Sumant i confluint des dels municipis Revisat per Revista Treball a . Fa un any del mandat municipal. Un mandat amb molts canvis (Barcelona, València, Madrid, Cádiz,...) però també amb algunes continuïtats (Girona, Lleida, Tarrago Fa un any del mandat municipal. Un mandat amb molts canvis (Barcelona, València, Madrid, Cádiz,...) però també amb algunes continuïtats (Girona, Lleida, Tarrago Rating: 0
Esteu aquí: Home » Món local » Sumant i confluint des dels municipis

Sumant i confluint des dels municipis

Sumant i confluint des dels municipis

Fa un any del mandat municipal. Un mandat amb molts canvis (Barcelona, València, Madrid, Cádiz,…) però també amb algunes continuïtats (Girona, Lleida, Tarragona, Hospitalet, Diputacions,…). Fem anàlisi de com s’ha configurat el nou món local català i, en especial, el de l’esquerra alternativa.

És innegable que si hi ha un espai on hauria de ser fàcil fer aterrar i fer coincidir visions i objectius polítics de persones i col·lectius diferents és el món municipal. De fet, ICV fa més de 20 anys que promou aquests espais de suma municipal participant a desenes de candidatures locals d’esquerres amb el paraigües de les Enteses de Progrés Municipal.

En els mesos previs a les eleccions, a molts municipis de Catalunya es van construir multiplicitat de candidatures municipals de “suma d’esquerres” amb actors polítics diversos a cada població, però on les persones que participàvem del projecte polític d’ICV hi vàrem tenir un paper destacat.

La gran majoria de candidatures de confluència política compten amb la participació d’ICV.

La gran majoria de candidatures de confluència política a Catalunya compten, doncs, amb la participació d’ICV i s’incorporen dins de la candidatura d’abast nacional ENTESA (ICV + EUIA + Enteses de Progrés Municipal + Barcelona en Comú). Són poques les experiències reeixides que no tinguin la gent d’ICV treballant-hi dins. Tenim presència, amb major o menor protagonisme a 166 municipis de Catalunya i en 50 d’ells ho fem des del govern. Un bon grapat de grups municipals són fruit d’aquestes noves confluències o candidatures de coalició, però la majoria d’aquests grups responen a l’estratègia històrica d’ICV-EUiA-EPM. Les alcaldies de Montcada, Santa Perpetua, el Prat, Pallejà, la Sènia, Santa Coloma de Cervelló o Sant Feliu en són un bon exemple, com també ho són les candidatures de “Movem” a Tortosa, Castelldefels, Martorell o Sant Just, i “Compromís” a Figueres o “Vic per Tots”.

Per què no ha estat possible una confluència generalitzada a més municipis de Catalunya? Doncs perquè tampoc podem obviar que en les eleccions municipals també interactuaven altres elements i estratègies nacionals que condicionaven els processos de confluència locals. Érem moltes les persones que crèiem que aixecar la bandera de la “nova política” i de la “independència o no” podia tenir resultats electorals en les municipals, i el temps ens va donar la raó. No podem obviar que el desenvolupaments del “Procés nacional de Catalunya” feia que forces polítiques molt implicades com ERC i les CUP volguessin aprofitar l’oportunitat per reduir el poder municipal d’una CiU castigada per la corrupció i les retallades. I finalment, i no menys important, PODEMOS, o millor dit, molts dels seus cercles locals, van decidir aprofitar l’expectativa electoral que suposaven a nivell estatal per participar de candidatures municipals amb paraigües tipus “Sí se puede”. En paral·lel, i sovint actuant de catalitzador d’alguna candidatura, ens trobem la gent de Procés Constituent, Guanyem o Equo. Organitzacions amb poca trajectòria i sense representació institucional i que han participat en diverses candidatures municipals, especialment en la de Barcelona en Comú.

Per què no ha estat possible una confluència generalitzada a més municipis de Catalunya?

Molts ajuntaments han canviat de govern perquè han caigut moltes majories absolutes i per l’entrada de nous grups, partits i coalicions, però en general, fora de Barcelona ciutat, a les principals ciutats i institucions locals de Catalunya els canvis polítics són mínims i en general poc d’esquerres. I això té relació amb les confluències? No del tot, però és un element a analitzar perquè suposo que en bona part el seu objectiu fundacional no s’ha complert. És cert que la suma d’esquerres va aconseguir que el PP perdés les alcaldies de Badalona i Castelldefels i que es produís la tan necessària regeneració democràtica que Sabadell reclamava, però ni les alcaldies de Girona, Manresa, Vilanova, Igualada, Tortosa, Reus, Vilafranca, o La Seu d’Urgell han tornat a ser d’esquerres, ni el PSC (tot i la davallada) ha perdut la seva solidesa a Lleida, Tarragona, Hospitalet, Cornellà o Santa Coloma.

En aquesta línia, caldria fer una anàlisi detallada del que ha passat amb les candidatures que usaven conceptes avui molt incorporats a la lògica de l’esquerra catalana com “Guanyem” o “En Comú” i que no es van incorporar a l’ENTESA però sí que van obtenir representació municipal.  Per exemple, les candidatures “En Comú” fora d’ENTESA tenen l’alcaldia sota el paraigües de la CUP i amb el suport d’ICV-EUiA a Badalona. Pel que respecta a les candidatures de “Guanyem”, alguns exemples: a Sabadell “Guanyem Sabadell” prefereix un alcalde d’ERC a un d’Unitat pel Canvi-ICV, a l’Hospitalet “Guanyem Hospitalet” s’ha dissolt i col·labora amb el PSC, i al Prat i a Viladecans estan a l’oposició a governs d’ICV-EUiA i el PSC.

Fora de Barcelona ciutat els canvis polítics són mínims i en general poc d’esquerres.

Cal veure, encara amb més detall, què van fer les candidatures de PODEM/PODEMOS o “Sí se puede”, perquè en teoria PODEMOS no es presentava a les eleccions municipals. Molts dels cercles de PODEM no es van incorporar a l’ENTESA i van anar en solitari o sumant amb altres forces. Per exemple, a Cornellà i Santa Coloma de Gramenet fan una aliança amb col·lectius propers a la CUP dins de Cornellà en Comú i SOM Gramenet. A Lleida ciutat no van sumar ni amb ICV ni amb el COMÚ. A Sant Vicenç dels Horts es presenten sols, fan alcalde Oriol Junqueras i hi governen. A Montcada sumen amb ICV-EUiA i ERC per recuperar l’alcaldia i a Castelldefels ho fan amb MOVEM-Entesa, PSC i ERC. A Cervelló governen amb el PSC i  a Sant Esteve Sesrovires ho feien amb CiU i ERC. I tenen grups a l’oposició a municipis metropolitans com el Prat, Sant Feliu de Llobregat, Sant Andreu de la Barca, Viladecans o Gavà, o a ciutats grans com Mataró.

Com a conclusió, doncs, queda clar que les confluències no es van produir a Catalunya de forma generalitzada i àmplia a les eleccions municipals. Moltes sumes d’esquerres han portat més gent d’esquerres als ajuntaments, però moltes d’aquestes persones d’esquerres estan a l’oposició municipal i les polítiques que proposen no s’apliquen. I això és un greu problema, perquè aplicar polítiques hauria de ser l’objectiu final d’una persona electa.

En definitiva, el que és evident és que tot i les sumes positives que ja funcionen queda molt per construir un projecte polític nacional des de la base, des del món local. Perquè no hi pot haver projecte nacional d’un partit sense municipalisme, com tampoc amb municipalisme i prou es pot construir un projecte polític nacional. Us sona? La gent d’ICV i abans del PSUC, ho portem al nostre ideari, en la nostra visió i manera d’entendre i fer política.

Autor/Autora

Arnau Funes

Responsable d'Eleccions Municipals d'ICV

Articles publicats : 6

Deixa el teu comentari

Scroll to top