El “treball” davant el 21D Revisat per Revista Treball a . "Els canvis no són un tsunami. Els canvis es governen quan es té una visió progressista i social de com fer les coses, o els canvis et passen per sobre en funci "Els canvis no són un tsunami. Els canvis es governen quan es té una visió progressista i social de com fer les coses, o els canvis et passen per sobre en funci Rating: 0
Esteu aquí: Home » Catalunya » El “treball” davant el 21D

El “treball” davant el 21D

El “treball” davant el 21D

“Els canvis no són un tsunami. Els canvis es governen quan es té una visió progressista i social de com fer les coses, o els canvis et passen per sobre en funció de les necessitats del mercat si es té una visió neoliberal”. La frase és d’Unai Sordo, Secretari General de CCOO d’Espanya. Un país és en bona part això, la forma en què una societat s’agrupa per afrontar i governar el canvi. Durant la crisi econòmica que encara porta el fred a les nostres butxaques s’han imposat els baixos salaris, la inestabilitat dels contractes, la desprotecció social i la discriminació de les dones i dels joves com a únic instrument d’adaptació de les empreses. El programa extrem de retallades impulsades pels governs de Mas i de Zapatero, de Rajoy i de Puigdemont, ens deconstrueixen com a país amb el desballestament dels nostres drets i serveis públics. El resultat d’aquests governs ha estat l’empobriment de les famílies treballadores i el creixement de la desigualtat.

El país que va emergir de la negra nit de la dictadura va edificar-se sobre la idea que és català tothom qui viu i treballa a Catalunya. Convivència i treball van ser els fonaments en què les forces democràtiques i el moviment obrer van construir un model obert i laic de ciutadania. En virtut d’aquest model, persones amb orígens diferents van compartir escola, sindicat, autobús, festa major i autogovern. La idea que drets nacionals i socials són indestriables es basa en la convicció que cal la construcció d’un projecte nacional compartit per tal que els treballadors i les treballadores puguem actuar units en la conquesta dels nostres drets socials i laborals, sense deixar-nos dividir per motius d’identitat.

Avui aquest principi es troba en risc davant de dos blocs polítics, el del 155 i el de la DUI, que es mostren disposats a convertir en permanent la confrontació de banderes a les façanes dels nostres barris. Tant si és català com si és espanyol, un Estat construït d’esquenes a una meitat de la població no serà mai una eina per a la prosperitat econòmica, social i cultural. D’altra banda, les greus dificultats i costos que afronta el Regne Unit per a fer efectiu el Brexit demostren fins a quin punt ha quedat obsolet el concepte d’Estat que tenen en comú els partits independentistes i els que pretenen la recentralització d’Espanya. Un i altre bloc comparteixen també la responsabilitat d’estar desaprofitant un moment econòmic en què el suport del Banc Central Europeu als Estats membres i els baixos preus del petroli donen marge per a desenvolupar polítiques d’atenció a les emergències socials, millores salarials, recuperació de la inversió productiva i assentament de les bases per a un model econòmic de futur. En comptes d’això, ens mantenen lligats a una austeritat irracional que està ofegant la nostra economia mentre presumeixen de dades d’una millora que no arriba a les persones i que respon a uns factors externs que estan començant a esgotar-se.

Els ajuntaments del canvi i la irrupció d’En Comú Podem i les confluències al Congrés han estat la clau perquè l’agenda social comenci a obrir-se camí. Tot i la majoria conservadora, l’admissió a tràmit de la llei per a l’increment del salari mínim, la ratificació del conveni de l’Organització Internacional del Treball sobre drets de les treballadores domèstiques o la derogació de l’article del Codi Penal utilitzat per a la repressió contra vaguistes són mesures concretes impulsades per En Comú Podem que demostren que el “Sí se puede” és més que un crit de campanya. En les eleccions al Parlament, el fet que l’empat a totes les enquestes electorals entre els blocs del 155 i la DUI hagi posat el focus en la candidatura encapçalada per Xavier Domènech ha portat la irrupció de les polítiques socials en la campanya.

Davant del col·lapse de la via unilateral i l’amenaça autoritària del 155, el 21 de desembre la ciutadania tenim la clau per superar la situació. Front a l’empat infinit dels blocs, existeix la possibilitat de trenar un govern de les forces progressistes que situï el conflicte nacional en termes políticament productius i restableixi l’autogovern. Que tingui com a prioritat la creació de treball de qualitat, la recuperació social, el retorn de seus d’empresa i una transició justa a una economia plenament sostenible i de futur. Un govern que és l’únic que pot impulsar un ampli acord social per afrontar la profunda transformació del treball fruit del canvi tecnològic. Un govern que actualitzi el contracte social del treball digne i la convivència democràtica com a pilars de la ciutadania catalana en el segle XXI. Que lideri una proposta de superació del model autonòmic i un referèndum on hi càpiguen totes les opcions.

No serà fàcil, però estic fermament convençut que Catalunya en Comú Podem és l’opció que ens permetrà a les treballadores i els treballadors recuperar el nostre país per mirar al futur amb esperança.

Autor/Autora

Andrés Querol

Xarxa de Sindicalistes d’Esquerra Verda

Articles publicats : 2

Deixa el teu comentari

Scroll to top