Sense Complexes: Lluitem i Guanyem Revisat per Revista Treball a . El proper divendres, 3 de març, es fa pública la declaració que s’ha anomenat “Una esperança és possible”. Un grup de persones, exmilitants del PSUC, activistes El proper divendres, 3 de març, es fa pública la declaració que s’ha anomenat “Una esperança és possible”. Un grup de persones, exmilitants del PSUC, activistes Rating: 0
Esteu aquí: Home » Portada » Sense Complexes: Lluitem i Guanyem

Sense Complexes: Lluitem i Guanyem

Sense Complexes: Lluitem i Guanyem

El proper divendres, 3 de març, es fa pública la declaració que s’ha anomenat “Una esperança és possible”. Un grup de persones, exmilitants del PSUC, activistes socials i gent vinculada a les Comissions Obreres de Catalunya, s’han constituït en el grup promotor d’aquesta crida manifest que té com a objectiu contribuir modestament al procés participatiu d’Un País en Comú.

Més de dues-centes persones, diverses, homes i dones amb molta experiència política i sindical, s’han adherit a la Declaració, que, amb una introducció que fuig de la nostàlgia, assenyala l’espai que ha de sorgir d’aquesta confluència d’organitzacions i persones com al front ampli de les esquerres transformadores, de l’ecologisme social i polític i del feminisme, que constitueix l’eina política útil en aquesta nova era.

Les amenaces són moltes i diverses. El capitalisme de la nova era ja ha deixat campar les seves criatures de laboratori, com ara els tractats de lliure comerç, que, en versions disfressades, com el CETA –entre la UE i Canadà–,  són cavalls de Troia que entren sense vergonya i amb la lamentable complicitat de la socialdemocràcia, al bell mig de les nostres febles democràcies. I afirmo que són febles les nostres democràcies perquè, en l’escenari de creixent desigualtat fruit de l’estafa financera i dels abusos i la impunitat de las corporacions i les transnacionals, no  estaran gens preparades per aturar aquesta darrera envestida.  Hem d’invertir l’ordre: primer les persones i el planeta, i no els beneficis de les transnacionals; per molt simpàtic que ens sigui el fill del Trudeau i per molt que ens agradin els Parcs Naturals del Canadà, no ens deixem enganyar.

El poder econòmic s’aprofita de l’absència de controls en diferents àmbits –nacional, internacional, de mitjans de comunicació– per negociar, amb governs rendits al neoliberalisme i enredats en unes portes giratòries, acords que capgiren els principis i valors democràtics i que violen els drets humans.

Davant de la catàstrofe no ens podem rendir, i és això el que vol transmetre la gent que té sobre les seves espatlles anys de lluita, de lluites quotidianes, amb una bona càrrega d’optimisme i experiència en molts terrenys i àmbits.

I les dones, per exemple. Ha arribat l’hora de posar en pràctica, d’una vegada per totes, les idees que el feminisme ha anat desenvolupant des del segle passat. Som les dones i l’impacte que pot tenir sobre les nostres vides, l’augment, ja no únicament de la pobresa i les desigualtats salarials, a les quals ja estem acostumades, sinó d’aquesta falta de respecte amb la que els nous monstres neofeixistes i heteropatriarcals ens cosifiquen.

Cal mirar fora de les organitzacions clàssiques, ja siguin polítiques o moviments socials o sindicals, i ser més atrevits i atrevides per explorar noves fórmules organitzatives i de relacions en xarxes.  I és aquí on tenen molt a dir i a ensenyar-nos els i les joves. Unes generacions maltractades per una societat injusta i que els ha deixat molt ben preparats i preparades per competir dins d’un sistema concret, però d’entrada els i les deixa sense sostre i sense pa. Una humiliació evident per controlar-los.

Cal combatre aquest panorama amb l’alegria que transmeten les persones que estan segures que ha valgut la pena lluitar, i és per aquest motiu que, al voltant de la recuperació de la memòria històrica i dels encerts i errors del passat,  moltes i molts han cregut oportú trobar-se per fusionar idees i de pas pintar de verd, roig i violeta aquest present i sumar-s’hi a aquest procés constituent, des de baix i sense complexes d’Estats vuitcentistes i de nacionalismes imperials.

No hi ha res millor que recordar el passat per ajudar a construir el relat de les classes populars. Ara és el moment de recopilar les històries d’aquells silencis, i fer-ho com qui explica un conte, perquè aquesta és la cultura alternativa per desemmascarar la mentida que el sistema ens vol embotir.

D’aquesta manera contribuirem, de la forma més descarada, a dir que no volem ser derrotats i derrotades, i a convidar tothom a conquerir en comú un futur millor per a la majoria. I si ho fem amb alegria, harmonia i sense por, escriurem entre tots i totes el primer paràgraf d’aquesta nova pàgina de la història.

Autor/Autora

Rosa Mateu

Redacció Treball

Articles publicats : 19

Comentaris (1)

  • Josep M. Rodríguez Rovira

    Sense complexes et vull fel.licitar pel teu article a Treball. M’agrada molt perque li posa la xispa combativa i de denuncia al manifest, explicant molt be les motivacions que l’han fet nèixer.
    Enhorabona!!

    Responder

Deixa el teu comentari

Scroll to top