Tancar època, obrir època Revisat per Revista Treball a . Vivim la fi d'una època política. La que va explotar amb el 15M i va suposar una enorme escletxa en el sistema polític de sempre. La seva expressió més evident Vivim la fi d'una època política. La que va explotar amb el 15M i va suposar una enorme escletxa en el sistema polític de sempre. La seva expressió més evident Rating: 0
Esteu aquí: Home » Catalunya » Tancar època, obrir època

Tancar època, obrir època

Tancar època, obrir època

Vivim la fi d’una època política. La que va explotar amb el 15M i va suposar una enorme escletxa en el sistema polític de sempre. La seva expressió més evident han estat els Ajuntaments del Canvi com a bastió defensiu de les classes populars.

Els resultats en aquest fi de cicle electoral parlen d’una certa restauració del sistema. Té a veure amb mancances nostres pròpies – importants errors i divisions -, i evidentment amb la reacció externa i context general. A grans trets, la dreta s’extrema, el vot Procés estira el dolor, i el vot socialista estira la por. En aquest context, el nostre espai demostra resistència però perd força, perd esperança. [Nota: Per resistència/esperança la del Prat: on hem governat tota la democràcia i avui és la ciutat amb menys desigualtat de tot Catalunya.]

Deia: el sistema es tanca sobre sí mateix. Però aquests anys han canviat radicalment les coses i el tancament és absolutament en fals. Massa triomfs dels Ningú han passat d’anomalia a normalitat. Enlloc amb tanta evidència com a Barcelona, on l’obra del govern Colau ha estat i seguirà sent palpable a cada barri, a cada vida, obrint futur. O les 42 diputades d’Unidas Podemos. Quaranta-dos havia estat somni impossible i avui és decebedora/meravellosa normalitat. I ull: hem viscut l’experiència directa, tantíssima gent comuna, de que és veritat que Sí se puede. No menystingueu l’aprenentatge, el seu poder.

Així que és hora de tornar a imaginar. Com seguim. És hora d’aprendre dels errors. I revisar-nos sense por. És hora d’aixecar Organització. De fer-nos (més) grans – en maduresa, en integració – com a espai polític. Prou grans com per disputar el futur. I hora de recollir allò cultivat arreu i tractar-ho amb cura.

És hora d’esprémer aquella Força que se’ns ha donat per cuidar la vida de la gent comuna. Aprendre a lidiar amb escenaris reactius, de tancament del sistema. I alhora preparar noves obertures. Noves finestres d’oportunitat per al canvi.

Una d’elles és clara. Cal treballar per a que creixin matolls d’ecosocialisme. Ecofeminisme. L’onada Verda – no hi ha planeta B – està destinada a articular una impugnació essencial al sistema. Regat amb pensament roig i violeta – justícia social, justícia de gènere – el fil verd ha de passar a ser primordial en la política. Ja ho està sent de forma rellevant a molts països veïns, a Europa; on els Verds són avui potència a l’alça i fre a la ultradreta. Cal comprendre que avui ens toca, com a societat, situar els esforços col·lectius en salvar el planeta que és salvar la Vida. Salvar la vida, i fer vides vivibles – no per a uns pocs -; per a la majoria.

Ningú va dir que fos fàcil. Som-hi.

 

Autor/Autora

Maria Freixanet

Politòloga. Senadora d'En Comú Podem

Articles publicats : 6

Deixa el teu comentari

Scroll to top