Syriza, Die Linke i el demos europeu Revisat per Revista Treball a . Els que defensem les bondats de la integració política europea sentim sovint un argument que ens és molt difícil de contrarestar: la falta de demos europeu. Que Els que defensem les bondats de la integració política europea sentim sovint un argument que ens és molt difícil de contrarestar: la falta de demos europeu. Que Rating: 0
Esteu aquí: Home » Opinió » Syriza, Die Linke i el demos europeu

Syriza, Die Linke i el demos europeu

Syriza, Die Linke i el demos europeu

Els que defensem les bondats de la integració política europea sentim sovint un argument que ens és molt difícil de contrarestar: la falta de demos europeu. Que la majoria dels europeus segueixin entenent la política en termes nacionals i no europeus és sense dubte un problema per la integració política. Si la política es segueix entenent en clau nacional, el debat sobre europa mai podrà agafar la rellevància que necessita per tenir legitimitat. Mentre els ciutadans de suècia, grècia o portugal formin part de una comunitat diferent a la dels espanyols o els alemanys, no podrem generar un projecte que inclogui a tothom i en el que poguem crear accountability.

L’argument és absolutament cert. La integració europea s’ha fet d’esquena als ciutadans, i la creació d’estructures comunes no ha vingut acompanyada de la creació de un comunitat i identitat europea que permeti les dinàmiques típiques de una democràcia. La gent en general no ha format part de la construcció d’europa, de fet la sent terriblement allunyada d’ella. Així que en el moment en que la Unió Europea s’ha vist com un problema, han estat pocs els que s’hi han sentit prou identificats com per seguir-hi creient.  La falta de demos és i seguirà sent un problema i una barrera per qualsevol procés de integració política que es vulgui fer.

No obstant, això no vol dir que això sempre hagi de ser així. Els que creiem que en l’actual món globalitzat la integració europea segueix sent una eina necessària, hauríem de treballar revertir aquest procés. Al cap i a la fi, és només si creem una comunitat europea que el projecte polític podrà sobreviure.

Hi ha gent molt més preparada que jo estudiant el demos europeu i els problemes comunicatius de les instituciones europees. Per tant, no entraré a debatre-ho aqui. M’agradaria, no obstant, apuntar dos petits però importantsmotius per a l’optimisme que crec que han sorgit en els últims mesos. Dos motius que es resumeixen perfectament en la foto penjada a la seu del partit d’esquerra alemany die Linke que encapçala l’article.

El primer és l’interès per allò que passa més enllà de les nostres fronteres. La crisis econòmica acompanyada de certes polítiques econòmiques ens ha fet ser força més conscients de que fenòmens polítics i socials que passen fora de les nostres fronteres tenen conseqüències en les nostres vides. I per tant ens ha generat interès per allò que passa a altres països de la Unió. És una tendència que ja es va observar en les últimes eleccions alemanyes i que aquestes eleccions gregues han confirmat. La cobertura de les eleccions gregues ha generat una quantitat d’informació sobre la política grega que, amb una mica de sort, haurà ajudat a entendre’n les seves dinàmiques i referents. I és que és només a base de compartir referents i informació que la comunitat europea es podrà crear.

El segon pas, és probablement una mica menys generalitzat, però és molt més important: la imposició dels eixos ideològics per sobre els nacionals. La unió europea agrupa països molt diferents amb interessos molt diferents. Això, conjuntament al fet de que els partits europeus estan poc desenvolupats pot fer que a vegades les posicions nacionals hagin pesat tant o més que les ideològiques, fent difícil la generació de una identitat que es sobreposi a la nacional. Per tal de construir un demos europeu, cal generar identitats internacionals, identitats que creuin les fronteres per tal de que el grup de referència no sigui sempre el país. I en aquest sentit el posicionament de die linke a favor de Syriza és un referent perfecte. El partit no només ha considerat les eleccions gregues prou importants com per fer un pòster per la seva seu. A més, ha decidit fer-lo amb la cara del candidat que representa la seva ideologia enlloc del candidat que molts consideren defensa els interessos del país. Pot no semblar gran cosa però és un pas cap a crear demos europeu.

No ens hem d’enganyar, falta molt per fer. La majoria dels ciutadans encara té un interès molt menor pel que passa fora de les nostres fronteres. I es sent força més identificat amb algú del seu país que amb algú de un altre país per més que comparteixin ideologia. La llengua, la cultura i la falta de referents encara suposen grans barreres per a una comunitat política. No obstant, hi ha moviments que poden donar lloc a l’optimisme. Cal posar-los en valor, i treballar perquè cada cop siguin més. Només així construirem un projecte europeu vertaderament democràtic i vertaderament compartit.

Autor/Autora

Berta Barbet

Politòloga, estudiant de doctorat a la Univ. of Leicester

Articles publicats : 11

Deixa el teu comentari

Scroll to top