Sediments que han de fluir Revisat per Revista Treball a . Quan pensem en la gestió hidrològica, acostumem a tenir present només l’aigua, i oblidem un element que esdevé també clau per a la preservació del medi ambient: Quan pensem en la gestió hidrològica, acostumem a tenir present només l’aigua, i oblidem un element que esdevé també clau per a la preservació del medi ambient: Rating: 0
Esteu aquí: Home » Catalunya » Sediments que han de fluir

Sediments que han de fluir

Sediments que han de fluir

Quan pensem en la gestió hidrològica, acostumem a tenir present només l’aigua, i oblidem un element que esdevé també clau per a la preservació del medi ambient: els sediments. Les petitíssimes partícules que flueixen en direcció al mar són beneficioses pel rastre fertilitzant, aportant a la terra nitrats i fosfats molt valuosos per a l’agricultura i, alhora, vessades al mar, contribueixen a la riquesa de les aigües pelàgiques, afavorint la biodiversitat de peixos i aus i garantint la rehabilitació natural de les arenes de les platges.

No obstant això, l’oblit d’una política de gestió d’aquest recurs, especialment accentuada amb la proliferació d’embassaments, està causant una problemàtica que, a molt curt termini, transforma el recurs en contaminant. A la conca de l’Ebre, per exemple, es calcula que el 94% dels sediments queden atrapats entre els embassaments de Riba-roja, Mequinença i Flix, perjudicant-los la capacitat d’emmagatzematge, amb els consegüents riscos de seguretat i la justificació insostenible de construcció de nous. A més, és un factor incident en la regressió del Delta de l’Ebre, en l’alteració dels cabals, en la introducció d’espècies exòtiques i d’altres efectes perniciosos que caldria evitar.

En conseqüència, esdevé urgent abordar des de totes les administracions implicades un pla de gestió integral dels sediments de la conca de l’Ebre que en garanteixi el transport, pal·liï els desequilibris dels processos d’erosió i rebliment dels cursos fluvials i estableixi uns protocols per recuperar-ne el valor social, econòmic i mediambiental.

De fet, la solució hauria de ser tan senzilla com activar regularment les comportes i mecanismes de fons de les preses, però el fet que algunes de les més importants (com Mequinença o Riba-roja) no les hagin usat mai en els seus més de cinquanta anys d’història, fa que el volum d’acumulació de sediments ho facin difícil. Tot i això, la normativa sobre explotació de grans preses estableix l’obligació de mantenir en bon estat i usar regularment els mecanismes de les preses, i la Ley de Aguas atorga potestats a la Confederació Hidrogràfica de l’Ebre per revisar les concessions vigents en casos de modificació de les circumstàncies en les quals van ser concebudes. Així doncs, cal actuar ja des de la responsabilitat, la valentia i la generositat.

Autor/Autora

Jaume Moya

Diputat d’En Comú Podem al Congrés

Articles publicats : 2

Deixa el teu comentari

Scroll to top