també per CaixaBank, signaven un acord de refinançament del deute de més de 500 milions d’euros que té l’ATM, corresponent sobretot a Transports Metropolitans de Barcelona i Ferrocarrils de la Generalitat. I tot plegat sense que la T-Mobilitat ajudi a eixugar aquest enorme deute, que s’ha multiplicat exageradament en els últims 5 anys per manca de previsions i d’aportacions de les administracions públiques.

Tots aquests acords faran que, si no els aturem, tant la gestió com els recursos financers del transport públic quedin compromesos i en mans d’entitats privades, cosa que hem de veure com el que és: la privatització del darrer sector que quedava en bona part en mans públiques.

Davant d’aquesta agressió a un dret bàsic de la ciutadania com és el transport, des de l’MPTP creiem que hi ha altres models i maneres de fer les coses, i per això, durant el primer semestre de 2015 es convocarà el I Congrés en Defensa del Transport Públic, on es reuniran els diferents agents socials, les plataformes i els territoris en defensa del transport públic per tal de recollir iniciatives i idees que donin resposta ciutadana a aquest nou model que es vol imposar.

Més informació i informe complert a: http://stoppujadestransport.blogspot.com.es/p/blog-page_6.html

Autor/Autora

Ariadna Cotén

Stop Apujades, Mesa Popular del Transport

Articles publicats : 1

Deixa el teu comentari

Scroll to top