Respondre la crisi evitant vells errors Revisat per Revista Treball a . La crisi de la covid-19, a part d’un greu problema sanitari, ha permès fer una radiografia de totes les debilitats, problemes i desigualtats presents a les soci La crisi de la covid-19, a part d’un greu problema sanitari, ha permès fer una radiografia de totes les debilitats, problemes i desigualtats presents a les soci Rating: 0
Esteu aquí: Home » Actualitat » Respondre la crisi evitant vells errors

Respondre la crisi evitant vells errors

Respondre la crisi evitant vells errors

La crisi de la covid-19, a part d’un greu problema sanitari, ha permès fer una radiografia de totes les debilitats, problemes i desigualtats presents a les societats capitalistes modernes. Ara, quan sembla que encarem el desconfinament, tenim davant nostre una crisi econòmica de proporcions desconegudes, on les polítiques econòmiques i socials han d’actuar. La resposta a aquesta crisi no es senzilla ni d’una sola direcció. De fet, són les grans elits econòmiques i una bona part de l’empresariat els que plantegen que només es tracta de tornar a com estàvem fa uns mesos. Que el paper de la política és incentivar els negocis i oferir noves oportunitats de lucre privat, ignorant que ja fa molts temps que estem debaten les moltes carències i injustícies de l’economia ‘normal’: atur, precarietat, desigualtats, crisi de l’habitatge, deteriorament ambiental…

Habitualment, el debat econòmic està dominat per una minoria que controla el món acadèmic i institucional -per citar-ne un: Andreu Mas-Colell, acadèmic prestigiós, responsable econòmic de la política de retallades del Govern d’Artur Mas i que ara figura com a cap d’un consell assessor de l’Ajuntament de Barcelona- i que tendeix a produir un discurs previsible i acrític amb la realitat.  Però al món real hi ha molta altra gent que fa molt de temps que planteja propostes diferents, sovint amb accents i enfocaments diversos però que permeten construir anàlisi i propostes alternatives. Una part d’aquesta gent, a Espanya, fa temps que ha estat capaç d’endegar un espai de trobada al voltant de les Jornades d’Economia Crítica que es celebren cada dos anys. Ara han elaborat un manifest on proposen algunes idees pel dia de demà. Només són uns apunts, però apunten en moltes direccions.

En un breu termini de 72 hores es van recollir unes 300 signatures de gent fonamentalment del mon acadèmic. Com ha passat altres cops, la majoria de mitjans de comunicació, inclosos els digitals, no s’han dignat ni tant sols a comentar la notícia (excepció feta de ‘Público’, ‘Infolibre’ i ‘Alternativas Económicas’).  Aquí us el deixo per si és del vostre interès:

Nova crisi: evitar els vells errors

“La pandèmia del coronavirus ha suposat una amenaça que, de cop, ha canviat les prioritats en una gran part del món. Les mesures adoptades per protegir la vida i la salut haurien estat impensables fa tant sols unes setmanes. Aquesta és un dels ensenyaments d’aquesta crisi: quan hi ha voluntat política i consciència social d’un greu problema, les coses poden canviar radicalment.

Estem en una època de crisi civilitzatòria, ecològica, social i de cures, derivada d’un model econòmic en el qual tot se subordina a la competitivitat, al benefici i al creixement del Producte Interior Brut. La crisi del coronavirus convida a pensar en un necessari canvi de rumb a tots els nivells per a fer front a l’emergència econòmica, ecològica, social i de cures que patim. No volem tornar a la situació anterior, sinó transitar de forma planificada cap a una economia en pau amb el planeta i que permeti reduir les insuportables desigualtats del model actual.

La pandèmia també ha mostrat allò essencial dels treballs de cures, tant els associats amb l’atenció sociosanitària, com els treballs de netejar, cuinar o cuidar nenes i nens i altres persones dependents, treballs que, com sempre, recauen en molta major mesura en les dones. Volem viure en un món en el qual la sanitat i els serveis socials públics siguin una prioritat social, on les polítiques públiques estiguin orientades a garantir una bona qualitat de cures al llarg de tota la vida, enlloc que siguin les dones les que assumeixin una càrrega de treball desproporcionada.

Més enllà que els massius desplaçaments a llarga distància converteixen ràpidament una epidèmia local en una pandèmia, la crisi del coronavirus, amb els talls de subministraments per a algunes empreses i la competència internacional per a adquirir productes bàsics, ens ha mostrat també altres aspectes negatius de la globalització i la financiarització. Volem un món amb cooperació universal, però també un món en el qual les economies locals i regionals estiguin més autocentradas tant per motius ecològics com socioeconòmics i estratègics.

S’ha mostrat també, una vegada més, la feblesa de la Unió Europea que, ni tan sols davant una crisi d’aquest tipus, ha actuat de manera conjunta ni per a contenir l’epidèmia ni per adoptar suficients mesures polítiques, econòmiques i socials. Una situació excepcional que ha paralitzat gran part de l’activitat econòmica exigeix mesures audaces i responsables de despesa pública per a assegurar serveis essencials, mantenir rendes i evitar fallides. S’ha d’evitar que, com va passar amb la crisi financera de 2008, sortim amb una gran càrrega d’endeutament que ens converteixi en ostatges dels ‘mercats’ (sobretot dels financers) i es justifiquin polítiques de retallades que ara s’han mostrat criminals, contraproduents i inútils. Per a això s’ha de reconsiderar clarament el paper del Banc Central Europeu mitjançant mecanismes de mutualització de deute públic, creant directament diners que vagin als governs i a la ciutadania o amb altres alternatives que no condueixin als processos d’endeutament que acabin per justificar polítiques d’ajust. La mobilització de diners ha d’arribar directament al teixit productiu i a les persones, eludint inflar el sistema financer i les bombolles especulatives.

La crisi ha de servir per repensar què és allò important per a les vides de les persones i, en conseqüència, quines han de ser les prioritats de la política econòmica. Els drets laborals i socials han de passar al primer pla, així com la política fiscal progressiva. I tot això sense oblidar les experiències de reestructuració empresarial per produir béns essencials, experiències encara modestes però que poden considerar-se com a exemples a menor escala de la necessària reestructuració econòmica.

A vegades, les crisis obren oportunitats per als canvis. Així, el final de la Segona Guerra Mundial va portar en alguns països a millores en la distribució i les condicions laborals i socials. En canvi, la crisi originàriament financera de 2008 va suposar una reculada al nostre país i en molts altres. No podem repetir els errors d’aquesta última, per la qual cosa la sortida de la crisi provocada per la pandèmia del coronavirus ha d’estar orientada a establir les bases d’una societat més justa, més igualitària i ecològicament sostenible”.

Autor/Autora

Albert Recio

Economista, professor de la UAB i vicepresident de la FAVB

Articles publicats : 1

Deixa el teu comentari

Scroll to top