Sense por Revisat per Revista Treball a . Ara fa pocs dies, una nova polèmica encenia els mitjans i les xarxes: una llarga i interessant entrevista d’Íñigo Errejón a Nació Digital en la qual tractava mo Ara fa pocs dies, una nova polèmica encenia els mitjans i les xarxes: una llarga i interessant entrevista d’Íñigo Errejón a Nació Digital en la qual tractava mo Rating: 0
Esteu aquí: Home » Opinió » Sense por

Sense por

Sense por

Ara fa pocs dies, una nova polèmica encenia els mitjans i les xarxes: una llarga i interessant entrevista d’Íñigo Errejón a Nació Digital en la qual tractava molts temes –des de les relacions internes i el rumb polític futur del seu partit fins a la situació política espanyola i catalana– ha estat utilitzada per alguns sectors de l’independentisme per a carregar contra el nou espai polític dels Comuns. En concret, en un moment de la entrevista Errejón afirmava: ”Crec que es farà un referèndum, i crec que s’ha de fer. El que no sé és si serà pactat. (…) Si no es fa pactat, pot passar, malauradament, que es faci un referèndum que tingui els mateixos efectes polítics que el 9-N. Això no vol dir que no sigui legítim, sí que ho és. Però una cosa és la legitimitat moral o política, i l’altra és l’efectivitat institucional que tingui. Perquè tingui una efectivitat institucional, s’ha de canviar també la relació de forces a l’estat espanyol. Crec que [Catalunya] té tot el dret a intentar una via unilateral, però sense canviar la correlació de forces a l’estat espanyol serà molt difícil la possibilitat de celebrar un referèndum que tingui efectes institucionals”. I reblava el clau dient: “No hi ha cap més alternativa a la d’un referèndum amb garanties, però crec que aquestes garanties no només es guanyen aquí sinó que també es guanyen amb un canvi polític a l’estat espanyol”. El pensament del dirigent de Podemos és clar: fins que no hi hagi un canvi de correlació de forces a l’Estat que possibiliti un escenari de pacte per l’exercici del dret a decidir, és clar que es poden fer moltes coses de manera unilateral, fins i tot un 9-N, però serà això: un nou 9-N, no pas un referèndum que tingui efectes.

Que en la convulsa situació política d’aquests temps es manipulin unes declaracions per a donar batalla a les xarxes socials –ho han fet des de la hiperventilació independentista com des de la dreta espanyolista més reaccionària– i àdhuc als diaris i als mitjans en general, hi estem acostumats. Tanmateix, crec que mai no ens hauríem d’acostumar que la manipulació sistemàtica de declaracions d’altres amb objectius propagandístics es faci des de dirigents amb responsabilitats de govern, com ara el vicepresident Oriol Junqueras. Un parell de dies després de l’entrevista d’Íñigo Errejón, Junqueras declarava a Catalunya Ràdio: “És curiós veure com el senyor Errejón s’acosta cap a les nostres tesis i el senyor Xavier Domènech s’acosta cap a les de Susana Díaz”. Tècnica antiga i matussera: agafar una paraula –“unilateral”–, descontextualitzar-la perquè perdi el sentit i utilitzar-la com a clava.

El cas en si probablement passarà sense pena ni glòria, bàsicament per dues raons. La primera és que, en part, les declaracions de Junqueras servien com a arma de distracció per allò que estava passant al Parlament amb els pressupostos. I en part, simplement, perquè no es sostenen de cap de les maneres. No hi ha cap contradicció entre allò que sempre ha anat afirmant Xavier Domènech sobre el referèndum i allò que diu en les seves declaracions el secretari polític de Podemos. I tanmateix, és indicador d’allò que ja està passant i que encara amb més intensitat pot passar en el futur. La pressió de l’independentisme sobre l’espai dels Comuns és tot menys ingènua o realment moguda per un desig de confrontar propostes i arribar a un acord que sumi positivament per a la ciutadania de Catalunya.

Tot es va començar a torçar amb els resultats del 27S i amb la seva esbiaixada interpretació. D’allà comencen primer els fulls de ruta imaginatius (i sorprenentment retràctils), després les afirmacions contundents que el referèndum ja s’havia celebrat, després la constatació d’una insòlita irrellevància política a Madrid, les dificultats per a gestionar l’acord amb la CUP, la fugida endavant de la moció de confiança, la “repesca” del referèndum –en la seva conjugació de “referèndum si o si”– com a una de les innombrables fites històriques que permeten mantenir viu el caliu de la trempera processista, allargant de forma artificial la sensació que, com s’ha dit ja massa vegades, “la tenim a tocar”.

Ben mirat, el balanç del govern Puigdemont-Junqueras que va començar el seu mandat ara fa gairebé un any –després d’una mena de psicodrama col·lectiu del món independentista en torn a la renúncia de Mas–, és ben minso. Si s’accepta el raonament plebiscitari que va acompanyar el seu naixement, s’ha de concloure que les passes fetes cap a la consecució d’instruments reals, concrets i amb garanties perquè la ciutadania catalana pugui decidir en torn al seu estatus polític futur, són de fet nuls. I, si en canvi es jutja el govern per allò que en definitiva és –un Executiu que hauria de portar a terme polítiques–, es pot dir que la seva activitat ha estat mancada de qualsevol ambició, i que en temes tan importants com ara la fiscalitat o l’educació, han sovintejat les col·laboracions parlamentàries de JxSí amb el PP i C’S. Cosa que és del tot legítima, per altra banda, però que hauria de fer reflexionar el mateix vicepresident –i màxim dirigent d’un partit que tot i dir-se d’esquerres simplement sembla no haver entès la conjuntura econòmica i social–, que parla dels “pressupostos més socials de la història”, quan a la hora de la veritat no s’han recuperat ni de bon tros els nivells d’inversió en polítiques d’estat del benestar de 2010, al contrari, es contrauen fins a un 11,4%.

Tot això per a dir que en el marc d’una legislatura que s’està demostrant substancialment fallida i marcada des del principi per una tensió electoral evident, molts actors estan ja buscant una narrativa que els permeti encarar la campanya. I que és evident que per a alguns d’ells és crucial buscar un boc expiatori pels seus errors. Tot apunta que serà el nou espai polític dels Comuns, que serà acusat –en el millors dels casos– d’ésser el responsable de no haver-se sumat a les iniciatives del Govern i que per aquesta raó –i no per la manifesta manca de projecte polític del independentisme–, ni el “procés” no ha anat a bon port ni s’han apreciat canvis sensibles respecte a les polítiques conservadores dels últims anys.

Davant d’això, i amb un repte entre mans tan gran com és ara, d’aquí al març, la posada en marxa d’un nou subjecte polític, es pot reaccionar de moltes maneres. Algunes més directes i d’altres més disteses. Tanmateix, em sembla que la resposta més adequada –per ser la més útil per a la ciutadania, que al capdavall és allò que importa–, és deixar de banda els retrets i la polèmica de curta volada i concentrar-se a forjar un compromís fort per a proporcionar un projecte alternatiu de país. Que treballi per a la majoria de la ciutadania, proposant polítiques orientades al bé comú i a la redistribució de recursos i oportunitats. I que sigui capaç de fer política perquè la ciutadania catalana es pugui expressar amb garanties sobre el seu futur, respecte a les relacions amb l’Estat i respecte a moltes altres coses.

Fent política, es poden buscar bocs expiatoris pels errors propis, o es pot optar per construir el futur. Jo em decanto per la segona opció. Sense por.

Autor/Autora

Paola Lo Cascio

Llicenciada en Ciències Polítiques i Doctora en Història Contemporània

Articles publicats : 10

Comentaris (4)

  • Warning: strlen() expects parameter 1 to be string, object given in /usr/home/revistatreball.cat/web/wp-includes/formatting.php on line 2877 Warning: strlen() expects parameter 1 to be string, object given in /usr/home/revistatreball.cat/web/wp-includes/formatting.php on line 2877 Avatar

    Pere

    No es podia dir més clar

    Responder
  • Warning: strlen() expects parameter 1 to be string, object given in /usr/home/revistatreball.cat/web/wp-includes/formatting.php on line 2877 Warning: strlen() expects parameter 1 to be string, object given in /usr/home/revistatreball.cat/web/wp-includes/formatting.php on line 2877 Avatar

    Pilar

    No has posat ni tan sols l’enllaç a l’entrevista a l’Errejón perquè justament fas allò que denuncies, o sigui, manipular. Errejón es va sortir del guió i al dia següent el vareu fer rectificar. No passa res. Les seves declaracions eren molt lògiques: “Si no hi hagués la possibilitat de fer un acord bilateral i es fes una consulta, TAMBÉ HI ESTAREM A FAVOR. Amb independència del que cadascú vulgui votar, ningú ha de tenir por a les urnes i del fet que la ciutadania catalana s’expressi. És molt hipòcrita que des del govern espanyol s’estigui exigint que s’aturi la unilateralitat quan no s’està oferint cap alternativa perquè hi hagi una relació bilateral. Si tu no vols la unilateralitat, has d’oferir alguna cosa per obrir una negociació. L’operació diàleg de la vicepresidenta té nom, però no porta cap altra proposta. Si tanques la porta a la relació bilateral estàs només deixant oberta la de la unilateralitat”. Errejón va destapar no només l’operació “diàleg” del PPSOEC’s sinó també el processisme on s’han instal·lat els comuns, el mateix de Joan Herrera i ICV el 9N.

    Responder
    • Warning: strlen() expects parameter 1 to be string, object given in /usr/home/revistatreball.cat/web/wp-includes/formatting.php on line 2877 Warning: strlen() expects parameter 1 to be string, object given in /usr/home/revistatreball.cat/web/wp-includes/formatting.php on line 2877 Avatar

      Roman

      La idea de que si algú proposa un disbarat no se li pot dir res a menys que es proposi “una alternativa” al disbarat, es tant tonta que no arriba ni a la cantonada. Si algú proposa anar en burro a la lluna, se li pot dir que el burro es ell sense necessitat de anomenar cap altre mitjà de transport.

      Responder
  • Warning: strlen() expects parameter 1 to be string, object given in /usr/home/revistatreball.cat/web/wp-includes/formatting.php on line 2877 Warning: strlen() expects parameter 1 to be string, object given in /usr/home/revistatreball.cat/web/wp-includes/formatting.php on line 2877 Avatar

    Marisa

    Fa uns dies vaig deixar un comentari una mica crític, però sempre respectuós i veig que no l’heu publicat. Veig que només publiqueu comentaris positius de militants com el )))PereJP((( o el Cullera. Una llàstima: pensava que això era una revista de pensament i no pas de propaganda. Bones festes.

    Responder

Deixa el teu comentari

Scroll to top