Un full de ruta que fa aigües Revisat per Revista Treball a . Com bé explica en Coscu al seu article, el que s’ha produït aquest darrer mes al Parlament ha estat “una triple fallida del Govern”: per primer cop en la històr Com bé explica en Coscu al seu article, el que s’ha produït aquest darrer mes al Parlament ha estat “una triple fallida del Govern”: per primer cop en la històr Rating: 0
Esteu aquí: Home » Catalunya » Un full de ruta que fa aigües

Un full de ruta que fa aigües

Un full de ruta que fa aigües

Com bé explica en Coscu al seu article, el que s’ha produït aquest darrer mes al Parlament ha estat “una triple fallida del Govern”: per primer cop en la història, el Parlament tomba la proposta de pressupostos del Govern, i s’evidencia que l’Executiu no té majoria parlamentària garantida per sobreviure. Però sobretot, i en el fons de tot plegat, afloren de nou els dubtes sobre la viabilitat d’un full de ruta que fa aigües per tots costats.

Un full de ruta que no entra en crisi pel trencament de la majoria amb la CUP, sinó perquè ja va néixer coix:

  • Un full de ruta que va néixer sense el suport ciutadà necessari, i que es va convertir en inviable el 9 de novembre de 2015 amb una declaració / resolució que els seus mateixos impulsors han aigualit, amb els seus fets, dia sí i dia també, argumentant ruptura però exercint disciplina absoluta amb la legalitat espanyola i amb el seu marc econòmic.
  • Un full de ruta que continua proclamant unilateralitat sense explicar com exercir-la –i sense portar-la a la pràctica, evidentment.
  • Un full de ruta que ha intentat obviar els elements socials i de classe en una societat creixentment desigual.
  • Un full de ruta que reiterava l’error del relat del 27S d’oblidar que, per proclamar la independència, hi ha un pas ineludible que no es pot obviar: un referèndum d’autodeterminació que sigui reconegut pels actors internacionals i, per tant, acordat.
  • I un full de ruta que, com ja ha vingut passant els darrers anys amb el “processisme”, només se sustenta gràcies a una maquinària de propaganda –i de mitjans de masses que l’escampin– i a la capacitat de fagocitar qualsevol que s’aparti de la ruta marcada o gosi assenyalar que el rei va nu i el camí no va enlloc.

Davant de tot això, només hi ha una via de sortida digna i acceptable: retornar a un camí viable, transitable i inclusiu de majories. Un camí que NO ens porti a un final segur de frustració a tot un poble i un país. Un camí que ens ha de portar, sí o sí, a un referèndum imprescindible, pactat, amb conseqüències, i que ens permeti guanyar allò que ja ningú no ens traurà: el dret a l’autodeterminació. I un camí que, en tot el seu trajecte, vetlli per la justícia social i la millora de les condicions de vida de la gent, i no només quan s’arribi a una suposada meta promesa.

Des de Catalunya Sí que es Pot tenim clar que ens correspon impulsar aquest canvi de rumb nacional i social a Catalunya, presentant propostes engrescadores per superar aquesta etapa. I no ens fa res dir que no ens importaria compartir camí amb aquells qui vulguin refer la ruta.

Però tampoc no ens farà res haver de seguir marcant-la sols, a Catalunya. Perquè, de fet, no estem sols. Acabem de guanyar, per segon cop, les eleccions generals a Catalunya amb aquesta proposta.

Tampoc no ens autoenganyem: les eleccions del 26 de juny ens demostren que serà més lent i complicat del que hauríem volgut. Però això no invalida que continua sent l’únic camí que ens pot dur a bon port. S’ha complicat el trajecte per un referèndum pactat, però això no treu que qualsevol altre camí que es basi en la unilateralitat és inviable.

El projecte de Junts x Sí i de la CUP ja ha demostrat que no serveix ni per construir una Catalunya sobirana, ni més lliure, ni més social. Ens estan fent retrocedir en drets socials i perdre oportunitats per assolir una consulta sobre el futur del nostre país que obri nous horitzons de ple autogovern en una Catalunya socialment justa, sostenible i solidària.

Catalunya necessita superar com abans millor aquest experiment que va néixer sobre supòsits enganyosos i amb interessos contradictoris entre els mateixos que l’impulsaven, i aprofitant-se, a més, de la lluita i la il·lusió per canviar les coses de milions de catalans i catalanes.

Aquest 26 de juny s’ha tornat a ratificar que el canvi a Catalunya s’ha de fer amb noves majories, amb un nou Parlament i un nou govern, catalanista, progressista i ecologista.

Quant de temps ens podem permetre perllongar l’actual agonia?

Marta Ribas. Coordinadora nacional d’ICV i diputada de CSQEP al Parlament de Catalunya

Autor/Autora

Marta Ribas

Coordinadora nacional d'ICV i diputada de Catalunya en Comú Podem al Parlament de Catalunya

Articles publicats : 5

Deixa el teu comentari

Scroll to top