Tot el que és fix i estable és volatitzat Revisat per Revista Treball a . La metàfora bella de Karl Marx continua més viva que mai després del resultat de les eleccions europees, molt particularment, a Catalunya i a Espanya. Mentre l’ La metàfora bella de Karl Marx continua més viva que mai després del resultat de les eleccions europees, molt particularment, a Catalunya i a Espanya. Mentre l’ Rating: 0
Esteu aquí: Home » Opinió » Tot el que és fix i estable és volatitzat

Tot el que és fix i estable és volatitzat

Tot el que és fix i estable és volatitzat

La metàfora bella de Karl Marx continua més viva que mai després del resultat de les eleccions europees, molt particularment, a Catalunya i a Espanya. Mentre l’alternança entre el PP i el PSOE s’esvaeix en l’horitzó del proper cicle electoral (municipals, autonòmiques i generals), l’alternativa d’esquerres s’ensuma però encara no s’albira la seva plasmació electoral.

Tot amb tot, cal retenir un missatge clar d’aquestes eleccions: la derrota de les polítiques de dretes, ja siguin impulsades pel PP, el PSOE o CiU. No sempre en unes  europees – ni en el bell mig d’una crisi econòmica- la ciutadania castiga els governs. El cas d’Andalusia es paradigmàtic. IU es converteix en força de govern, obliga a canviar les polítiques, i el resultat és que el PSOE frena la caiguda lliure i IU supera la mitjana de vot espanyola.

La conseqüència principal d’aquestes eleccions és la necessitat (i urgència) de canviar l’agenda política tot introduint el tríptic de més democràcia, més igualtat i més Estat del Benestar.

Més democràcia vol dir el dret a decidir-ho tot impulsant tot un seguit de reformes començant per la reforma constitucional i la reforma de la Llei electoral, que impliqui, entre d’altres coses, la substitució de les circumscripcions electorals provincials per les autonòmiques,  la limitació dels mandats  i el finançament de les campanyes electorals.

Més igualtat vol dir aturar la contrarevolució fiscal, que ha dut a un augment de les desigualtats socials, apostant per una nova fiscalitat sobre el capital tot aflorant les rendes reals del treball d’empresaris i professionals.

Més Estat del Benestar vol dir, més enllà de garantir l’accés a la sanitat, l’ensenyament, els subsidis d’atur i les pensions, recuperar el control de la gestió dels serveis públics elementals com l’aigua o l’energia. La paraula d’ordre de les properes eleccions municipals –sobretot a Barcelona- hauria de ser: la “Re-municipalització” dels espais i dels serveis públics malbaratats per les polítiques de dretes de CiU però també en alguns municipis del PSC.

I més República!

Autor/Autora

Andreu Mayayo

Catedràtic d’Història Contemporània de la UB

Articles publicats : 32

Deixa el teu comentari

Scroll to top