Tres reptes de l’Educació a Catalunya Revisat per Revista Treball a . Sovint escoltem el Departament d’Ensenyament dir que el sistema educatiu català té reptes per assolir, però que, bàsicament, funciona. I tenen una part de raó. Sovint escoltem el Departament d’Ensenyament dir que el sistema educatiu català té reptes per assolir, però que, bàsicament, funciona. I tenen una part de raó. Rating: 0
Esteu aquí: Home » Catalunya » Tres reptes de l’Educació a Catalunya

Tres reptes de l’Educació a Catalunya

Tres reptes de l’Educació a Catalunya

Sovint escoltem el Departament d’Ensenyament dir que el sistema educatiu català té reptes per assolir, però que, bàsicament, funciona. I tenen una part de raó. Funciona com a element segregador, funciona com a garant del manteniment de l’ordre establert, funciona com a generador de consumidors i de mà d’obra barata, funciona des d’una doble xarxa, injusta i mantinguda amb els diners de totes, però on les condicions d’accés als millors recursos són desiguals.

Tanmateix, per als qui desitgem i treballem per un sistema educatiu inclusiu, que faci de l’escola un mirall de la diversitat social, on s’acompanyi els infants en el seu camí cap el coneixement i el seu compromís amb la realitat que els envolta, que promogui valors de cooperació i no de competició, que compti amb les famílies i el professorat, que sigui l’element trencador de les fronteres de classe i actuï com a eina d’igualtat d’oportunitats, no funciona. Funcionen, això sí, els docents que es deixen la pell per arribar on no arriba el sistema, que es queda curt, obsolet i malalt d’infrafinançament i burocràcia.

Quan el 43% dels menors en situació econòmica difícil abandona prematurament els estudis i el principal biaix d’èxit educatiu és la situació socioeconòmica i cultural de la família, podem dir alt i clar que l’escola pública catalana ni redueix les desigualtats socials ni trenca el cicle de transmissió de la pobresa intrafamiliar i intergeneracional.

La ILP d’Educació era un bon principi per blindar l’escola pública, per posar les persones per davant de les puntuacions i per generar un entorn creatiu i democràtic on créixer, descobrir i estimar-se. El Partit Popular i Junts pel Sí van tallar tota possibilitat de desenvolupar-la, així que el que ens queda, de moment, és anar esmenant, part a part, allò que considerem que cal millorar.

Passar d’un model d’integració homogeni a un altre de personalitzat, d’impartir coneixements a preparar escenaris per a l’autoaprenentatge i de currículums estàndards a altres d’adaptats als interessos i als entorns de l’escola són avenços imprescindibles que cal fer, i que a moltes escoles s’estan practicant.

El Departament d’Ensenyament ha de posar el focus en tres aspectes cabdals per fer de l’Educació un element vertebrador de la justícia social:

  1. L’educació de 0 a 3 anys. Ja ningú no qüestiona la importància de l’escola bressol per a l’èxit educatiu dels cicles vinents, principalment en els infants de famílies amb menys recursos. Els actuals preus són inassumibles per qui més ho necessita. Una tarifació social de manera conjuntural per arribar a la gratuïtat total del servei, quan millori la situació financera de Catalunya, hauria de ser una de les obsessions actuals del Departament.
  2. La lluita contra la segregació escolar. El Síndic de Greuges ha parlat reiteradament dels perills de la segregació escolar que viu i conviu a les nostres escoles finançades amb diners públics. No només cal acabar amb els concerts de les escoles d’elit que segreguen per sexe i que cada any costen a la Generalitat 30 milions d’euros, cal anar més enllà. Les aules han d’acollir la realitat heterogènia que hi ha al carrer, i això passa, entre altres coses, per un nou decret d’admissió, per vigilar les quotes de les escoles, tant públiques com concertades, i per un règim de sancions per als centres que incompleixin la gratuïtat real de l’ensenyament obligatori.
  3. Beques i ajuts. Tot i que ha hagut avenços en els criteris d’atorgament de les beques menjador, que s’ajusten cada cop més a les necessitats reals de la ciutadania, encara manca camí per recórrer en els centres de jornada compactada i períodes no lectius, així com pel que fa a transport escolar, llibres de text i material escolar, activitats extraescolars i complementàries, sortides i colònies.

Posar al centre de les polítiques educatives aquestes tres prioritats és essencial per al nostre èxit, no sols educatiu sinó principalment de país. Deixar enrere els infants de les famílies amb menys capital econòmic i cultural, un estrat que cada vegada és més transversal i més dens a causa de la pauperització derivada de la crisi, no només seria un fracàs del sistema educatiu, sinó que qüestionaria els valors d’equitat, fraternitat i justícia social que com a societat democràtica i progressista ens mereixem.

Autor/Autora

Jéssica Albiach

Diputada de Catalunya Sí Que es Pot

Articles publicats : 1

Deixa el teu comentari

Scroll to top