Sense iniciativa, no hi ha polítiques d’esquerres Revisat per Revista Treball a . La rubinada electoral d’aquest 2015 engega a fer punyetes el sistema actual de partits polítics a Catalunya i a Espanya. Artur Mas fins i tot s’avança a la pata La rubinada electoral d’aquest 2015 engega a fer punyetes el sistema actual de partits polítics a Catalunya i a Espanya. Artur Mas fins i tot s’avança a la pata Rating: 0
Esteu aquí: Home » Opinió » Sense iniciativa, no hi ha polítiques d’esquerres

Sense iniciativa, no hi ha polítiques d’esquerres

Sense iniciativa, no hi ha polítiques d’esquerres

La rubinada electoral d’aquest 2015 engega a fer punyetes el sistema actual de partits polítics a Catalunya i a Espanya. Artur Mas fins i tot s’avança a la patacada (electoral i judicial) i anuncia el funeral de CDC amb el desig de competir amb ERC per l’hegemonia de l’espai independentista des del centre polític bisexual ( en paraules ben explícites del diputat Carles Campuzano) socialdemòcrata i liberal. Suposo que això vol dir que al Parlament Europeu Ramon Tremosa continuaria en el Grup Liberal (amb Ciutadans) i Campuzano, per exemple, s’aniria al Grup Socialista amb Carme Chacón, per posar un altre exemple.

La manca d’un acord general entre Podemos i Izquierda Unida han desinflat les expectatives de prendre l’hegemonia al PSOE en l’àmbit de les esquerres, tal com pregonaven el resultats de les eleccions municipals a Madrid i Barcelona. El 27-S es va perdre una altra oportunitat per donar embranzida a l’onada de canvi i de sorpasso, per l’esquerra, al PSC. Aquest cop, més enllà de la polarització plebiscitària, va fallar Barcelona en Comú, que va fugir d’estudi. Ara, davant les eleccions generals, Ada Colau ha decidit liderar el procés de confluència electoral de les esquerres catalanes fent i desfent sense manies i trepitjant masses ulls de polls que, ben segur, no calien. La generositat i paciència d’ICV i EUIA ha estat bíblica. Tanmateix en aquesta bugada, necessària sens dubtes, hem perdut més d’un llençol endebades. I no parlo tal sols pel Joan Herrera, que es mereix tot el nostre respecte i afecte, i que vull citar-lo expressament per agrair-li la seva actitud i donar-li una abraçada ben forta.

La confluència d’esquerres no ha estat mai fàcil, ni ho serà tampoc en el futur. Les esquerres patim amb escreix de dogmatisme (encaparrar-se en l’error és l’origen del dogmatisme) i de sectarisme (creure que som els millors i que la resta han de desaparèixer). Per no parlar de l’adanisme d’aquells que menyspreen l’experiència del passat i actuen com si fossin la primera generació de revolucionaris. Tot amb tot, aquests mesos de campanyes electorals encadenades i de treball municipal plegats ens ha servit també per apreciar les energies desvetllades per Podem, sobretot en l’àmbit del moviment 15-M, i per sentir-nos més a prop que mai d’EUIA.

Tothom és necessari i, encara més, aquelles persones amb capacitat de lideratge. Però allò que esdevé imprescindible són les organitzacions col·lectives democràtiques. Per això, després de tornar a arreplegar les cadires i escombrar la sala en aquest campanya electoral, de celebrar els resultats del 20-D (en Xavi Domènech és un historiador excel·lent i un excel·lent candidat), de menjar-nos els torrons i el raïm, haurem de treballar de valent per enfortir la musculatura organitzativa i la direcció política d’ICV.

Autor/Autora

Andreu Mayayo

Catedràtic d’Història Contemporània de la UB

Articles publicats : 30

Deixa el teu comentari

Scroll to top