Treball, del PSUC a la confluència Revisat per Revista Treball a . “Els militars feixistes s’aixequen contra la República”. Així és com el 21 de juliol de 1936 Treball informava de l’alçament de les tropes franquistes contra el “Els militars feixistes s’aixequen contra la República”. Així és com el 21 de juliol de 1936 Treball informava de l’alçament de les tropes franquistes contra el Rating: 0
Esteu aquí: Home » Portada » Treball, del PSUC a la confluència

Treball, del PSUC a la confluència

Treball, del PSUC a la confluència

“Els militars feixistes s’aixequen contra la República”. Així és com el 21 de juliol de 1936 Treball informava de l’alçament de les tropes franquistes contra el govern escollit a les urnes. Dos dies abans que el PSUC, naixia el diari que seria el seu òrgan central, que seria la veu de la lluita de les classes populars, que recolliria els testimonis en els fronts de guerra, que esdevindria mitjà vertebrador de l’organització del partit en la lluita clandestina contra el franquisme. L’últim número de la primera etapa es publicava el 19 de gener del 1939 amb missatges clars cap als combatents defensors de la República: “La nostra guerra no es guanya en batalles campals, sinó conquistant la voluntat popular” -paraules pronunciades pel General Rojo, cap de l’Estat Major central de l’Exèrcit de la República-.

Excepte un únic número de l’octubre del 1943, no seria fins el juny de 1946 que es tornaria a imprimir amb regularitat. Segons explica Joaquim Sempere en “El millor partit de Catalunya” (Nous Horitzons, 2016) “Treball va continuar publicant-se a l’interior fins a 1951, any en què l’edició es va traslladar a l’exili”. Els exemplars s’entraven a través dels passos de la frontera i eren l’obsessió dels opressors, sempre buscant la impremta i les estafetes. Treball es convertia així en la única publicació de la premsa democràtica clandestina escrita en llengua catalana que es continuaria editant regularment durant els anys de dictadura.

Fins a 1972 no es van tornar a produir tots els passos de redacció i producció a l’interior, tot i que la legalització del PSUC no arribaria fins a l’abril del 1977, quan en el número 76 Treball anunciava: “Ja som legals”. Les festes de Treball, organitzades pel PSUC, van arribar a aglutinar més de 50.000 persones en actes que combinaven la vessant lúdica i la reflexió política, sent un lloc de trobada i de confraternització on la gent progressista es reunia per compartir i debatre experiències i inquietuds.

El diari, en l’última època, ha estat l’espai de reflexió i anàlisi crítica de l’esquerra roig-verd-violeta, sent testimoni també de la primera vegada en els 30 anys de democràcia que les esquerres arribaven al poder de la Generalitat, com hem passat de demanar l’Estatut al procés, el canvi que representa el 15M i el somni fet per fi realitat de governar l’Ajuntament de Barcelona. En definitiva, Treball ha jugat un paper diferent en cada època, però sempre amb un mateix objectiu: ser un espai de reflexió, de reivindicació i d’impuls de l’espai polític de l’esquerra, se’n digués PSUC, es digués ICV, es digui Catalunya Sí que es Pot, Barcelona en Comú o En Comú Podem.

Treball va néixer d’una confluència, la creació del PSUC, i viu ara, 80 anys després, un moment clau amb la creació del nou partit. Sabent d’on venim, sabrem cap a on hem d’anar. Treball té el gran valor de ser un lligam històric que vincula el nou espai polític amb una tradició de la que tothom pot sentir-se hereu i profundament orgullós: la de la República, l’antifranquisme, la lluita per les llibertats i els drets socials i nacionals de Catalunya. Però sobretot és i ha de ser un instrument de present i futur: una capçalera clau per reflectir, debatre, interpretar i entendre la realitat del moment des dels valors que compartim. Perquè la nostra batalla, la del nou partit, com la d’aleshores, no es guanyarà si no conquistem la voluntat popular.

Autor/Autora

Júlia Brosa / Sergio de Maya

Codirectors de Treball

Articles publicats : 1

Deixa el teu comentari

Scroll to top