Salut mental materna Revisat per Revista Treball a . El mes de març vaig intentar consensuar, com a diputada, una declaració per sumar-nos a la iniciativa europea que defensa que el primer dimecres de maig de cada El mes de març vaig intentar consensuar, com a diputada, una declaració per sumar-nos a la iniciativa europea que defensa que el primer dimecres de maig de cada Rating: 0
Esteu aquí: Home » Catalunya » Salut mental materna

Salut mental materna

Salut mental materna

El mes de març vaig intentar consensuar, com a diputada, una declaració per sumar-nos a la iniciativa europea que defensa que el primer dimecres de maig de cada any sigui considerat el dia mundial de la salut mental materna.

La declaració s’havia d’haver aprovat per unanimitat perquè pogués ser llegida al Ple, però no me’n vaig sortir. Ni la CUP ni el PSC –els altres no em consta si s’hi apuntaven– no la van voler signar. Es veu que, fins i tot, una diputada es va queixar que un dia mundial d’aquesta mena pressuposava que les dones no estàvem bé del terrat, per dir-ho col·loquialment.

Em va saber greu no aconseguir-ho, sobretot perquè era un oportunitat que algunes metgesses i metges de Catalunya esperaven amb candeletes per posar el focus en un problema mèdic poc estudiat i per al qual els calen molts recursos.

Tot i que sigui una obvietat, ho explico: la malaltia mental es produeix al cervell i és orgànica, és a dir, té a veure amb processos físics i químics. No és estrany, és clar, el nostre cos és física i química, de manera que, per exemple, quan el pàncrees no segrega la insulina que li toca, la persona esdevé diabètica. Doncs, el mateix li passa al cervell: quan, posem per cas, un neurotransmissor no funciona correctament, apareix un trastorn mental. I, com que l’anomenem “mental”, de vegades tendim a situar-lo en un lloc imprecís; per a alguns, l’ànima, i per a d’altres, ves a saber què. El cas és que el trastorn mental afecta les emocions o les percepcions o els pensaments o la conducta de la persona, és a dir, allò que té a veure amb funcions del cervell.

És freqüent, la malaltia mental? Doncs, sí. A Catalunya, un 18% de persones, dones i homes, nenes i nens, pateixen trastorns mentals. O sigui, gairebé una de cada cinc. Alguns trastorns són lleus, i d’altres molt greus.

D’aquestes dones que en pateixen, algunes voldran ser mares i, en quedar-se embarassades, és possible que el ginecòleg o la ginecòloga els desaconselli el tractament psicotròpic i, per tant, la malaltia mental s’agreujarà. D’altres dones, que abans de l’embaràs no havien patit cap trastorn mental, en patiran algun –lleu, no tan lleu o molt greu–. El 25% de les prenyades experimentarà alguna mena de malestar psíquic significatiu degut al canvis vitals que representa l’embaràs i el postpart.

L’estrès i la malaltia mental materna afecten la mare, naturalment, però també poden afectar directament el fetus i el nounat, amb impacte sobre el seu desenvolupament físic, cognitiu i emocional, que pot perdurar en el temps. Cal tenir en compte que si la mare no està bé psíquicament, no establirà un bon vincle amb el nadó, i per això és important la salut mental de la mare, especialment durant el primer any de vida de la criatura.

Atès que aquest –la salut mental de la dona durant l’embaràs i el primer any després del part– és un problema de salut exclusivament femení, ha estat molt poc estudiat, com tots aquells que es relacionen amb les dones, excepte l’embaràs i el part.

Una millor atenció i tractaments cap a la salut mental de les mares fa que les dones puguin ampliar els seus recursos i capacitats personals, adaptar-se millor als desafiaments, vincular-se afectivament amb la seva criatura, alimentar-la i ocupar-se’n.

Per això, cuidar la salut mental de les mares suposa millorar la salut de la societat actual i futura.

A molts països d’Europa ja ho han vist: hi estan dedicant esforços i recursos, estan fent recerca per millorar els tractaments, estan creant –a les plantes de psiquiatria– espais on les dones que acaben de ser mares i han d’ingressar-hi puguin fer-ho amb la criatura.

A Catalunya, però, encara no ho hem entès.

Autor/Autora

Gemma Lienas

Escriptora @gemmalienas

Articles publicats : 27

Deixa el teu comentari

Scroll to top