República és més que NoRes Revisat per Revista Treball a . Són temps excepcionals. Moltes dubtem, no obstant això sortim al carrer, convençudes que el nostre lloc és aquest. És la nostra zona de confort? No ho crec si e Són temps excepcionals. Moltes dubtem, no obstant això sortim al carrer, convençudes que el nostre lloc és aquest. És la nostra zona de confort? No ho crec si e Rating: 0
Esteu aquí: Home » Catalunya » República és més que NoRes

República és més que NoRes

República és més que NoRes

Són temps excepcionals. Moltes dubtem, no obstant això sortim al carrer, convençudes que el nostre lloc és aquest. És la nostra zona de confort? No ho crec si es fa amb una mirada panoràmica i sense complexes. Sense perdre detall. Les petites coses, els matisos, són la clau de tot aquest anomenat “procés”. Una piulada del filòsof i gestor cultural Xavier Fina m’inspira. “Dubte. No sé si el Procés ha convertit en tontes persones intel·ligents o si només ha desemmascarat tontos que no ho semblaven”. Observant el nostre entorn hi descobrim l’efervescència de la passió col·lectiva per un ideal, en totes direccions. Per a mi, el pitjor és que posa al descobert el fanatisme. Una desmesura no pròpia fora d’un camp de futbol. I això sí que fa por, trobar-te fanàtics “d’una idea política” al teu carrer, a la mateixa escala on vius, a la porta de l’escola del teu fill, a la feina, a la cafeteria on esmorzes. Lamentablement, la intolerància s’ha fet un lloc a la vida quotidiana, i això és més fotut. Banderes que pretenen ser més que un símbol, perquè es fan servir per posicionar-nos dins d’un conflicte polític. Airejar banderes, fora del cicle dels festius –festa major, mundial de futbol, onzes de setembre i sant jordis– no té molt bona pinta i ens aboca a un disbarat a les classes populars, que patim l’empobriment injust i si alguna cosa desitgem per sobre de totes les coses és pau, justícia i benestar.

El “procés” desemmascara, és cert,  però també és tota una oportunitat. Així com el 15M va repolititzar –en positiu– molta gent que dormia en braços de l’esquerra tradicional, diposito esperances en què “la Cosa” –terminologia Guillem Martínez– deixi una petjada més enllà de “la Cosa” a persones que no creien en la necessitat de manifestar-se, mobilitzar-se, organitzar-se per assolir un anhel col·lectiu. Recordo que hi havia paraules “tabús” en certs entorns de l’esquerra “benestant” abans del 15M, com “anticapitalisme”, i que a la Plaça Catalunya, davant del Corte Inglés, es van tornar a posar “de moda”, com els estampats o els quadres llenyataires, i això va ser un descans per a molta gent normal i corrent que ja no sabíem com expressar el que sentíem de manera senzilla i el perquè, motiu i raó de la nostra indignació amb els poderosos. No puc ocultar la meva alegria en comprovar que amb el procés la paraula “república” es recupera paulatinament, i ho fa transversalment. República en tot el seu significat i valors, com a model polític, com a paradigma d’un nou règim que certifiqui el final de l’anterior. És la revindicació d’aquesta República el que pot pal·liar el fanatisme i la intolerància? República és més que NoRes, i d’això val la pena fer-ne un seguiment. Ara toca decidir quin model territorial d’Estat volem. Un de més uniforme o un de més complex; en tot cas, hi ha una majoria de la població que ho vol decidir. Avui és més fàcil explicar allò del procés constituent i poder constituït que no pas fa cinc anys, i evidencia col·lectius que defensen un poder constituït, uniforme, hiperjudicialitzat i en mans d’unes elits, sobretot les econòmiques, que provenen del ventre del franquisme i que han modelat l’Estat a la seva conveniència. Cauen les màscares, i ja era hora. En aquest panorama emergeixen alternatives d’organització territorial i política que superen la concepció de l’Estat que coneixem. Des del municipalisme com a forma d’organitzar-nos, fa visible a la ciutadania i la seva vida quotidiana i configura en la seva nova concepció, més creativa i diversa, la nova fórmula per gratar la crosta als antics règims i a l’embranzida dels nacionalismes identitaris i uniformadors. Un gran “tetris” de ciutats i poblacions que ens permetria fer una xarxa de sobiranies compartides i on el centre no fos l’economia “castradora” de drets, sinó la vida de les persones i la sostenibilitat del planeta. Dèiem que “un altre món és possible” en una altra globalització, i avui ja podem albirar, en temps convulsos, que la base d’aquesta construcció són les ciutats sense por als poders corporatius uniformadors.

Segona alegria, Treball! Aquesta publicació, nascuda al 1936, que en 2014 va apostar per un canvi de format i difusió, ja té 1.001 seguidors a Twitter. Un mèrit de les persones que generosament col·laboren amb un gran sentiment de respecte i agraïment per a tots i totes les que en temps obscurs van arriscar-se molt, moltíssim, perquè aquesta publicació continués existint. I així, amb aquesta senzillesa de recursos, aquesta capçalera continua existint com a dipòsit i testimoniatge dels temps excepcionals.

Autor/Autora

Rosa Mateu

Redacció Treball

Articles publicats : 20

Deixa el teu comentari

Scroll to top