Treball i intel·ligència col·lectiva Revisat per Revista Treball a . Un tresor. Això és Treball. Així han definit aquesta publicació els codirectors que ens han precedit, Sergi de Maya i Júlia Brosa, i com a tal la rebem els qui Un tresor. Això és Treball. Així han definit aquesta publicació els codirectors que ens han precedit, Sergi de Maya i Júlia Brosa, i com a tal la rebem els qui Rating: 0
Esteu aquí: Home » Llibreria Revista Treball » Treball i intel·ligència col·lectiva

Treball i intel·ligència col·lectiva

Treball i intel·ligència col·lectiva

Un tresor. Això és Treball. Així han definit aquesta publicació els codirectors que ens han precedit, Sergi de Maya i Júlia Brosa, i com a tal la rebem els qui ens en fem càrrec a partir d’ara. Perquè, certament, Treball és moltes coses, però sobretot és un tresor en tant que capçalera política més antiga i en actiu de Catalunya. Per a un periodista i una politòloga, i encara més si tots dos compartim l’ofici d’historiador, és un regal rebre aquest tresor, desdoblat de repte i responsabilitat, que significa assumir la direcció d’una publicació fundada el juliol de 1936 com a “diari dels treballadors de la ciutat i del camp” i ràpidament identificada com a òrgan del nou Partit Socialista Unificat de Catalunya.

La confluència de forces socialistes, comunistes, republicanes i nacionalistes d’esquerres que va ser el PSUC, primer, i Iniciativa per Catalunya Verds després, no ha deixat mai d’editar Treball: ni la guerra, ni la repressió, ni l’exili, ni la dictadura van poder callar la seva veu durant 40 anys. Tampoc, o encara menys, una democràcia que, per la determinada correlació de forces i debilitats dels anys 70 del segle XX, no va ser el socialisme en llibertat que Treball hagués volgut anunciar en portada. Però que va permetre, gràcies a la lluita de molta gent, recuperar i guanyar llibertats i drets socials i nacionals que no es poden menystenir. I que, si de cas, després d’uns altres 40 anys, cal seguir lluitant per conservar, ampliar o guanyar-ne de nous.

Això és així no tant sols per la crisi a Catalunya i Espanya del que alguns anomenen règim del 78, sinó perquè la democràcia, els drets i les llibertats, i les aspiracions d’igualtat i fraternitat, a casa nostra i arreu del món, estan doblement amenaçades: 1) pel capitalisme de sempre que, a banda de l’explotació de l’home i la dona per l’home, ara sabem que ha portat també fins a un punt crític -el de l’emergència climàtica- l’explotació del planeta Terra i els seus recursos naturals, i 2) per l’ascens del nacional-populisme, de molt diverses cares però que encara requereix ser combatut amb la contundència d’aquell gran cartell de 1936 que deia: “Llegiu Treball. Abaix el feixisme”.

D’entre les pèrdues pel triomf del feixisme i les renúncies a que va obligar la transició hi ha la periodicitat regular i l’ambició periodística de Treball, que s’hagués volgut de l’estil de L’Humanité, el diari fundat per Jean Jaurés a França; de l’estil de L’Unità, el diari fundat per Antonio Gramsci a Itàlia; o fins i tot de l’estil de la seva capçalera escindida i crítica Il Manifesto, totes elles publicacions de referència i prestigi a l’esquerra europea durant dècades i per a determinades generacions de militants i lectors compromesos. No obstant, amb modèstia, periodicitat, ressons i formats diferents, en paper o en digital, tant se val, i sempre amb direccions i equips de redacció i col·laboradors de nivell, Treball no ha deixat de ser mai l’aparador i la veu de l’esquerra transformadora i en permanent transformació.

De la mateixa manera que ho ha estat i ho és la seva germana Nous Horitzons, revista de pensament i cultura fundada pel PSUC el 1960 i, des de ja fa anys, homònima de la fundació independent que aixopluga legalment les dues històriques capçaleres de l’esquerra catalana. Convé recordar-ho perquè és precisament aquest paraigües, i el compromís militant de moltíssimes persones, el que ha permès i assegura la continuïtat de Treball més enllà de les seves vicissituds com a òrgan del PSUC, d’ICV o de l’espai de l’esquerra verda i dels comuns encara en construcció.

Tot plegat configura un repte d’enormes dimensions, amb un llistó altíssim per tot allò que ha representat i representa Treball. Amb plena i humil consciència de moltes limitacions, amb voluntat d’incidir modestament en un ecosistema comunicatiu marcat per les xarxes socials, grans mitjans de referència i un minifundisme digital que no són especialment favorables al periodisme reposat, al pensament crític i a les esquerres però on, malgrat tot, hi ha espai per a una capçalera com Treball, volem emmarcar aquest repte en tres grans objectius:

1) Situar l’ecosocialisme i el feminisme com a expressions centrals i punts de trobada dels fils roig, verd i violeta de les esquerres clàssiques i alternatives.

2) Incidir i reformular els postulats propis de les cultures del catalanisme popular, des d’una esquerra de cohesió social i fraternitat, que no renuncia a les banderes històriques del federalisme i l’autodeterminació i abraça la idea d’un eixamplament dels drets per a tota la ciutadania, en la convicció que en la diversitat està la riquesa i en la solidaritat la capacitat de conquerir drets. Des d’aquestes conviccions profundes es vol contribuir al diàleg i a la sortida de l’atzucac que viuen Catalunya i Espanya.

3) Incorporar la dimensió europea i internacional de les batalles de les forces transformadores, convençudes que ara més que mai totes elles estan connectades i que -tot compartint aprenentatges- només en la solidaritat entre elles es poden trobar les respostes als reptes del nostre present.

Treballar amb aquests objectius és una tasca col·lectiva que necessàriament s’haurà de concretar i centrar en tres qüestions: ampliar el tipus i les competències dels col·laboradors per oferir cada cop més continguts originals i diversos; poder obrir la publicació als grans debats de fons, des de Catalunya però també comptant amb veus de fora; i aconseguir que Treball sigui un lloc de reflexió i debat viu per a tot l’espai del canvi i les esquerres en general, encara més ara amb els reptes que tenim davant.

En definitiva, ens agradaria que Treball pugui ser un punt de referència pel debat polític i públic en molts àmbits, que la seva marca d’identitat fos la capacitat d’oferir continguts solvents, tractar temes suggerents i vertebrar una xarxa de col·laboradors potents. Tot això serà difícil. Nosaltres hi posarem tot el nostre compromís i una cultura de treball que segueixen conformant una bona equació: compromís, cultura i treball. Però no ens deixeu soles, que us necessitem. La intel·ligència sempre és col·lectiva.

Autor/Autora

Paola Lo Cascio i Marc Andreu
Articles publicats : 1

Comentaris (1)

Deixa el teu comentari

Scroll to top