Rossana Rossanda i Juliette Gréco: filles de la Resistència, dones d’Europa Revisat per Revista Treball a .   El 20 de setembre ens deixava a Roma Rossana Rossanda (1924-2020). Tres dies després, Juliette Gréco (1927-2020) moria a la seva estimada Provença. Bon d   El 20 de setembre ens deixava a Roma Rossana Rossanda (1924-2020). Tres dies després, Juliette Gréco (1927-2020) moria a la seva estimada Provença. Bon d Rating: 0
Esteu aquí: Home » Actualitat » Rossana Rossanda i Juliette Gréco: filles de la Resistència, dones d’Europa

Rossana Rossanda i Juliette Gréco: filles de la Resistència, dones d’Europa

Rossana Rossanda i Juliette Gréco: filles de la Resistència, dones d’Europa

 

El 20 de setembre ens deixava a Roma Rossana Rossanda (1924-2020). Tres dies després, Juliette Gréco (1927-2020) moria a la seva estimada Provença. Bon dia, tristesa. Ben lluny de la malenconia, bon dia tristesa com a memòria i homenatge a dues dones protagonistes del segle XX europeu, forjadores i amants de la llibertat, el saber i la justícia social. Rossana i Juliette com a filles d’una Europa que va ser bàrbara en la seva primera meitat i, després, partisana per la llibertat i la democràcia. Dues dones que varen estimar i lluitar, que van entrellaçar la cultura amb el compromís polític.

Rossana i Juliette, dones del segle XX. Rossana Rossanda periodista, escriptora, directora del diari ‘Il Manifesto’; comunista. Juliette Gréco, cantant, actriu i sacsejadora cultural; d’esquerres. Ambdues inconformistes i radicalment demòcrates, ambdues feministes i creadores d’espais i àmbits culturals i polítics per al debat i la controvèrsia. Si Rossanda, com a comunista heterodoxa, sacsejà l’entorn polític del Partit Comunista Italià (PCI) confrontant-lo amb les veus i reivindicacions de la Primavera del 1968,  Gréco fou la veu i l’ànima d’una joventut europea de postguerra que reclamava viure la llibertat sense por, reclamant futur i valentia. Totes dues foren filles polítiques de la Resistència contra el nazis a la Segona Guerra Mundial. Rossanda, amb 17 anys, ingressa el 1943 al cos de partisans que lluitaven a Itàlia contra el feixisme. Acabada la guerra, ingressarà al PCI, on Palmiro Togliatti la nomenarà responsable de política cultural del partit. Per la seva banda, la mare i la tieta de Gréco van formar part del maquis francès contra els nazis, i varen ser detingudes i deportades al camp de Ravensbrück, d’on sortiren el 1945. Gréco, que llavors comptava amb 16 anys, va ser empresonada tres setmanes al seu poble. Filles de la Resistència.

Un cop acabada la Segona Guerra Mundial, Rossana i Juliette van participar activament en la reconstrucció democràtica i moral d’Europa. Ambdues, sempre des de la seva feminitat, van alçar-se en paradigma del ser lliures des de la forja d’aliances entre el món de la cultura i el compromís polític, entre el pensament, la cultura i l’acció, fos aquesta col·lectiva o personal. París i Roma. Juliette Gréco, com a actriu i cantant, va convertir-se en musa de l’existencialisme i protagonista d’una cultura d’alliberament que va convertir París en la capital cultural d’un món en efervescència. Fou la veu, l’encant, el caràcter i la vitalitat de tota una generació de francesos àvids de viure lliures i en defensa de la justícia i la pau. París, allà on va conèixer a Miles Davis de la mà de Pablo Picasso. El París de Jean-Paul Sartre, Albert Camus, Anne-Marie Cazalis, Jacques Brel, Alain Gainsbourg, Simonne Signoret, Leó Ferré, Louis Aragon i Jean Cocteau. Roma, la ciutat de Rossana Rossanda. Roma, la ciutat de Lucino Visconti, Pier Paolo Pasolini, Sandro Penna, Nilde Iotti i Anna Magnani. ‘Roma città aperta’, de Roberto Rossellini. La Roma de Rossana Rossanda, la jove comunista que volia també la lluna. Com a militant del PCI va ser una infatigable lluitadora a l’hora d’empeltar el món proletari amb el de la cultura. De cultura crítica fins la medul·la, deixà la militància al PCI el 1969 i fundà el diari ‘Il Manifesto’ com a plataforma dinàmica de debat entorn el comunisme contemporani.

Rossana i Juliette com dues dones de l’Europa partisana i de l’alliberament. Dues dones que en més d’una ocasió es trobaren als estius a Roma. Les dues, de la mà de Jean-Paul Sartre, amant de Juliette Gréco quan la postguerra i amic íntim i còmplice intel·lectual de la Rossana Rossanda. Quins estius! Quina Europa!

No, no defallirem en defensar el vostre llegat cultural, moral i polític.

Autor/Autora

Marià Hispano

Arxiver i historiador

Articles publicats : 5

Deixa el teu comentari

Scroll to top