Salut en construcció… Ho impulsem?! Revisat per Revista Treball a . Avui encara segueixen tancades plantes d'hospitalització, quiròfans, consultes... Redueixen i exprimeixen els professionals, allarguen les llistes d'espera, pri Avui encara segueixen tancades plantes d'hospitalització, quiròfans, consultes... Redueixen i exprimeixen els professionals, allarguen les llistes d'espera, pri Rating: 0
Esteu aquí: Home » Catalunya » Salut en construcció… Ho impulsem?!

Salut en construcció… Ho impulsem?!

Salut en construcció… Ho impulsem?!

Avui encara segueixen tancades plantes d’hospitalització, quiròfans, consultes… Redueixen i exprimeixen els professionals, allarguen les llistes d’espera, privatitzen serveis i centres sanitaris i retallen a la pública per comprar activitat a la privada. Queda clar que els governs de Mas i de Rajoy  han aconseguit ser els principals clients i, a la vegada, la principal agència publicitària de mútues, asseguradores i proveïdors privats. És el  business friendly del govern, és clar. Però això no és innocu: augmenta el patiment de les persones, els suïcidis, la mortalitat (Idescat)… com ja preveien estudis de privatitzacions i retallades britànics.

Aquest és el model dels serveis públics de PP i CiU, que prioritza per sobre de la salut dels ciutadans complir amb els límits del dèficit que ells mateixos han marcat. Incapaços de millorar la gestió pública, tenen per a la sanitat l’objectiu de reduir-la, desprestigiar-la i fer-la més inaccessible, per tal de fomentar l’activitat privada, enriquir els seus amics, finançadors i lobbies farmacèutics i sanitaris i malvendre el patrimoni comú (tot en contra dels seus programes electorals). Un sistema que no esclata per la professionalitat i dedicació dels seus treballadors i la paciència i resistència activa dels usuaris.

Justament enguany, CiU i ERC han aprovat els pressupostos de 2014 amb una retallada en polítiques de salut del 6,5% per persona (respecte el 2012), que tornen a nivells del 2004-2005. També han suprimit l’Agència de Salut Pública i seguiran sense pagar una de les dues pagues extra al treballadors, mentre es blinden els desproporcionats sous d’alguns alts càrrecs.

Si té prou paciència, segueixi anant a la pública. Segueixi a la llista d’espera dels qui encara han de ser col·locats en llista d’espera. Si no s’ho pot permetre… haurà d’anar a la pública.

Aquestes retallades i aquest model tenen una gran repercussió social i política. Tots coneixem la importància de la salut, que ens travessa afectant la majoria d’eixos de les nostres vides, i el fort impacte individual i comunitari que té; però tal vegada cal remarcar que, sense l’esforç col·lectiu en polítiques de salut, les nostres vides i societats seguirien enclavades en el s.XVIII i que les polítiques de salut són imprescindibles per a una societat que cerqui la igualtat, la llibertat i la democràcia. Per això, aquestes han estat i són una prioritat històrica en les reivindicacions socials, feministes i ecologistes. Però sovint s’ha congelat el discurs transformador i la proposta d’alternatives, tot tendint massa a limitar la salut únicament a la sanitat, a la malaltia, al manteniment d’un statu quo i, com a molt, a l’hipertròfia d’un bon sistema sanitari. Una bona sanitat que, amb retallades, repagaments i privatitzacions a part, era i és molt millorable: ineficiències, subcontractació, opacitat, corruptes i corruptors, mà d’obra barata, llistes d’espera, hospitalocentrisme, etc.

Malgrat tot, des d’alguns partits i moviments socials treballem fent propostes concretes (de canvi i de millora), i no només denunciem els retrocessos. Però cal fer més passos urgentment! El primer pas: recuperar la irrenunciable universalitat (recentment, el Consell d’Europa s’ha posicionat contrari a l’RD 16/2012).

I seguir caminant! En el context actual de trencament del pacte social, de desmembrament de l’Estat del Benestar, de profunda crisi econòmica i democràtica, Madrid ens ha donat una bona lliçó de lluita, d’empoderament ciutadà i d’esperança. I ens ha re-marcat el camí: unió i implicació dels treballadors (gairebé utòpic en la sanitat catalana), usuaris i usuàries i agents socials, consensos, pacifisme, desobediència, persistència, discurs i, fins i tot, alegria!

Un cop parada la privatització, volen anar més enllà! Tant aquí com allà, cal recuperar i cercar les millors propostes, treballar de la mà amb els millors experts, professionals i usuaris, establir les aliances socials i polítiques necessàries. Creant sinergies en nous espais més amplis, oberts i generosos. Unir o coordinar lluites, creativitat i esforços per seguir mobilitzant-nos, però també per canviar de paradigma i iniciar un procés on definim com instaurem la salut en totes les polítiques i el model sanitari que volem per a Catalunya.

Autor/Autora

Miquel Farrés

Responsable de l'Àmbit de Salut d'ICV

Articles publicats : 1

Deixa el teu comentari

Scroll to top